Doncs com que unes imatges valen més que mil paraules, ho barregem una mica tot i surt un petit vídeo resum del Machu Pichu:
Machu Pichu, Perú
Un dels indrets més populars de Perú, i de tot sudamèrica, són les restes arqueològiques de Machu Pichu, un dels poblats inques més importants, que data del segle XV.
El Machu Pichu va estar tancat dos mesos a causa d’unes fortes tempestes que van provocar esllavissades a Aguas Calientes i a les vies del tren, per tant moltes reserves s’han anat endarrerint… i just ara coincideix en la temporada alta de visita, així que fer l’Inca Trail original sense haver reservat 3 o 4 mesos d’anticipació era impossible. Però com que passa sovint, hi ha altres alternatives; el dur trekking de Salkantany i el que jo vaig fer, l’Inca Jungle trek, que recórrer una part d’un camí inca alternatiu, el que anava de Machu Pichu a Vilcabamba, la darrera ciutat dels Inques, que sembla ser que és més gran que el propi Machu Pichu i que tot just s’està començant a explotar (més info del descobriment).
El primer dia es fa un descens amb bicicleta, des de les altes muntanyes d’Abra Málaga fins a Santa Maria, a 1800 m. zona de Yungas Peruanes.
El dos dies següents es camina en direcció a Aguas Calientes, passant per plantacions de coca, de cafè, per poblats indígenes,… Es creua el riu per una “oroya” que és una cistella penjada d’un cable d’acer, mentre vas estibant de la corda. Vam passar per les termes i per les parts del riu que es van desbordar uns mesos abans, fins arribar a l’Hidroelèctrica (una planta de generació d’energia hidroelèctrica escarpada dins de la muntanya). D’allà, seguint la via del tren, s’arriba a Aguas Calientes, que és el poble més proper al Machu Pichu, des d’on s’accedeix al complex.
Per poder pujar al Wayna Pichu, el pic que hi ha al costat, només es permeten 400 persones al dia, i els tiquets els comencen a repartir cap a les 5:30 de la matinada a la porta del Machu Pichu. En temporada alta, hi ha tanta gent, que arribar a dalt dels 400 primers implica començar a caminar a les 4:00 i no entretenir-se… en altres èpoques, es pot pujar amb el primer bus, que comencen a pujar a les 5:45 i dóna temps a tenir tiquet… El problema és que la gent començava a pujar a la 1 de la nit per ser el primer, i uns altres 10 minuts abans… total que teníen la muntanya plena de gent de nit sense poder controlar massa que passava. Ara tanquen el pont, únic pas d’accés, fins a les 4:00 aprox. perquè ningú comenci a pujar abans, i un cop obren sembla una cursa muntanya amunt… per milers d’escales… i si pares a agafar l’alè, veus com tothom segueix muntanya amunt quasi a cops de colze per arribar abans que tu jejejeje. Així que vam arribar a les 5:00 a dalt i a les 5:30 ja teníem tiquet per pujar més escales :)
I a les 6:00 puntuals s’obren les portes del recinte i ja en esperava el guia per explicar tots els detalls d’aquell mític lloc. Una de les meravelles culturals/naturals més espectaculars que he vist mai, i si bé durant el viatge he passat per molts molts llocs que són Patrimoni de la Humanitat, aquest és realment una de les Meravelles del Món!!
Les vistes des del Wayna Pichu:
Molt curiós com els inques van construir un pont, al marge del penyasegat, per tal de poder continuar el camí que porta direcció a Vilcabamba.
Totes les meves fotos del Machu Pichu aquí.
Per cert, aquí podeu veure les instal·lacions amb tot luxe de detalls, una foto d’1,5 Gb, que permet aproximar-se a qualsevol pedra del Machu Pichu i veure-la en detall :)