Oh Berimbau

Oh berimbau
pedaço de arame pedaço de pau
juntou com a cabaça virou berimbau

Aquesta és la popular estrofa de la cançó d’Olodum que descriu aquest instrument tant típic de Brasil i d’origen angolès (més info a la wikipedia). Però el que realment m’ha agradat és aquest vídeo que mostra la intensitat i força musical que pot arribar a tenir un instrument tant senzill com un filferro lligat de punta a punta d’un bastó i una carbassa com a caixa de ressonància… increïble!!!

Berimbau Wikipedia

Brasil: La Capoeira

La Capoeira és una expressió cultural afro-brasilera, que engloba diverses facetes. La més coneguda és la faceta d’art marcial, encara que la resta són igual d’importants: la faceta musical i d’expressió corporal, la faceta oral/lingüística i la faceta tradicional.

Els orígens es remunten al segle XVI, aproximadament, quan Brasil estava sota el domini de Portugal. Les seves arrels venen del país africà d’Angola, on els negres feien balls amb música. Degut a l’esclavitud, la població africana portada al Brasil va necessitar camuflar aquest art marcial fent-lo semblar un ball, ja que els portuguesos els prohibien lluitar o practicar qualsevol tipus d’esport.

Els negres es reunien als campaments per practicar la capoeira que els servia per varies coses: per descarregar tensions, per mantenir-se en bona forma física, per poder defendre’s i, simplement, per seguir mantenint els seus costums. Hi va haver grups de negres que es van escapar dels assentaments i s’establiren en diferents agrupacions. Aquestes agrupacions eren definides per Portugal com “Quilombos”. El principal d’aquests agrupaments es deia macaco que deriva de la paraula que significa mico en portuguès.

La Capoeira va estar prohibida al Brasil fins que el 1930 el mestre Bimba es va presentar davant de Getulio Vargas, president del Brasil, i li va ensenyar el seu art, així va ser que el president va declarar la capoeira com a esport nacional brasiler.

I sabeu per què generalment vesteixen de blanc? doncs perquè generalment la roda més important es feia en diumenge,  era el seu ball de gala, elegant, net i polit, i el millor capoeirista era el que no s’embrutava.

Es practica al carrer o en centres, i suposo que n’aniré trobant per tot el país… de moment aquesta és la primera “roda” que vaig veure al carrer, a Fortaleza.

Font: Wikipèdia