Annapurna Circuit (3a part)

El 5è dia, de Chame (2710) a Dhukur Pokhari – Pisang (3240). Definitivament comencem a tenir la sensació d’estar caminant pels himalaies!! Els primers dies estàs més preocupat per com pesa la motxilla, els genolls, les espatlles cruixides que de res més. Però mica en mica això ja no es nota, i pots començar a gaudir de l’espectacle, minut a minut. Hi ha temps per tot; des de seure a mirar volar les papallones, observar grans llangardaixos prendre el sol o les grans muntanyes, o jugar amb els nens i nenes que et venen a saludar corrent, i dient les tres paraules que han après en anglès: pen, chocolate i sweets. La gent gran també acostuma a somriure encantats i feliços!! Sempre tenen la porta de casa oberta i això permet veure una mica més el seu dia a dia.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

Estic acostumat a que quan camines per 3000 m. (per exemple pel Pirineu), estàs pràcticament per sobre de tot: de les valls, dels rius, d’altres muntanyes… Aquí és molt diferent!!! A 3000 m. tot el què t’envolta són muntanyes enormes i tu només ets un punt petit enmig de la vall, al costat del riu.

El 6è dia, de Dukhur Pokhari (3240) – Ghyaru (3730) – Munji (3450). En aquesta etapa, pots triar l’itinerari pla i directe o el que puja 500 m. de desnivell fins a Ghyaru i Ngawal i torna a baixar, amb unes vistes espectaculars de tota la serralada dels Annapurnes, i a més a més ajuda a aclimatar-se per l’alçada. Tot i la forta pendent del principi, val molt la pena. Volíem arribar a dormir a Manang i passar allà dos dies aclimatant, però un del grup es va perdre i el vam estar esperant fins que es feia fosc. L’home de l’hostal el va anar a buscar amb el cavall però no el va trobar, i va arribar al cap d’una hora per un altre camí… així que ens vam quedar a dormir allà.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

El setè dia, aprofitant que estàvem a Munji, vam pujar fins a l’Ice Lake, a 4640 m. com a excursió d’aclimatació, i baixar a dormir a Manang. Es recomana, per tal d’anar-se aclimatant a l’alçada, un cop es passa dels 2500 m. no guanyar més de 500m. de desnivell cada dia. És a dir, no dormir a un lloc a més de 500 m. d’on s’ha dormit la nit abans. Però en canvi, es recomana dedicar un o dos dies a pujar amunt a guanyar alçada, i tornar a dormir a una zona més baixa. I des de Munji, hi ha una de les millors excursions d’un dia per fer a la zona de Manang, pujar al llac de gel. Són 1150 m. de desnivell i arribes als 4640 on es nota la falta d’oxigen i el fred!! I és curiós veure baixar la pressió atmosfèrica al voltant de 550 mbar, quan el normal són 1013.

Annapurna range

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

La baixada corrent amb els bastons és més divertida i algunes persones vestides com si estesin a l’antàrtica no acaben d’entendre que algú amb màniga curta pugui estar corrent per allà muntanya avall…

Però l’altra persona del grup que va pujar, va trigar molt a baixar i se’ns va tornar afer fosc esperant a Munji… i vam acabar caminant la darrera hora fins a Manang, fosc i fred!!! La sort, és que mentre esperàvem vaig conèixer a uns catalans que també porten molt temps viatjant i vam poder intercanviar consells i informació de destins, molt útil pels propers mesos… i aquí si, xerrant a la vora d’una estufa!!

Va ser un dia llarg, però al no portar la motxilla gran, per primera vegada, permetia gaudir al màxim de l’excursió.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

Anapurna Circuit 1a part
Anapurna Circuit 2a part
Anapurna Circuit 3a part
Anapurna Circuit 4a part
Anapurna Circuit 5a part
Anapurna Circuit 6a part
Anapurna Circuit 7a part

Annapurna Circuit (2a part)

Annapurna Circuit

El tercer dia, de Chamche (1385 m.) a Bagarchap (2160 m.). L’arribada a aquest poblet, ja deixa veure les primeres majestuoses muntanyes… l’Annapurna II (7.937 m.) i el Gangapurna!! I el paisatge ja és totalment diferent. Es diu circuit o volta dels Annapurnes perquè si bé l’Annapurna http://es.wikipedia.org/wiki/Annapurna és conegut per ser un cim de més de 8000 m., es tracta d’una serralada i hi ha uns quants cims més d’entre 7000 i 8000 m., entre ells l’Annapurna II, el III i el IV, el Gangapurna i l’Annapurna Sur. I el recorregut dóna la volta per darrera d’aquesta serralada, fins a trobar-los de cara, encerclant així totes les muntanyes.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

A partir d’ara, les banderes tibetanes (Lung-Ta o cavalls del vent) ja són molt presents, així com les estupes, gompes i rodes de pregàries.
Pel camí es pot trobar molta marihuana que creix salvatge per tot arreu, i alguns agricultors la processen i venen haixix “acabat de fer” a peu de camí. També la consumeixen en alguns plats o hi ha un festival nacional on és típic que en fumin amb pipa. També es poden veure monos de diferents tipus en aquest tros de camí.

Fa temps que han començat a construir una carretera o pista forestal (fins ara l’única manera de transport entre aquests pobles era el burro o caminant) i es preveu que en uns anys, tot el circuit es podrà fer amb jeep. Alguns pensen que serà molt perjudicial pel turisme i pel trekking tant popular (la principal font d’ingressos dels petits pobles) però potser la carretera els ajuda a trencar anys d’aïllament i els permet desenvolupar…. és un tema controvertit i que no està resolt. Si bé es preveu construir un camí alternatiu pels caminadors, de moment s’avança en la carretera i no en el camí alternatiu i per tant toca compartir (sobretot al tram final del circuit) la pista amb busos i jeeps… falten diners per desenvolupar i senyalitzar els camins alternatius.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

El 4t dia, de Bagarchap (2160m.) a Chame (2710 m.). És un tram que comença amb una forta pujada, però que es fa curt. Acostumem a començar a caminar entre 7:30 i 8:00, tot i que som 6 persones, anem bastant a l’hora i ens posem d’acord fàcil en triar hostal, prendre decisions… Arribem a Chame a les 12:30 i ens dóna temps de fer la bugada i aprofitar 3 hores més de sol per intentar assecar-la. Al ser una vall, el sol es pon de seguida darrera les altes muntanyes, cap a les 15:30; i tot i no ser fosc, comença a baixar la temperatura en picat. A l’habitació, estem a uns +4 C.

Els hostals són tots molt similars, habitacions de 2 o 3 llits, pis de dalt i de baix, lavabos, cuina, menjador – sala d’estar i quasi tots terrassa (amb unes vistes espectaculars). Dormir és molt econòmic (uns 0,75€ per persona) i en alguns llocs fins hi tot de franc si esmorzes i sopes allà. Sovint, dutxa d’aigua calenta… els millors amb placa solar i sinó amb un dipòsit de color negre, que manté l’aigua tèbia mentre hi ha sol. Depenent de la mida del poble, pot tenir entre 3 i 10 hostals, i en general la gent es reparteix bastant. Tot i ser temporada alta, no hem tingut problemes ni sensació d’aglomeracions. Octubre i novembre són els millors mesos ja que ha acabat el monsó i les pluges i encara no fa molt molt fred i la neu deixa passar pel punt més alt. Per això, he viatjat directament des d’Austràlia aquí per coincidir amb aquestes dates.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

El menjar és una mica més car que a Kathmandú i a mesura que es guanya alçada, el preu va pujant (han de transportar-ho tot fins allà dalt amb burro o a peu). El Dal Bhat és el plat típic; arròs, llanties i verdures, i pràcticament es menja això com a plat més equilibrat. Però també acostumen a fer pasta, algunes pizzes, sopes, ous i truites, etc. Pràcticament cap té llar de foc ni cap tipus de calefacció i quan es pon el sol, el fred es nota de valent. Si bé ara que estem arribant als 3000 m. l’alçada encara no es nota massa, cada dia fa més fred a la nit!!

Annapurna Circuit Annapurna Circuit

Annapurna Circuit Annapurna Circuit

Anapurna Circuit 1a part
Anapurna Circuit 2a part
Anapurna Circuit 3a part
Anapurna Circuit 4a part
Anapurna Circuit 5a part
Anapurna Circuit 6a part
Anapurna Circuit 7a part

Annapurna Circuit (1a part)

perfil trekking Annapurna
(perfil del recorregut, més de 180 km).

El bus que ens porta a Besisahar (820 m.), inici del trekking, és més estret que els bancs de missa i 8 hores per aquestes carreteres es va fer llarg llarg. Al dia següent, caminem entre 7 i 8 hores fins a Bahundanda (1310 m.). Quan tots ja érem allà, faltava un membre del grup que s’havia anat quedant enrere… i es començava a fer fosc… si que comencem bé!!! La veritat és que tots ens haviem perdut en algun punt o altre però de seguida algun pagès t’ajudava. No com un guia que per fer la gracia ens va enganyar i vam començar a pujar muntanya amunt per un lloc que no era… tela quin personatge, que estava fent de guia a una parella (i també encantats amb la gracieta).
Total que el noi que no arribava, no estava gaire acostumat a caminar, i era el primer dia, carregant la motxilla… i va quedar exhaust a mig camí i es va posar a dormir en un hostal unes hores. Havia avisat a uns altres que en avisessin però no es deurien entendre i ningú ens va avisar. Dos del grup el van baixar a buscar i ja no podia seguir amb la motxilla… al dia següent va llogar un portador.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

Som 6 persones i 2 han llogat portador, que porten una motxilla de 15 kg. més la seva motxilleta… no com els dels grans grups, que porten dues motxilles de 15 o 20 kg cadascuna més la seva!! I enlloc de portar-ho penjant de les espatlles ho porten repenjat al front.

Genera una mica de controvèrsia sobre aquesta tasca de portador, que dóna molta feina a la gent local però que està molt mal pagada i és extremadament dura. A Perú, al Machu-Pichu, pesaven a cada portador, però aquí ningú en té cura… alguns no tenen ni assegurança, ni la roba adequada, ni res de res… Els famosos Sherpes http://es.wikipedia.org/wiki/Sherpa, són un grup de població de la zona de l’Everest, i també n’hi ha que treballen aquí.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit Annapurna Circuit

El segon dia, de Bahundanda (1310 m.) a Chamche (1385 m.), dia planer, arribem a un hostal al peu del precipici davant d’una immensa cascada. Comença la part on els vehicles ja no poden continuar i el camí es fa més estret, travessant poblets, camps d’arròs i resseguint el riu enmig de la vall, amb un ambient tropical i humit.

La majoria de pobles tenen botiguetes i algun hostal pels caminadors. Però la resta, és bastant supervivència; amb petits horts, alguns animals i els camps d’arròs que, en estructura de terrassa, van cobrint tota aquesta part de la Vall. Les cases són petites i sovint la gent, grans i nens, seuen al carrer saludant la gent. L’arròs el van collint per trossos, de forma manual amb una fals i fent pilons per assecar… i el blat de moro s’emmagatzema en una espècie d’horreos, per protegir de les rates.

Annapurna Circuit Annapurna Circuit

Com no podia ser d’altra manera, a Wikiloc hi ha el track de la ruta i a Wikitravel està tot explicat. O en aquesta web també detallen molt bé el recorregut.

Anapurna Circuit 1a part
Anapurna Circuit 2a part
Anapurna Circuit 3a part
Anapurna Circuit 4a part
Anapurna Circuit 5a part
Anapurna Circuit 6a part
Anapurna Circuit 7a part

Arribada a Nepal

Una nit a l’aeroport de Perth, unes hores a Kuala Lumpur i una nit a Delhi, eren les etapes prèvies per arribar a Kathmandú, capital del Nepal, i on coincidia amb el Festival Daisin (un dels més importants de Nepal).

Cap problema per fer el visat d’entrada directament a l’aeroport (cal portar un parell o tres de fotos) i molt més barat que si el feia a Barcelona. He tingut molta sort i he trobat una família a Couchsurfing que m’acollirà aquí. Així que passo tres dies a casa la Menuka i la seva família, mentre acabem de trobar-nos uns quants per fer un grup i iniciar el trekking dels Annapurnes junts. A través de la web especialitzada en trekking pels Himalaies Trekinfo i de la cartellera al Kathmandú Guest House, ha estat fàcil trobar gent amb qui compartir l’excursió, i no es necessita guia ni cap agència… pel teu compte et fas els permisos i amb un mapa ja n’hi ha prou. I si es va sol, pel camí hi ha tanta gent fent la mateix ruta que sempre et pots acabar unint a algú altre… Hi ha qui prefereix portador i paga entre 10 i 15 dòlars per dia per ell.

La casa on estic té una habitació – sala d’estar i la cuina i el bany. Dormim tots junts a la mateixa habitació i mengem arròs amb verdures per esmorzar, dinar i sopar… i amb les mans (la dreta, ésclar!). Una família increïble que m’expliquen una mica més la vida de Nepal, la seva cultura, religió (són indús i de la casta alta).

El grup està llest, ens posem d’acord amb l’itinerari, les dates, el pressupost que volem gastar i fer-ho sense guia, intentant fer tot el circuit fins Tatopani o Nayapul. Entre una cosa i l’altra al final som 6; un noi de suïssa, un noi francès, una noia dels Estats Units, un noi de Portugal, una noia d’Alemania i jo.

Passem dos dies fent els tràmits dels permisos i autoritzacions (TIMS i ACAP), que al ser festival fan horari reduït… Llogar i comprar el material que manca, menjar, etc. A Kathmandú hi pots trobar de tot, de tot, de tot…. molt bé de preu i tot i no ser alta qualitat fa el fet i de sobres: jaquetes, sacs de dormir, polars, pantalons d’estiu i d’hivern,… tot falsificacions de marques cares de muntanya, però decents. Un mateix producte, el pots trobar amb 4 o 5 marques diferents i del color que vulguis.
L’itinerari (d’entre 15 i 20 dies) passa per climes ben diversos, des dels 800m. fins als 5450 m. i per tant cal portar roba per tot tipus de condicions, i un bon sac de dormir!! Jo n’he llogat un de -20 i una jaqueta de plumes… passarem per climes tropicals fins al fred fred… i si un és fredolic, millor carregar una mica de pes però poder-se abrigar quan es pon el sol. En total, la motxilla fa uns 12 – 15 kilos (comptant 2 litres d’aigua i menjar que anirem consumint durant els dies).

Com a curiositat, la bandera de Nepal és de l’única del món amb aquesta forma “curiosa” de dos triangles enlloc de rectangular, i amb la representació del sol i la lluna creixent :)

Chile, Pucón i volcà Villarrica

Tenia pensat anar dos dies a l’illa de Chiloé, però anunciaven tres dies de bon temps a la zona de Pucón i com que volia pujar al volcà Villarrica, era important aprofitar aquesta finestra de bon temps, doncs són molt estrictes i si les condicions no són idònies, no hi deixen pujar… hi havia gent que portava 5 dies esperant!! El poble m’ha encantat i no m’importaria gens quedar-m’hi a viure… I quina mania en quedar-me a viure a tot arreu… però és que la calma i els paisatges de Pucón… buffffff.

Pucón - Volcán Villarrica Pucón

Lamentablement, després del terratrèmol (un dels més grans de la història), just dos dies després quan van obrir de nou les carreteres, tots els turistes i viatgers van marxar de la ciutat i pràcticament del país… i ara ha baixat molt, molt, el nombre de visitants… i els hi està afectant…
A les 7:00 a la porta del Hostel Paradise, on el Daniel ens acaba de preparar el material. El volcà està actiu, i després del terratrèmol, torna a treure fum, lava i fa tremolors… avui a les 6:00 n’ha fet un de 6,1 graus. És un pic tot nevat, de 2800 m. i cal grampons i piolet per arribar a dalt. Les condicions climàtiques són òptimes però el telecadira que t’acosta una mica (hi ha unes pistes d’esquí a la falda del volcà), està espatllat i tocarà caminar 45 minuts més de regal.

Pucón - Volcán Villarrica Pucón - Volcán Villarrica Pucón - Volcán Villarrica Pucón - Volcán Villarrica

El dia abans va fer molt bon dia i la neu es va estovar, i amb la gelada tant forta que hi va haver a la nit, es va glaçar tant que la meitat dels grups que pujaven al cim, han hagut de tornar enrere perquè els seus guies ho han considerat massa perillós. Sobretot, aquells grups de 15 persones que van més lents i entretenint-se pel camí, jugant… i al tram final no es pot jugar gaire… una relliscada i ni les tècniques de frenada amb piolet t’eviten caure uns 500 m. pel gel sense poder frenar, degut a la duresa del gel.
Però no vam caure i vam arribar a dalt… Si bé vas veient fum tota l’estona, olorar-lo i veure les expulsions de lava, no és el mateix!! Aquí pots veure la terra en estat pur… i sembla més arriscat relliscar dins la sopa de lava que pel gel de la carena!!

Pucón - Volcán Villarrica Pucón - Volcán Villarrica Pucón - Volcán Villarrica

Pucón - Volcán Villarrica Pucón - Volcán Villarrica

La baixada és encara més perillosa i destrossa els genolls caminar clavant els grampons amb tant de gel i patint per no relliscar… però un cop superat aquest llarg tram, toca agafar la palangana de plàstic i baixar relliscant pels tobogans de neu de les zones baixes, que han fet famosa aquesta excursió. Jo no en tinc vídeos però a youtube n’està ple :). L’ascensió m’ha encantat, el contacte amb el cim, els núvols i la lava encara més, però si hi afegim una llarga llarga baixada com bojos per tobogans de neu, buffff no té preu!!

Pucón - Volcán Villarrica Pucón - Volcán Villarrica
Pucón - Volcán Villarrica Pucón - Volcán Villarrica

I un petit vídeo de la lava que quasi ens arribava als peus:

Dies de relax, visita a les termes naturals, remar pel llac… i participo al campionat nacional d’escalada que es celebra al poble; com anunciaven pels altaveus, la meva participació el convertia en campionat internacional (jo amb els amateurs, clar). Hi ha un grup de joves de molt bon rotllo; guies de muntanya, músics de reggae… que m’acullen encantats! I en Daniel, el guia que ens va portar al volcà, guanyador del campionat d’escalada :).
L’alberg que estic, ECO – Étnico Hostel, és “tant ecològic” que no té calefacció i fa un fred que pela, però som tant pocs que estic com a casa i m’hi quedo uns dies més.

Ara, cap a Concepción, malauradament la ciutat més afectada pel passat terratrèmol…

Chile, Torres del Paine (2)

(Primera Part)

Dia 3
Com que haviem avançat dues hores l’itinerari previst pel dia 3, tenim l’oportunitat de seguir caminant amunt, fins al coll que es forma entre el cim de l’Espada i La Hoja, a l’alçada de la Aleta de Tiburón, dues hores per sobre del mirador del Valle Francés. La vista és realment espectacular però l’ascensió és matadora. Podem veure les Torres des de darrera, així com el llac que es forma al centre d’aquest circ ple de glaceres i tarteres. Però toca tornar, desmuntar les tendes i seguir baixant… fins al campament Los Cuernos. Ha estat un dia molt llarg però hem pogut arribar molt més amunt del previst i ha valgut molt la pena. Hem estat de sort ja que el noi de califòrnia, l’irlandès i jo teníem un ritme similar i això ens permetia avançar bastant cada dia, i poder fer alguna excursió més quan arribàvem al campament i ja havíem muntat les tendes. I aquí a Los Cuernos vam sopar al Refugi i mentre sopàvem ens van avisar altra vegada del problema dels ratolins. S’han convertit en una plaga en la majoria de campaments, i foraden tendes, bosses, motxilles i tot el que troben per agafar el menjar. De fet, teníem tot el menjar en bosses de plàstic dobles i penjat amb fil de pescar dels arbres, sense que cap branca hi toqués, i només una hora després ja hi havia ratolins voladors que s’hi llençaven i ens havien començat a foradar les bosses… s’han adaptat al medi i es mouen entre les branques com micos… i a la nit els vas sentint pel costat de la tenda… una mica molest, si. Aquí ens va ploure una mica a la nit, però poca cosa… el temps ens ha acompanyat trencant tot tipus de previsions optimnistes.

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

Dia 4
El què pensàvem que seria un dia molt llarg i feixuc, el vam passar bastant bé amb un sol radiant. I abans de començar a caminar, vam poder veure un mussol que just acabava de caçar un ratolí; well done man! Avui es tracta de pujar del Campament Los Cuernos fins al Campament Las Torres. La recomanació és dormir a aquest campament, ja que el mirador de les Torres queda a menys d’una hora i llevan‘t-se dora al matí, es pot arribar dalt quan surt el sol i, si hi ha sort, veure la il·luminació vermellosa tant característica. Però com que el dia era esplèndid i vam arribar abans del previst, vam pujar a veure l aposta de sol i fer algunes fotos amb el cel serè, per si de cas… ja les tenim! Els dinars, sempre a base de barretes de cereals i fruits secs… de fet, cada hora o cada dues hores, fèiem petites pauses per picar una mica i seguir abans de no agafar fred. En tot el parc, es pot veure l’aigua dels rierols sense haver-la de clorar, ni bullir ni filtrar, i això et treu una gran preocupació de sobre. Pots veure aigua sempre que vulguis sense haver-la de portar a sobre!! A molts pocs llocs es donen aquestes condicions, i és d’agrair.
A la nit ens vam tornar a torbar amb les noies i el noi canadenc… la que va ser la nit més freda de totes!! A les 4 de la tarda ja es veia el baf al respirar i per dormir, tota la roba posada, el gorro, el polar… i els ratolins rondant per fora!!

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

Dia 5

Ens llevem a les 6, carreguem les motxilles amb el sac, la màrfega, el fogonet i l’esmorzar i pugem fins al mirador a veure sortir el sol. El cel és espectacular, i miraculosament, durant dos minuts s’obre una escletxa que il·lumina les torres amb el to vermellós de l’alba, i que de seguida es torna a tapar. Dins dels sacs, fem cafè i esmorzem morts de fred però gaudint d’un espectacle únic. Aquí es nota qui va anar a la xerrada i qui no… qui passa fred i qui no. Fins que a les 8:30 es posa a nevar lleugerament i toca tornar a baixar, recollir les tendes i desfer el camí fins a la Hosteria las Torres, on un bus ens portarà a l’entrada del Parc i d’allà un altre fins al poble, Puerto Natales. Pel camí, un parell d’ocells pica-soques, el típic pájaroloco es para davant nostre a foradar pins sense parar :) Així que hem acabat tot el recorregut proposat, amb algunes excursions extres.

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

mapa mapa

Si algú s’anima, hi ha la possibilitat de fer una estada de voluntariat al Parc, per cada 11 dies d’estada, 4 de lliures, amb allotjament inclòs a la Hosteria Las Torres; fent tasques de senyalització, conscienciació, etc. AMA Torres del Paine.

(Totes les fotos de Torres del Paine aquí i en presentació aquí)

Chile, Torres del Paine

Hi ha moltes maneres de visitar el Parque Nacional de Torres del Paine, però la informació que durant dues hores et donen a la xerrada gratuïta i oberta que cada dia organitzen els guies d’Erratic Rock, et posa en situació… i per molt que hagis caminat, no està de més conèixer les situacions extremes que es poden donar a la Patagonia i alguns consells per adaptar-s’hi. Per exemple, aquest estiu rècords de vents de 185 km/h. que portant una gran motxilla tomben a qualsevol excursionista. Et preparen per a les pitjors condicions que et pots trobar al parc, que pràcticament són: molt de vent, pluja i fred… molt fred.

Per tant, cal preparar la motxilla pensant que plourà i que les fundes de pluja no serveixen per res si es tracta de caminar 8 hores sota una tempesta. Igualment, les capelines o “ponchos” tampoc tenen gaire utilitat quan fa molt vent… Cal portar roba i calçat de recanvi, ben protegit en bosses de plàstic, de manera que es tingui un equip de roba de caminar, de dia, brut… i un equip net, de nit i sec. I alhora, també protegir el sac, la tenda i el menjar ben aïllat. I la roba Gore-Tex, que va molt bé, tampoc aguanta 6 hores de caminata sota la pluja, ni per la impermeabilitat ni per la irrespirabilitat de la suor (tested in Patagonia)… o sigui que millor guardar-la com a roba seca per a les tarda/nit. Et diuen que et preparis per anar tot el dia xop i amb els peus mullats… Però a nosaltres, tot i el fred, els grans núvols i la mica de neu, només ens ha plogut una nit i poquet o sigui que sempre hem estat relativament secs :)

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

Si es pensa en fer la ruta en 5 dies i acampant, cal portar tot el menjar necessari, el fogonet… Hi ha alguns refugis, el que permet fer la ruta amb una petita motxilla (nosaltres vam acordar fer la curta de 5 dies, itinerari anomenat W per la forma que ressegueix al mapa, pel nostre compte i acampant). El Circuit complert, dóna la volta pel darrera i es triguen entre 8 i 10. I si cada llibre aconsella seguir un itinerari concret, jo explicaré el que vam fer nosaltres, que segueix la W en sentit contrari a les agulles del rellotge. Ara, al ser abril, tot i començar el fred, encara es pot acampar, el clima és bastant estable i al ser temporada baixa hi ha molt poca gent.

A la reunió, es facilita a la gent que va sola agrupar-se i perdre la vergonya… però com que es fa cada dia a les 15:00 i acaba a les 17:00 toca espavilar-se per llogar el material, comprar el menjar, el ticket de bus… El sac de dormir, que serà l’element que realment ens aïllarà a la nit, com a mínim ha de ser (sobretot ara a l’abril que fa més fred) de -5 o -10 i evidentment el que portàvem no servia ni de cobrellit. La màrfega i la tenda, suficientment resistent per suportar tempesta i forts vents. I un recanvi de gas per persona (aprox.); l’olla, plats i tassa i coberts. I quan tot això ja està fet, a dormir i llevar-se aviat.

Així doncs, explicaré una mica l’itinerari al llarg dels 5 dies tot i que hi ha mil maneres de visitar tot el parc, nosaltres hem seguit aquesta, anant pel nostre compte amb els consells d’alguns guies que porten els últims 7 anys acompanyant cada setmana, de novembre a març grups de persones a fer aquesta ruta. De fet, a l’estiu, hi ha dies que entren 1000 persones nova al parc cada dia… amb l’acumulació i saturació que això pot arribar a suposar en una reserva d’aquestes característiques.
Per cert, l’expedició la formem un noi canadenc, un noi de Califòrnia, un irlandès que viu Nova York, dues noies de Nova Zelanda i jo.

mapa

Dia 1
Sortim de Puerto Natales a les 7:30 i a les 10:00 ja som a l’entrada del Parc, cal pagar l’accés al parc i seguir amb el bus fins al “port” del llac Pehoé, per travessar el llac. Comencem a caminar a les 12:30 aprox. des del refugi Pehoé. Pugem caminat fins al Glaciar Grey i ens arribem al mirador del glaciar. Pel camí, aturats al mirador que hi ha entremig, veiem un cóndor andí aturat a la punta del penya-segats que tenim al costat i mirant mirant, emprèn el vol, passant per davant nostre volant majestuosament… quedem impressionats de veure aquesta au tant de prop i volant amb tanta elegància. És l’au per excel·lència en la majoria de països andins i en forma part de l’escut de molts d’ells.

Torres del Paine Torres del Paine


El campament, que també té refugi, és al costat del llac Grey, amb els icebergs que es van movent, caiguts de la glacera. La posta de sol entre icebergs no té preu… Es nota el fred i la nit és molt molt freda. Així que després de sopar partida de cartes internacional al refugi. Per primera vegada posem a prova els sacs. Dormim dos a cada tenda i costa adaptar-se al fred i al terra dur.

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine Torres del Paine

Dia 2
El menjar és una altra cosa que cal considerar, no pots portar tot el què voldries per menjar, ja que carregar-ho pot suposar uns quilos extres gens recomanables… així que l’esmorzar principal és… sopa!! Aaaaaah havia esmorzat molts coses però mai sopa jejeje i aquí en portava d’espàrrecs i de pollastre. Però els americans, no van deixar l’oportunitat de portar oatmeal (cereals)  i barrejat amb llet en pols i barretes energètiques, donava consistència a l’aigualit cafè i sopa.

La idea era retornar fins al Refugi Pehoé i pujar fins al campament italià. Arribem allà a les 4 de la tarda i gent que hem trobat pel camí, ens comenta que hi ha molts ratolins i que han tingut problemes amb el menjar… com que anem bé de temps, decidim continuar dues hores més fins al campament Britànic i dormir allà més tranquil·lament. De fet, estem sols, nosaltres i un noi chilè. Les noies, no van dormir en tota la nit pel fred i decideixen dormir al refugi i escurçar l’excursió fent un tros enrere amb la barca.

Torres del Paine Torres del Paine

Pel camí, el highlight del dia és veure dos espectaculars allaus del Glaciar del Valle Francés, al peu del Paine Grande. Portàvem estona sentint retronar la muntanya i moure’s tot el gel però veure en directe com es desplomen murs de gel al mig del pic és impressionant! I a la nit, un cel estrellat igualment espectacular… que s’acompanyava amb whisky calent seguint la recepta irlandesa, aproximadament.

Torres del Paine Torres del PaineTorres del Paine Torres del Paine

Suposo que les fotos expliquen millor que jo en paraules, els colors i els paisatges de tardor a la patagonia…

Per cert, moltes gràcies per tots els comentaris i anar-me acompanyant en el viatge!!

continua…