Doncs sí, sembla que l’empresa myvietnamvisa.com és seria i el sistema de la carta d’invitació funciona. A l’aeroport, ”visa on arrival“ fet en 5 minuts, més 25 USd. Al loro amb els preus dels visats al sudest asií tic… tu no hi penses i són 30 dòlars aquí, 40 allí , 50 aquí i el pressupost fiu fiu vola com la perdiu!
Però no tot son flors i violes… Em falta la visa de Xina, Mongòlia i Rússia. A l’ambaixada russa de Hanoi em tracten molt bé, però em diuen el què ja sabia: el visat de Rússia l’has de fer des del teu país o tenir visa de 3 mesos de Vietnam. Això vol dir pagar 150 USd més i esperar 7 dies laborables. Si només tinc 3 setmanes per visitar el país, impossible estar 9 dies a Hanoi esperant:(
I per alegrar la festa, estem a 11 graus i tres dies seguits de pluja, amb sandí lies i res de roba d’hivern!!! La meva percepció de la ciutat, xop i congelat, estarí marcada per les condicions climí tiques…
I seguim amb el rotllo de les cartes d’invitació, si per entrar a Vietnam en necessites una, a Rússia també (i reserva d’hotel). Llavors ja hi ha agencies que ho fan tot, no cal ni que estiguis a cap hotel. A tu et faciliten la vida però no sé quin sentit té més enllí de fer diners…
Amb aquest background és difícil ser optimista i explicar la ciutat però m’ha agradat!!! El temple de la literatura, el mausoleu de Ho Chi Minh, el barri vell i el teatre de titelles sobre aigua… Però les motos… ai les motos! MAI respecten als que anem a peu, aparquen a la vorera totes i el trosset que queda lliure envaí¯t per trastos de les botigues. Has de caminar entre els cotxes i si plou vol dir acabar xop segur.Això si, he gaudit fent fotos :)
La idea de posar-se bosses de plí stic als peus i sandí lies, té més glamour que els europeus amb mitjons o “las seí±oras con la bolsa en la cabeza cuando llueve“.
