Tag: uyuni

El fet d’entrar a Bolivia ja feia dies que em produïa una certa emoció, el país d’on vaig sortir fa 30 anys, la meva PachaMama!! Ja hi havia estat dues vegades anteriorment i en conec uns quants racons i en segueixo la seva actualitat. A la frontera, pel fet d’haver-hi nascut, no em van posar limitació de dies al passaport, considerant que com a Bolivià podia estar-hi tot el temps que volgués, i em van dir que podria renovar el carnet d’identitat sense problemes…

Així que entro a Bolívia a través del Salar d’Uyuni, una de les zones que em faltava per conèixer, i que és una de els més espectaculars!! Tot i que el fred, molt molt fred, i l’alçada (arribem als 5000 m, i dormim a 4500m.) fan el viatge menys confortable…

Hi ha moltes agències que organitzen el mateix tipus de viatge, tant des de San Pedro d’Atacama fins a Uyuni, com al revés. Vaig triar Atacama Mística, i n’estic molt content. Es tracta d’un viatge de 3 dies amb vehicles tot terreny de 6 persones, dormint en refugis i albergs, i havia llegit moltes històries de conductors ebris, vehicles en mal estat, curses de bojos entre vehicles, i problemes varis… però tot això ja ha canviat molt. Els cotxes són més nous (Toyota Land Cruiser en bon estat), les agències es preocupen més de que tot surti bé, que els conductors no beguin… El nostre conductor, Walter, conduïa molt lentament, cosa d’agrair quan falta oxigen i qualsevol sotrac et fa tremolar. I ens permetia parar quan volíem nosaltres. Al vehicle hi anàvem l’Andrea de Barcelona, un noi anglès, una noia Koreana, la Leticia de Brasil i jo.

El primer dia visitem la Laguna blanca i la Laguna verde, el “bosc” de Dalí, unes curioses roques dalinianes enmig del desert, i les termes naturals de Polques. Entre el fred i l’alçada, vaig tenir un petit shock tèrmic al sortir de l’aigua calenta però res greu. Visita als Geysers del Sol de Mañana i visita a la Laguna colorada, al costat del refugi Hualla Jara. La nit és molt molt freda i el mal d’alçada complica descansar (a 4500m.).

El salar de Uyuni o de Tunupa es, con sus 12.000 km², el mayor desierto de sal del mundo. Está situado a unos 3.650 metros de altura en el Departamento de Potosí, en el Altiplano de Bolivia, sobre la Cordillera de los Andes.
Existen aproximadamente 11 capas de sal, con espesores que varían entre los dos y diez metros. La costra que se encuentra en la superficie tiene un espesor de 10 metros. La profundidad del salar es de 120 metros, el cual está compuesto de capas de salmuera superpuestas y barro lacustre.
Font: wikipèdia

2n dia:
Passem per davant del curiós arbre de pedra. Travessem les llacunes altiplàniques andines: Laguna Honda, Chearcota, Hedionda i Cañapa. Passem a prop del volcà Ollagüe i travessem el petit salar Chiguana. Al vespre, arribem a l’hotel de sal de Puerto Chubica (que té més de sal que d’hotel). El terra, els maons de les parets, les taules i cadires fets de sal… però és un refugi senzill i curiós… ja no fa tant fred i té dutxa d’aigua calenta!!

3r dia, travessem la gran extensió de salar, blanc, desèrtic, inacabable, infinit, impressionant i màgic. Parada obligada per a jugar amb les fotografies de perspectiva, a pilota o a fressbee… ens allarguem molta estona, però el sol escalfava de valent i una mica de calor era necessària. Visita a l’illa Incahuasi (el Salar d’Uyuni abans era un mar/llac i tenia més de 30 illes; al assecar-se, segueixen sobresortint illes de terra sobre el mar de sal). El museu de sal i les mines de sal, explotades per petites comunitats rurals, una de les poques vies de subsistència de la majoria d’elles. I ja arribats a Uyuni, visitem el cementiri de trens… el lloc on han quedat abandonades moltes màquines locomotores i vagons, que funcionaven a carbó, i que van quedar en desús amb l’arribada de les màquines dièsel.

Tota la resta de fotos d’Uyuni aquí.

Seguim d’Uyuni a Potosí…

Poso algunes fotos “de persones” per què es vegi que a part de fer tantes fotos també m’ho passo bé :) i riem molt tots plegats…

Flotant a la Laguna Cejar

En ruta per les Lagunas altiplànicas:

Si molts viatgers porten una bandera del seu país, la noia koreana portava una bandera agraint a la seva mare tot el què li havia ensenyat i ofert… i entre tantes banderes, doncs preferia fer una foto amb aquesta!

En ruta pel Salar d’Uyuni:

i fa 30 anys d’aquesta foto, a Bolívia!!