Viatjar porta a porta

Ruta Baobab és el blog d’un viatge amb la idea d’utilitzar la teoria dels 6 graus de separació per ”unir” aquesta volta al món. Es tracta d’aprofitar la meva xarxa de contactes per (1) disminuir els costos d’allotjament, i (2) per conèixer més de prop el territori i la seva gent. O bé contactant amb gent local o amb persones que hi han anat a viure, etc. No sembla molt complicat poder donar la volta al món contactant sempre amb algú conegut o conegut d’un conegut… es tracta de viatjar porta a porta!

La teoria dels 6 graus de separació (que data de 1929 per Frigyes Karinthy),  és un intent de demostrar que el món és un petit mocador, i que qualsevol persona de la terra pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través de la seva xarxa de coneguts, sense més de 5 intermediaris (connectant els dos extrems amb 6 enllaços). Duncan Watts, al llibre “Six Degrees: The Science of a Connected Age“ també assegurava que era possible accedir a qualsevol persona del planeta en tant sols 6 salts. I l’any 1967, Milgram va dur a terme el famós experiment de les cartes enviades ”el món és un mocador“.

El concepte estí  basat en la idea de que el nombre de coneguts creix exponencial ment amb el nombre d’enllaços de la cadena i per tant només un petit nombre d’enllaços és necessari per que el conjunt de coneguts sigui la població humana sencera…
Segurament si ens posem a pensar en fred, sembla impossible que un pugui estar ”enxarxat” amb qualsevol famós, o amb l’home de la tribu més llunyana… però si fem un esforç i ho pensem amb calma, no sigui tant difí­cil. Primer cal determinar l’objectiu, i anar buscant en quins sectors es mou, de quina localització geogrí fica, etc. i qui podem conèixer nosaltres que comparteixi sector, localització, etc. I fent quatre proves, surten les connexions!!

En el blog de Microsiervos, també en recollien alguns dubtes i crí­tiques, i acabaven concloent que els resultats suggereixen que si els individus que participen no tenen incentius suficients, la hipòtesis no es manté. I suposo que estí  relacionat amb aquest esforç que cal fer per identificar i relacionar els nostres contactes que ens poden portar a uns altres…

Fernado, també recull algunes impressions, algunes conclusions i dubtes de l’Experiment de Milgram. Destaca que en funció de ”l’entorn social” de cadascú, pot ser més fí cil trobar aquestes interconnexions; segons l’entorn laboral, la famí­lia, el gimní s, les associacions, etc. I creuant-los, permet ampliar enormement les possibilitats.

Aquest encara és un tema controvertit i al qual algunes de les més prestigioses universitats hi segueixen dedicant recerques. Però no és el meu cas… penso que requereix esforç i dedicació, que cal pensar-hi i anar fent relacions, però crec que podré anar trobant persones dins de la meva xarxa de contactes, d’incentius no me’n falten i ja marxo amb bastanta feina feta… però això ja es veurí .

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.