Transiberií  Irkutsk i llac Baikal Rússia

El tren d’Ulan Bator a Irkutsk que volia agafar estí  ple, i per tant m’he d’esperar dos dies més… però vol dir que per només 10 euros més, aniré amb l’Express que triga 12 hores menys :)

El pas de frontera i entrada a Rússia es fa dins del tren, sota un fort control i supervisió… la policia russa fins i tot miren sota les tapes de l’aire condicionat a veure què hi ha… però en canvi no ens obre ni les bosses. Així­ és més còmode, tanquen el tren durant una hora per fer el control de passaports a bord i no has de baixar i descarregar tots els trastos.

Arribo a Irkutsk a les 16:30 i intento comprar el bitllet per Moscow. A les guixetes no entenen anglès i se’m van traient de sobre una rere l’altra… poc amables que diguem. Al final amb gestos i senyals, i un calendari, aconsegueixo comprar el bitllet i a l’hora de pagar diu “no, no card, card there” i em senyala que vagi a una altra guixeta per pagar amb targeta. Llavors, ja em veia a venir que hauria de repetir tot el procés per fer entendre el bitllet què volia, li vaig dir que ho escriví­s tot en rus, per donar-li a l’altre noia i si, si! perfecte… ho va entendre a la primera i em va vendre el bitllet de seguida. No sé si serí  el llit de dalt o de baix, 2a o 3a classe ni res de res, però posa Moscow, pel dia que volia jejejeje.

A l’edifici del pis de couchsurfing estan d’obres i com que no sé si és el pis 4 o la planta 4a, pujo i baixo escales fins que un senyor m’obre la porta i em convida a entrar. Jo repetia el nom de la noia que m’havia d’acollir i ell insisteix que entri, que deixi les motxilles, em dóna un cafè… Hi ha més gent al pis i es veu de bastant luxe. No sé si beure el cafè o dissimular i evitar que m’enverini i se’m quedi tot l’equipatge… quasi mai em preocupo per això i confio en les persones, així­ que bec cafè i menjo un croissant que m’ofereix. Llavors li dono el telèfon de la noia, la truca i li diu que trigarí  una hora a arribar que em puc esperar allí … molt simpí tic el veí­!!

Passejada per la ciutat i comprar al super quatre coses per fer truita i pa amb tomí quet, que a tothom agrada.

La parada del tren transiberií  a Irkutsk era bí sicament per anar a veure el llac Baikal. D’Ulan Bator a Irkutsk van ser unes 24 hores, amb el tren express (dimarts i divendres).

El llac Baikal és el més profund del món, arriba als 1600 m de profunditat i va ser considerat el lloc amb les aigí¼es més pures del món.

Des d’Irktusk a l’illa Olkhon, la més gran del llac, hi ha quasi 6 hores de furgoneta, però els paistages des de l’illa realment valen la pena el viatge, i com que el sol es pon tard, dóna temps a passejar bastant.

Nikita’s Guest House s’ha convertit en el lloc de peregrinatge per a tots els turistes visitants però ofereix molt bons serveis amb un ambient molt acollidor i es parla anglès :) El preu: 20 euros la nit amb 3 í pats inclosos.

í‰s increí¯ble veure com els colors de l’aigua canvien tant rí pidament, del blau turquesa al fosc blau marí­… depenent dels corrents, els núvols, el sol… molt i molt xulo!! i evidentment, un paradí­s per a la fotografia!!

Al llac hi ha foques, i tot i que ara no en cacen tantes com abans, una senyora em v cridar que anés a veure la furgoneta i hi havia tot de peix, una foca viva i una de morta. Després de fer la foto, em van dir que no fes més fotos i la van tapar amb una manta. Els hi vaig preguntar si les menjaven i es van posar a riure, nono, menjar no…

Interessants les curiositats de la Wikipèdia sobre el llac:

• La profundidad del lago Baikal es tan grande que con su agua se podrí­a inundar toda la tierra firme con una capa de 20 cm.
• Si sus afluentes dejaran de aportar agua, el lago tardarí­a mí¡s de 400 aí±os en vaciarse completamente.
• Si este lago se vaciara por completo, se tardarí­a aproximadamente un aí±o para volver a llenarlo uniendo todos los rí­os del planeta, incluyendo el Nilo y el Amazonas.
• Hay tal cantidad de sedimentos depositados en el fondo que, si se sacaran todos, el lago llegarí­a a tener entre 9 y 11 km de profundidad.
• Ademí¡s, sus aguas son extraordinariamente transparentes, que permiten ver hasta 50 metros de profundidad, como si no hubiera nada de por medio.