La travessa Petrópolis-Teresópolis és un clàssic nacional de les travesses i muntanyisme, considerada per molts la travessa més espectacular de Brasil. Amb més de 30 km d’extensió, la travessa del Parc Nacional de la Serra dos Órgãos exigeix una preparació física i l’equipament adequat, ja que les condicions poden empitjorar en qualsevol moment. Hi ha uns trams més tècnics o de major confusió on es recomana anar-hi acompanyat d’algú que conegui bé la zona. La travessa normal es fa en tres dies, però si es va amb una motxilla lleugera, un frontal, roba d’abric i menjar suficient, es pot fer en un dia (entre 10 i 12 hores). És el nostre repte.
Es recomana fer-la en aquest sentit pel fet de què els trams tècnics són més fàcils d’encarar així que a l’inversa i per la bellesa del paisatge, sobretot en la primera pujada que vas veient tota la Serra i carena davant.
El primer bus de Rio de Janeiro a Petrópolis surt a les 5:30, arribem a allà a les 6:45 i n’agafem un altre fins a Correa i d’allà el darrer fins a Bonfim. Encara caminarem 45 minuts fins arribar a l’entrada del Parc Nacional on començarà la travessa. Cal pagar una entrada i signar un document de responsabilitat, ja que controlen tothom que hi entra i a partir del juliol de 2013 les restriccions i limitacions seran majors per evitar la massificació. Caldrà fer reserva prèvia els mesos més concorreguts, que són juny i juliol ja que no fa tanta calor i hi ha menys probabilitats de pluges.
1a Etapa Bonfim – Morro do Açu
El recorregut comença amb una forta pujada, passarem dels 900 als 2200 metres d’alçada. Quan ja s’abandona la part més boscosa i després de descansar al mirador de la Pedra do Queijo, segueix la pujada fins a la carena. Es va resseguint tota la cresta, pujant i baixant algun coll, fins dalt. La boira ens va impedir veure tota la vall, i els dies ben assolellats es pot veure fins al mar de Rio.
Els Castelos do Açu són un grup de roques amb unes formes arrodonides curioses. Aquí hi havia molt de fang i la roca del terra estava tant mullada que va ser inevitable aterrissar i pelar-me el braç i el genoll. La gent normalment dorm al refugi que hi ha aquí i es lleva ben dora al dia següent per gaudir d’una sortida de sol espectacular. Nosaltres no ens podem entretenir i dinant amb 15 minuts, seguim la travessa.
2a etapa Morro do Açu – Pedra do Sino
Jo pensava que aquesta etapa, la més llarga, seria més planera. Ja havíem assolit alçada i segons el mapa són uns 17 km fins a l’altre punt també a la mateixa alçada… però ningú m’havia dit que entremig hi havia tantes valls que calia anar baixant i tornar a pujar!! El problema és que al haver plogut tant els dies abans i ser un terreny molt de pedra llisa, era molt fàcil relliscar. Tot i que la boira ens anava acompanyant a trossos, de tant en tant es podia veure el paisatge esplèndid de la zona. No s’assembla gens a cap altra part de Brasil, estem a més de 2000 m. d’alçada, i tot i que no és la zona més alta, que és el Pico da Neblina (2993 m.) a l’Amazones, és una de les zones més altes.
A part de pujar i baixar les valls i relliscar per les parets de perdre, aquesta és la part on és més fàcil perdre’s i on hi ha dos passos tècnics. El primer, “Elevador” és una paret de roca que cal pujar agafant-se a uns suports de ferro com si fos una escala però sense poder-se assegurar… Un cop a dalt, continua la pujada fins al peu de la Pedra do Sino, on s’ha de baixar una canal d’uns 5m. Recolzant-se entre dues roques, i després pujar resseguint tota la base de la roca, amb el precipici a l’esquerra i una petita canal de pedra. Just a dalt hi ha una pedra més gran que obstaculitza el camí, el “Cavalihno” i que s’ha de passar fent el cavallet o rodillo. Aquesta foto no és meva però es veu millor la perspectiva. Un cop d’alt, només queden 10 minuts per arribar al cim de la Pedra do Sino, però al estar ple de boira i mullat seguim la ruta, que ja comença a baixar.
3a etapa Pedra do Sino – Barragem
Ara comença la baixada fins a Teresópolis, però abans hi ha el 2n refugi, on es dorm la 2a nit en la ruta de ters dies. Aquí lloguen tendes i si no hi ha lloc a dins, pots dormir a la tenda. Nosaltres ens abriguem i seguim; són les 16:00 i si tot va bé a les 19:00 ja serem baix.
Aquest tram final, on ja s’acumula molt d’esforç i cansament, és tècnicament senzill però quan comença la foscor i amb un terra ple de fang i pedres soltes, requereix molts concentració. L’última hora, ja negre nit, es fa mooolt llarga… tinc un peu encara mullat de fang i ple de sorra i els genolls comencen a protestar. Però ja hi som, en 9 hores i 45 minuts hem arribat al final del recorregut. Els altres dos companys ja havien fet aquesta travessa entre 5 i 10 vegades, amb grups i de moltes maneres diferents. Però al ser només tres i anant lleugers l’hem pogut acabar en menys temps de l’esperat.
Val molt la pena, el paisatge és espectacular. El clima pot canviar sobtadament en qualsevol moment i cal anar preparat per una bona tempesta. A la nit la temperatura pot baixar bastant, és hivern i estem a més de 2000 m. d’alçada.
Ara a descansar!
BONUS
Acaben de publicar aquest espectacular vídeo enregistrat amb un petit cuadricòpter de la sortida del sol des del cim de la Pedra do Sino el mateix dissabte que hi vam anar, però que nosaltres ja no vam veure per la boira. Màgic i espectacular!
Info útil:
Compra d’entrades i reserves
Fitxa tècnica de la travessa: Club dos Aventureiros