Havia llegit i sentit que la gent de Vietnam no era tant simpí tica com en d’altres paí¯sos però en el meu cas sempre m’he trobat gent alegre disposada a ajudar, tot i que no parlessin anglès.
Molt recomanable l’hostal Thu Giang del centre de Hanoi, sobretot pel tracte rebut. I el petit restaurant de menjar vietnamita Bun Bo Nam Bo, al 67 del carrer Hang Dieu.
Per seguir cap al sur, l’opció més econòmica és l’Open Bus, un bitllet que permet fer els trajectes entre Hanoi, Hue, Hoi An, Mui Ne o Dalat, i Ho Hi Minh (Saigon) el dia que vulguis i amb bus nocturn amb lliteres.
Però això de dormir al bus és una mica complicat… Sembla el bus de donar sang però lliteres molt més estretes i curtes. Jo no hi cabia. I si la companyia és una mica desastre, ha d’anar gent dormint pel terra, el lavabo inundat i el xofer boig tocant el clí xon sense parar sigui l’hora que sigui…es transforma en tot un repte dels transports. Així que no agafeu Camel Tours!
Hue és una ciutat tranquil·la que té una ciutadella emmurallada; però jo no li vaig torbar gaire més encant. Però destaca perquè hi ha el cotxe on es va cremar el monjo budista Thích Quảng Äức senyal de protesta per la persecució que patien els budistes per part del govern (aquí la foto).
En canvi Hoi An és al contrari; sembla una ciutat d’aparador, tot ben net i endreçat, edificis antics restaurats, cases museus, bars i restaurants… i moltes moltes botigues de sastreria on per un preu de ganga, et fan un vestit a mida!! En general, un lloc molt fotogènic.
I d’aquí, una excursió que val la pena són les ruí¯nes de My Son, amb semblances als temples d’Angkor però en aquest cas en més mal estat de conservació molt més petits… tot i que igualment interessant de visitar. Bí sicament va ser un lloc bombardejat pels americans durant la guerra, ja que pensaven que els del VietCong s’hi amagaven; hi ha restes de crí ters de les bombes :(
El mercat de Hoi An, i l’activitat que hi ha al riu, també és molt interessant.
