Rentar la roba…

Algú que llegeix el blog m’ha preguntat com rento la roba… i sí­, ni que no ho hagi explicat, també toca rentar roba. Un post a demanda :)

I depèn de moltes coses, de cada lloc, etc. Als llocs on fa calor, i sues més, cal rentar-la més sovint, però també a aquests llocs la roba s’asseca molt més rí pid. Molts albergs i hostals tenen espais per a rentar a mí  i estendre (sobretot per sudamèrica) i si no, a la pica del lavabo… A Atacama i Cordillera Blanca (Perú) el sol era tant intens que amb mig dia estava tot sec!!

Però sobretot depèn de quants dies estaré a cada lloc… si només hi dorms una nit, és massa just fer la bugada. Llavors has de calcular quanta roba neta queda i quin és el pròxim destí­ on estarí s dos o tres dies. I si no surten els números (queda poca o gens roba neta) toca anar a una bugaderia; rentat i secat a mí quina en poques hores).

Al marxar, carregat com un ruc, portava un pot de sabó de roba lí­quid, que vaig acabar abandonant de seguida… Surt més a compte comprar (i a sudamèrica ho venen a tot arreu) sobrets minidosi de sabó en pols, i portar una pastilla de sabó de roba que ocupa poc i allarga més.

I a través d’amics que he conegut viatjant, vaig descobrir les cordes d’estendre la roba portí tils, que no necessites ni pinces perquè estí  enrotllada de tal manera, que pots posar-hi la roba enganxada amb les mateixes cordes… pots posar-ho a qualsevol lloc, dins l’habitació o a una terrassa…

Però evidentment, a tantes cases d’amics per on he passat, a part de recollir-me a l’aeroport, convidar-me a sopar o ensenyar-me la seva ciutat, la segona pregunta què em feien, després del tí­pic ”hola, com estí s“, era ”segur que tens roba per rentar, vols que posem una rentadora?“ Home, doncs ara que ho dius… :)

I amb el Xavi i la Txell a Christchurch, parlí vem de com m’ho feia per guardar tots els trastos, roba, cí mera, ordinador… La majoria d’albergs tenen armaris per tancar amb candau (que l’has de portar tu) i hi cap prí cticament tot. Però sempre depèn 1) de la teva confiança en els demés i 2) l’aire que es respira a l’alberg. Per exemple, en un gran alberg de ciutat, aquest YHA de Sydney Central deu ser dels més grans que he vist mai, la gent estí  molt de pas, no arribes a conèixer els companys d’habitació, etc. I la majoria de gent ho tanca tot. Jo normalment tanco les coses de valor i deixo la motxilla gran plena de roba fora, al costat del llit. Però hi ha albergs més petits on la gent ho deixa tot per allí  sense problema… ordinadors i tot. I llavors tu ets qui decideix fins a quin punt t’arrisques o no.

Recomano portar un candau de combinació (millor de 4 dí­gits) tot i que a la nit, si estí  tot fosc i hi ha gent dormint, costa més d’obrir que el de clau…

A més a més, porto una malla d’acer (PacSafe) que embolcalla la motxilla i impedeix que s’obri i ho pots lligar a la pota d’un armari, etc; i ho utilitzo, de tant en tant, quan vas a fer una excursió de tres dies i deixes la majoria de coses a la sala comuna d’equipatge de l’alberg, on entra i surt tothom sense preguntar, o quan arribes a una habitació que no hi ha ningú i no saps quin tipus de gent hi habita…

Doncs això… ai senyor, tanta roba i poc sabó… i tant neta que la volen! (dita popular)