Argentina, Tucumán i voltants

Arribar altra vegada a Argentina en plena cel·lebració del Bicentenari, 200 anys que es van independitzar dels espanyols, va ser divertit. I va anar acompanyat d’un típic dinar familiar a base de Locro, “empanadas”, arròs amb llet i “papas en almibar”, fins a rebentar.
Quebrada Cafayate

El Gastón i la Charo són la família que m’ha acollit a Tucumán, que em coneixen des de que vaig néixer i que mica en mica em van acostant al meu origen, el viatge m’hi acosta… L’última vegada que els havia vist fa 15 anys, llavors a Tucumán la majoria de cotxes eren Ford Falcón d’aquells tant antics… i a part d’això i algún edifici més alt, la ciutat sembla la mateixa. Els seus fills i filles ja han crescut, estudien, treballen, s’han casat… però no han deixat de compartir aquests dies amb mi, acollir-me al seu pis, ensenyar-me l’agència de fotoperiodisme on treballa un (i participar en un curs de laboratori digital), fer un gran asado al jardí o les típiques llargues llargues sobretaules argentines (política, cultura, món…)… no es pot demanar més!

Les 24 hores de bus de Santiago a Tucumán, porten a travessar els Andes, molt a prop del cim de l’Aconcagua, pel Paso Internacional Cristo Redentor i el túnel que porta el mateix nom, que a 3200m d’alçada és la frontera entre Chile i Argentina. Degut a unes obres, només hi havia una carril obert a tot el coll i el pas alternatiu obligava a molts camions a esperar… i quan un es va avariar al mig d’una corba, les complicacions augmentaven.

Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate

Tot i que ja hi havia estat, era impossible no visitar el poblet de Tafí del Valle, poder-me entrevistar amb els responsables TIC del Ministeri d’Educació i obrir nous projectes comuns, i visitar altres pobles del voltant, com Raco, on una parella acaba d’obrir un telecentre i biblioteca a casa seva mateix, dins del col·lectiu d’educació popular Abrojos.

La carretera que baixa de Tafí a Tucumán és… espectacular, el bus ha d’anar ocupant tota la calçada per tal de girar a cada corba, i la pluja i la boira li donaven l’encant que no li faltava, per gaudir dels precipicis de més de 125 metres.

Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate

Ara uns dies a Cafayate, en plena pampa Salteña, on hi ha la Quebrada de las Conchas. Es tracta d’un paisatge espectacular, enmig del desert format per l’erosió de l’aigua. Impressionants formacions rocoses, canyons i muntanyes. Hi ha una tipus de planta que enlloc de fulles, fa la fotosíntesi a través del tronc i branques, que són de color verd. Molt ben acollit al Hostel El Balcón.

Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate
Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate

Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate Quebrada Cafayate

I com que als amics els hi encanta Eduardo Galeano i me n’han regalat un llibre, trio aquesta frase que ho resumeix molt bé, i que en dies de viatge és molt encertada :)

La utopía está en el horizonte. Me acerco dos pasos, ella se aleja dos pasos. Camino diez pasos y el horizonte se corre diez pasos más allá. ¿Para qué sirve la utopía? Para eso sirve: para caminar.” (Eduardo Galeano)

Doncs seguirem caminant!

3 Replies to “Argentina, Tucumán i voltants”

  1. M’encanta aquesta frase d’Eduardo Galeano!
    Quins records de Tafí del Valle amb el Sabino i les seves artesanies, i que guay tornar a estar a casa del Gastón i la Cahro, menjant asados, xerrant amb ells…no?

    Doncs això, segueix caminant… i segueix escrivint el que vas vivint
    Un petó!!!

    PD i cuida’t i vigila aquestes carreteres tan perilloses…

Leave a Reply to annakinter Cancel reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *