Arribada a Nova Zelanda

Quan és hivern, és hivern… i al mal temps, bona cara! Dit això, ja soc a Nova Zelanda, l’altra banda del món :)

Doncs si, m’ha rebut la pluja i el fred però de moment no m’impedeix d’agafar la furgoneta i començar a conduir, per l’altra costat i amb prudència, per l’illa Nord.
Vaig baixar per la costa oest, fins a Raglan, un petit poble de costa, on hi va molta gent a fer surf. La pluja era constant però tot així­, al dia segí¼ent bastants surfistes estaven a l’aigua.

New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand

De Raglan, direcció al centre, al Tongariro National Park, però de camí­, parada a les coves Waitomo.

Waitomo és una zona amb més de 300 coves i cavitats, algunes de més de 5 quilòmetres de llarg i amb sales i espais enormes, rius subterranis, etc. però el que les fa realment atractives és la presènca d’uns insectes flourescents que viuen al sostre i que brillen en la foscor; glowworms. Són únics a Nova Zelanda i cadascun pot arribar a controlar uns 50 ”fils de pescar” que són com uns filamente que els hi pengen, i que els permet aconseguir aliment de l’aire. Jo vaig visitar la cova Te Anaroa.

New ZealandNew Zealand New Zealand New Zealand

I quan de sobte es va engegar la llum de la reserva (resulta que la furgo gasta molta molta gasolina), encara em quedaven 40 quilòmetres per arribar a National Park Village, plovia i ja era fosc, i no sabia quan trobaria una gasolinera, ni sabia jo quanta gasolina quedava en reserva… 40 km dubtant de si parar a dormir en un descampat i al matí­ segí¼ent aventurar-me a seguir, o anar fent fins que em quedés tirat i hagués de trucar la grua a mitja nit… com si aparegués del no res, les llums del poble!! El primer que vaig fer va ser preguntar a un restaurant per la propera gasolinera, i amablement em va dir que estava 200 m. més endavant :)

La nit va ser molt freda!! í‰s zona de muntanya i vaig dormir aparcat al carrer. Estava ple de furgos i cotxes, ja que al Kamp Base Bar feien una trobada d’snowboarders… jo només preguntava si podia dormir al carrer i em van acabar convidant a un beure… però quan em vaig despertar de matinada, mort de fred (4 graus dins al furgo i sense calefacció ni res…) ja no quedava cap cotxe i estava sol, així­ que millor esmorzar dora i marxar abans de que comenci l’activitat matinal. Així­ que vaig poder aprofitar millor el dia, i com que feia sol, excursió a les cascades Taranaki, des d’on es veu el volcí  Tongariro.

New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand

En aquesta zona hi ha una excursió d’un dia molt famosa, el Tongariro Alpine Crossing, però que a l’hivern és una mica complicada de fer per la neu… així­ doncs, quedarí  pendent, i a esquiar a Mount Ruapehu, la zona de Whakapapa. Que tot i no ser una muntanya molt alta (cota alta 2245 m.) hi ha neu garantida… pel fred què hi fa. I són algunes de les muntanyes, amb el Mt Raupehu al fons, que van servir d’escenari a les pel·lí­cules del Senyor dels Anells.

New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand

Les fotos des de l’avió, abans d’aterrar a l’illa, donen una mica la idea dels paisatges que després trepitjo! I la vista nocturna de Los Angeles!!

New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand New Zealand

2 comments

  1. martapiqs

    Ohhhhhh, quina preciositat de fotos!!!

    Em subscric per correu electrònic, així­ et segueixo la pista :)

    Una abraçada,

  2. francesc

    jejeje m’alegro que t’agradin les fotos :)

    Una abraçada!

Leave a Reply to martapiqs Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.