La ruta està més o menys definida a priori però el fet de no comprar el bitllet de volta al món tancat, és precisament per permetre refer la ruta segons vagi evolucionant el viatge. I començo per Sudamèrica perquè era el primer destí que vaig pensar quan volia marxar un temps… dos mesos a sudamèrica que s’han transformat en algna cosa més. Aprofito per connectar diferents llocs del món que tinc marcats per visitar, des de Ha-Long, visitar un amic a Ko Tao, el Salar d’Uyuni, el Machu Pichu, el trekking del Nepal o de la Patagonia… I començo per Brasil perquè és el viatge que tinc pendent de “tornar” després de compartir pis un any amb el Thiago i treballar ara uns mesos amb la Clarissa.

Així doncs, de Barcelona a Fortaleza, al nordest de Brasil, per anar resseguint la costa fins a Sao Paulo. D’allà a Iguazú, entrant a Argentina, fins arribar a Buenos Aires. Cap al sud, a la Patagonia i Terra del Foc. Cap al nord per la carretera Austral fins a Santiago de Chile, desert d’Atacama i cap a Argentina (Salta i Tucumán) també de visita a coneguts. I com no, entrada a Bolívia, visita a la meva terra i a la Colonia Piraí de Santa Cruz, Salar d’Uyuní i cap a la Paz, llac Titicaca. Entrada a Perú i cap a Cuzco i MachuPichu.

De Lima a Auckland, Nova Zelanda. Visita a l’illa del nord i del sud i vol cap a Austràlia (que ja en conec una part). Cap al nord, potser illes Fiji i Malaysia, Indonesia, Tailàndia (illa de Ko Tao) i Vietnam (a la Badia de Ha-Long, que des de que vaig veure en un reportatge quan era petit, tinc gravat que hi vull anar).

D’allà, cap a Nepal i Tíbet; muntanya i calma. Per volar després cap a Xina i tornar amb el tren Transiberià fins a Moscou. I… ja es veurà!

Aquesta ha estat la ruta final:

SudamèricaOceaniaÀsia