Surf exploration in the heart of the desert, Mauritania. El fracaso es parte de la aventura, aprendes, te enriquece. Molt fan de Kepa Acero!!
Kepa Acero continua la seva travessa per África
Vídeo: surf a Grumari, Rio de Janeiro
El recull de fotos del post de Surf a Grumari, la Califòrnia de Rio de Janeiro ha donat per fer aquest mini vídeo:
I per cert, una de les millors maners d’accedir a aquestes platges des del centre de Rio de Janeiro, és amb el SurfBus, especialment condicionat per portar taules i amb projeccions de surf durant el trajecte :)
Praia de Grumari, la Califòrnia de Rio de Janeiro
A menys d’una hora del centre de Rio de Janeiro hi ha aquesta esplèndida platja, dins de la reserva ambiental de Grumari. Al ser una àrea protegida, no s’hi ha pogut construir res i és el primer que sobta quan s’hi arriba, en contrast amb la gran massificació de la ciutat.
A l’estiu han de restringir-ne l’accés i els caps de setmana s’omple ràpid però ara que és tardor (tot i que arribem als 32 graus) no hi ha ni la meitat de la gent i la calma i tranquil·litat de passar un dia aquí és d’agrair.
Però sobretot sobretot, és un lloc ideal pel surf, tant per practicar-lo com per passar-se hores i hores fent-ne fotos.
Totes les fotos a Flickr:
Surf a l’Antàrtida amb pingüins
[youtube http://www.youtube.com/watch?v=5B-rbzafw_k?rel=0]
Kepa Acero era surfista professional i ho va deixar per iniciar una nova aventura, surfejar a 5 mars del món que no haguessin estat surfejats mai abans, però sobretot, buscar el contacte amb les persones d’aquells destins i conèixer aquests llocs amb més profunditat. Pots votar a en Kepa Acero com a millor aventurer de l’any i seguir la seva aventura al seu blog.
Aquest és el vídeo de presentació del seu projecte Cinco Mares:
En Julen Iturbe en recollia les seves reflexions.
Huanchaco, surf Perú
Huanchaco és un petit poble de pescadors, a 20 min. de la ciutat de Trujillo al nord-oest del país. Un lloc ideal per descansar, fer surf, caminar per la platja…
És dels pocs llocs on encara hi ha una comunitat de pescadors que conserva l’ancestral tradició de pescar amb “cavalls de totora”; unes embarcacions individuals fetes d’aquest tipus de jonc, i que cada dia utilitzen per anar 3 km mar endins a pescar peix i marisc. Cap a la una del migdia, tornen en grups i aprofitant les onades les surfegen per avançar més ràpidament. Com a rem, utilitzen una gruixuda canya de bambú, tallada per la meitat. Veure’ls arribar és un gran espectacle; els fills i les dones, s’acosten a ajudar-los a recollir el material i els quilos i quilos de crancs, marisc i peixos que cadascú porta a la seva embarcació.
Hi ha estudis que indiquen que aquestes embarcacions, serien les percussores del surf i no queda clar si des d’aquí van arribar a Hawai i Polinesia per ensenyar-los aquest art, o si al anar allà van aprendre a surfejar com ells…
I poder tornar a fer surf al Pacífic, tot i el fred, és increïble. I pels que en volen aprendre, el Chicho de l’Escola Muchik és un dels millors professors i surfistes de la zona… i si ja se’n sap, explica tots els detalls i secrets d’aquestes platges.
I en aquesta ocasió, les fotos en format audiovisual :)
Totes les fotos de Huanchaco, aquí.