Where Children Sleep; on dormen els nens i nenes del món

Un llibre que a tothom li hauria agradat escriure, “Where Children sleep” de James Mollison, o “On dormen els nens i nenes“. I és que a part d’haver voltat tot el món per recollir aquests llocs tant variats, les fotografies són espectaculars. I fer aquest llibre també implica entrar a una diversitat de cases, de famílies i de cultures enorme… Continue reading “Where Children Sleep; on dormen els nens i nenes del món”

#talkingabout l’experiència d’aprendre del viatge

Just abans de marxar de viatge, vam compartir un primer TalkingAbout amb en Ricard Espelt i la Gemma Urgell. Ara, un cop ja tornat a casa, hem recuperat aquell espai per parlar del què suposa un viatge com aquest. Ells en parlen al seus blogs, Viniesfera i ThePlateIsToHot.

I com fa en Ricard, jo també recullo aquí les dues TED talks relacionades amb el viatge i una pausa professional:
Matt Cutts: Try something new for 30 days
Stefan Sagmeister: The power of time

Gràcies! des de casa

La Llacuna

La tornada a casa ha estat molt més ràpida i trepidant del què esperava però molt ben aprofitada. Si bé no és el mateix volar de Beijing o Bangkok directe a casa que tornar poc a poc amb el Transsiberià, ha estat un trajecte ràpid… i ja soc a casa!!

I no podia ser de millor manera que arribant al casament del meu millor amic i retrobant tots els amics i amigues junts, en un mateix restaurant i de festa continua fins al dia següent…

Porto quatre dies a casa i sembla com si ja portés 3 mesos, he fet tantes coses!!! I una de les que em feia més il·lusió, era anar a visitar els nens i nenes de l’escola Tres Pins de Vallromanes que havien contactat amb mi a través del blog i havien anat seguint el viatge. Va ser una gran experiència compartir amb ells aquesta aventura i els dibuixos i cartes que em van donar ahir són impressionants!!

Quan em pregunten com ha anat em poso a riure i dic que molt bé, i em fa gràcia per què jo mateix no m’acabo de creure que hagi anat tant bé. Tu marxes amb unes idees, unes pors, un neguit,… sense saber ni què passarà, ni quan tornaràs… i ara veig que tot ha anat molt i molt millor del què podia imaginar.

No sé si ha estat per un excés de prudència o una picada del mosquit de la bona sort però no m’ha passat res de dolent, ni greu, ni cap tipus de problema. Avui fa 16 mesos que vaig marxar i no he perdut res (potser una samarreta), cap problema amb la càmera o l’ordinador, no m’han robat mai, cap malaltia estranya o greu, cap maleta perduda ni estripada, cap problema “greu” de transports… només una caigudeta amb moto i els va i véns típics que l’organització d’un viatge així requereix. Per tant, després de totes les experiències que he viscut, que ho hagi pogut gaudir sense cap incidència, és una de les rifes més grans que em podia tocar, havent conegut i escoltat tantes i tantes històries d’estafes, robatoris, enganys, accidents, dengues i malàries, que han hagut de passar molts altres viatgers. Així que moltes gràcies :)

Però tot això, aquest sentiment que em rebossa i que no m’hi cap a dins de gratitud, només es deu a totes i cadascuna de les persones que m’han acompanyat o que d’alguna manera han format part d’aquesta aventura. Gent que a través de la teoria dels 6 graus i sense conèixer-me en persona m’ho han donat i compartit tot. Els amics i familiars que vivint o viatjant a altres països han fet el dia a dia més agradable, divertit i proper. Els milers de viatgers amb qui cada dia compartir la cuina d’un alberg, l’espera d’un autobús, la tenda en un trekking o les hores en un barco. La gent local de molts pobles i ciutats que sempre que és necessari et donen un cop de mà. I totes i cadascuna de les persones que llegia el blog, comentava al facebook o seguia el viatge. I sobretot aquelles persones especials amb qui he compartit moltes i moltes hores i que de ben segur que han fet d’aquest viatge una experiència única i que no s’acaba amb la tornada a Barcelona.

Les tecnologies han canviat totalment la manera com ens comuniquem i fan que, siguis on siguis, puguis estar en contacte amb la gent que realment t’importa, seguir una mica més les seves vides i no sentir-te tant lluny del teu entorn proper. Però això tampoc evita impregnar-te de les olors i esperit de la gent als països que visites, la seva manera de fer i les seves tradicions.

Ara toca començar una nova etapa, que al igual que el viatge, no sé on em portarà ni per on passarà. Toca situar-se una mica i partint de tot allò que he tingut temps de pensar i decidir què m’agradaria fer, anar buscant el camí que continua després d’aquesta etapa.

L’altre dia sopant amb el Marc i la Mireia, el Marc em deia que havia de fer un post de tancament del viatge pel blog, i l’únic que puc fer és fer-ho donant les gràcies per haver gaudit d’aquesta oportunitat, d’aquesta experiència que sí, que m’ha marcat per sempre.

Moltes gràcies!

p.d: Foto de La Llacuna, juny de 2011

La Media Vuelta, d’Albert Casals

Què gran que és l’Albert Casals!! quan vaig anar a la seva primera presentació del llibre i explicava amb tanta energia i seguretat els seus viatges, assegut en cadira de rodes, i amb el pressupost més baix possible, vaig al·lucinar!! I ara ho continuo fent quan el veig seguint els seus somnis, anar a les antípodes de casa seva (a l’Anoia) i arribar a una granja de Nova Zelanda i preguntar, sense avisar és clar, si el deixen quedar-se a dormir :) És un crack!!!!

Marató de viatges

Dissabte connectava en directe amb la Marató de Viatges que va organitzar el Club de Viatges a la Mostra de Turisme Juvenil. Va ser un plaer participar-hi i és que tot el que sigui animar a emprendre una aventura com aquesta val la pena.

Els de Barcelona Televisió n’han fet aquesta bonica crònica:

la volta al món com un llarg embaràs

La volta el món, un embaràs

Un llarg viatge de volta al món es podria comparar amb el procés invers d’un llarg embaràs; si en la gestació s’espera 9 mesos a que succeeixi “alguna cosa” i et canviï la vida, en un llarg viatge comencen a succeir des del primer moment. En el moment de prendre la decisió de viatjar, et comença a canviar la vida… i cada dia que passa és una nova experiència, una nova aventura. I en la majoria dels casos, el darrer dia, quan tot s’acaba, és un dels menys esperats, al contrari que en l’embaràs.

De totes maneres, de ben segur que els dos processos tenen una cosa en comú, sigui en un sentit o en l’altre, els dos són màgics i et canvien la vida per sempre!

Basada en la foto de Coolkalun amb llicència Creative Commons.

Mi escuela es el mundo

Aquest és t’itol de l’article que he escrit aquest mes d’abril al blog d’educacontic, parlant de les principals motivacions d’aquest viatge; mi escuela es el mundo.

Después de compartir en EducaconTIC diferentes posts hablando de proyectos educativos alrededor del mundo, así como algunas referencias sobre el sistema educativo de Laos o Tailandia, en esta ocasión vuelvo a los orígenes, al porque de mi viaje; al porque de un viaje de vuelta al mundo.

Una de las primeras cosas que tenía claras, antes que la ruta o el tiempo que iba a estar viajando, era que un viaje de un año (o más) alrededor del mundo, suponía una de las experiencias de aprendizaje más importantes que tendría hasta ese momento (después de la primaria, el instituto, dos carreras, el doctorado, y un postgrado). Y así está siendo. Me matriculaba en uno de los mejores másteres que podía elegir, y que oficialmente no existía, el viaje alrededor del mundo.

Y es que viajar, además de la parte romántica, aventurera o vacacional que cada uno le quiera dar, es una experiencia de aprendizaje única; el aprender haciendo, el aprendizaje vivencial, el ensayo-error, el aprendizaje constructivo y colaborativo, el aprendizaje invisible, expandido, punk, y todos los diferentes formatos que uno pueda imaginar, convergen en las mil y una situaciones que día a día, un viaje así te presenta. Y casi siempre, por sorpresa. Continua leyendo…