Una besavi havia anat a Cuba, però aquest avi va anar a Xina i fa més de 30 anys!! Suposo que en aquella època no hi havia ni les facilitats ni els mitjans ni la informació de la que disposem ara… O sigui que aquells viatgers eren atrevits, decidits i aventurers! Nosaltres som els seus aprenents…
Però és que d’alguna manera, aquell viatge a Xina el va marcar per sempre; tenia decoracions xines penjades a les parets, tassetes de te… i li encantava parlar del viatge!! Als nets ens deia que un dia ens hi portaria, i ves per on demí agafo l’avió de Bangkok a Macau i Xina.
I ara parlant per telèfon amb una tia avia, la germana de l’avi, em comenta que ella, també fa molts anys, va viatjar a Bangkok i índia… serí la genètica del meu cognom :)
shirka
No ho dubtis en absolut…la genètica té un paper imprescindible, el problema és que la humanitat encara no sabem fins a on.