Mini guia de viatge de la Volta al món

Guia de viatges volta al món

Ja portem més de 10 dies de projecte i pràcticament hem aconseguit el 50% de finançament, encara queda camí per recórrer i encara pots col·laborar i ajudar en la difusió: http://www.goteo.org/project/libro-la-vuelta-al-mundo-puerta-a-puerta

En aquest altre article, explicava més detall de la idea de publicar un llibre del viatge de volta al món, utilitzant la plataforma de crowdfunding Goteo.

Viatge Volta al món porta a porta

Com a recompensa col·lectiva del projecte de publicació del Llibre la Volta al Món porta a porta, publicarem sota llicència Creative Commons una miniguia de volta al món, recollint els punts més destacats de cada país… sigui activitats concretes, allotjaments recomanats, restaurants, consells de transports, representacions culturals o orientacions varies que algú que vulgui visitar aquell país no hauria de deixar passar. Poden ser des dels atractius turístics més destacats fins aquells socs desconeguts que realment val la pena veure.

Tan si has viatjat per molts països com si no ho has fet, o si tens interès en conèixer recomanacions d’altres viatgers d’un lloc en concret, escriu les teves aportacions i entre tots acabarem desenvolupant la guia. Pregunta, proposa, explica, critica… tot allò que creguis rellevant dels països que coneixes i que creus que pot ser d’interès per a altres persones.

Entre totes les aportacions se’n farà una selecció per acabar confeccionant aquesta guia, amb els crèdits corresponents a cada autor. Pots enviar les teves aportacions per email huggingbaobabs[a]gmail.com o deixant un comentari aquí.

Moltes gràcies per la teva col·laboració!

Guia de viatges volta al món

I tu, què t’emportaries?

Rio de Janeiro - elrentaplats

Avui fa dos anys que començava una nova etapa, una aventura que ha estat l’experiència més important de la meva vida fins al moment. No tant perquè el viatge et canviï la vida, que en part també, sinó perquè tot el què ha passat i he viscut en els 16 mesos de viatge de volta al món són tantes sensacions i emocions concentrades com mai havia experimentat fins ara.

El primer vol d’aquell viatge era Barcelona – Fortaleza, a Brasil. Tenia molt clar com començava aquell viatge però gens definit com ni quan acabaria, ni molt menys tot el què podria passar durant. I una de les conseqüències més importants em porta ara de nou a viatjar a Brasil per instal·lar-me a viure una llarga temporada a Rio de Janeiro. Dos anys després del primer vol d’aquell viatge, tornaré a volar d’aquí 6 dies cap a aquest país fascinant.

El motiu principal és personal i no tant la situació econòmica d’aquí (tot i que hi ajudi, com deia a “sortir corrents”). I si ja és complicat organitzar un viatge de llarga durada, imagina’t organitzar un canvi de vida així… me’n vaig a viure a Brasil; què m’emporto?

Podria fer una “mudança”, empaquetar tot el que tinc aquí i instal·lar-me allà, però en canvi, i sobretot després d’haver viatjat tants mesos amb només una motxilla, ara només m’emporto una mica de roba, alguns llibres, i tota la part tecnològica que em permeti seguir treballant. D’entrada no necessito res més, tot i que segur que trobaré a faltar moltes coses… I a la pràctica, em suposa molta menys preparació i preocupació que el viatge de fa dos anys. Algunes coses ja les tinc més controlades i d’altres no em preocupen tant. Bàsicament, decidir el tipus d’assegurança mèdica i acabar de resoldre temes amb el consulat… Santa Burocràcia, germana de Santa Paciència, cosina de la Santa Indignación de los Dolors i filla de l’Absurditat (que hi afegia la Núria al Facebook).

Comença una nova etapa, una nova experiència que implica deixar enrere moltes coses però alhora conèixer nova gent, nous llocs, una nova cultura, una nova llengua… i això sempre motiva i il·lusiona.

Si tu ara marxessis a viure a un altre a país, què t’emportaries segur? No sigui cas que em dixi alguna cosa important!!

#talkingabout l’experiència d’aprendre del viatge

Just abans de marxar de viatge, vam compartir un primer TalkingAbout amb en Ricard Espelt i la Gemma Urgell. Ara, un cop ja tornat a casa, hem recuperat aquell espai per parlar del què suposa un viatge com aquest. Ells en parlen al seus blogs, Viniesfera i ThePlateIsToHot.

I com fa en Ricard, jo també recullo aquí les dues TED talks relacionades amb el viatge i una pausa professional:
Matt Cutts: Try something new for 30 days
Stefan Sagmeister: The power of time

la volta al món com un llarg embaràs

La volta el món, un embaràs

Un llarg viatge de volta al món es podria comparar amb el procés invers d’un llarg embaràs; si en la gestació s’espera 9 mesos a que succeeixi “alguna cosa” i et canviï la vida, en un llarg viatge comencen a succeir des del primer moment. En el moment de prendre la decisió de viatjar, et comença a canviar la vida… i cada dia que passa és una nova experiència, una nova aventura. I en la majoria dels casos, el darrer dia, quan tot s’acaba, és un dels menys esperats, al contrari que en l’embaràs.

De totes maneres, de ben segur que els dos processos tenen una cosa en comú, sigui en un sentit o en l’altre, els dos són màgics i et canvien la vida per sempre!

Basada en la foto de Coolkalun amb llicència Creative Commons.

La teoria dels 6 graus de separació i els viatges

Ruta Baobab és el blog d’un viatge amb la idea d’utilitzar la teoria dels 6 graus de separació per “unir” aquesta volta al món. Es tracta d’aprofitar la meva xarxa de contactes per (1) disminuir els costos d’allotjament, i (2) per conèixer més de prop el territori, la cultura i la seva gent. Ja sigui contactant amb gent local o amb persones que hi han anat a viure, etc. No sembla molt complicat poder donar la volta al món contactant sempre amb algú conegut o conegut d’un conegut…

La teoria dels 6 graus de separació (que data de 1929 per Frigyes Karinthy),  és un intent de demostrar que el món és un petit mocador, i que qualsevol persona de la terra pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través de la seva xarxa de coneguts, sense més de 5 intermediaris (connectant els dos extrems amb 6 enllaços). Duncan Watts, al llibre “Six Degrees: The Science of a Connected Age” també assegurava que era possible accedir a qualsevol persona del planeta en tant sols 6 salts. I l’any 1967, Milgram va dur a terme el famós experiment de les cartes enviades “el món és un mocador“.

El concepte està basat en la idea de que el nombre de coneguts creix exponencial ment amb el nombre d’enllaços de la cadena i per tant només un petit nombre d’enllaços és necessari per que el conjunt de coneguts sigui la població humana sencera…

Segurament si ens posem a pensar en fred, sembla impossible que un pugui estar “enxarxat” amb qualsevol famós, o amb l’home de la tribu més llunyana… però si fem un esforç i ho pensem amb calma, no sigui tant difícil. Primer cal determinar l’objectiu, i anar buscant en quins sectors es mou, de quina localització geogràfica, etc. i a qui podem conèixer nosaltres que comparteixi sector, localització, etc. I fent quatre proves, surten les connexions!!

Al Blog de Microsiervos, també en recollien alguns dubtes i crítiques, i acabaven concloent que els resultats suggereixen que si els individus que participen no tenen incentius suficients, la hipòtesis no es manté. I suposo que està relacionat amb aquest esforç que cal fer per identificar i relacionar els nostres contactes que ens poden portar a uns altres…

Fernado, també recull algunes impressions, algunes conclusions i dubtes de l’Experiment de Milgram. Destaca que en funció de “l’entorn social” de cadascú, pot ser més fàcil trobar aquestes interconnexions; segons l’entorn laboral, la família, el gimnàs, les associacions, etc. I creuant-los, permet ampliar enormement les possibilitats.

Aquest encara és un tema controvertit i al qual algunes de les més prestigioses universitats hi segueixen dedicant recerques. Però no és el meu cas… jo crec que requereix esforç i dedicació, que cal pensar-hi i anar fent relacions, però crec que podré anar trobant persones dins de la meva xarxa de contactes, d’incentius no me’n falten i ja marxo amb bastanta feina feta… però això ja es veurà :)

I aquesta és una aplicació concreta, però sembla clar i evident el valor que té una “cuidada” i “conreada” xarxa de contactes, en tots els àmbits de les nostres vides.

Prepara el teu any sabàtic!

Aquí no tenim gaire tradició o costum de fer un any sabàtic, però en països anglosaxons i la majoria de països europeus si que la tenen (està més estesa aquesta tradició i alhora tenen unes possibilitats econòmiques o d’ajudes que ho facilita). Es tracta de fer un viatge a l’acabar els estudis, abans d’entrar a la universitat o just a l’acabar-la. Per això, trobem tants joves voltant i viatjant pel món, sovint amb una motxilla i poca cosa més.

Com diu Iván Marcos, és una experiència que tothom hauria de viure, i el web Real Gap, dóna molta informació en castellà per preparar o dissenyar un viatge d’aquestes característiques en funció dels interessos de cadascú.

Podem començar pensant en un destí concret, en una durada determinada o en una activitat específica. Alguns exemples:

Gap Year en Australia
Voluntariado en África
Conoce Asia
Voluntariado en Tailandia
Viaja alrededor de América del Sur
Gap Year – Programas Deportivos
Trabajo remunerado en los Estados Unidos y Canadá
Voluntariado en India
‘Gap Year’ en Nueva Zelanda
Trabaja en China
‘Gap Years’ alrededor del mundo

La idea és utilitzar aquest tipus de webs com a guia, però que cadascú es dissenyi el seu propi itinerari; el seu propi projecte. T’animes?