Brasil: Salvador da Bahia

Ja des de l’avió es veu una ciutat gran, una graaaan ciutat… casetes i casetes diminutes que van poblant tot el territori, resseguint a la perfecció aparent, la horografia del terreny i estenent-se fins on arriba la vista… o fins on comença el mar. I que algú que ha nascut aquí, i té la teva edat et pugui venir a recollir a l’aeroport i explicar-te tot, tot, tot de la història i cultura de Salvador, Bahia i Brasil en general… no té preu!! En Marcus és el meu contacte aquí, conegut a Barcelona quan va venir a fer el màster de gestió esportiva, juntament amb el Thiago.

Salvador (tradicionalment anomenada São Salvador da Bahia de Todos os Santos ) va ser fins l’any 1763 la capital de Brasil; on els Portuguesos van començar la seva colonització. Posteriorment va ser substituïda per Rio, i ja més recentment, i per motius estratègics i militars traslladada a Brasilia. Una ciutat costanera és més fàcil d’envair, i si d’un país s’envaeix la capital… malament.
Està emmarcada a la “Bahía de todos os Santos”  , la badia més gran de Brasil, sent la tercera ciutat més poblada del país, amb 3,5 milions d’habitants actualment.

Salvador de Bahia Salvador de Bahia
Salvador de Bahia Salvador de Bahia
Salvador de Bahia Salvador de Bahia

Té un perfil de costa molt extens i la ciutat (a diferència de Rio que està enclavada entre muntanyes), l’extensió és impressionant i tot són grans distàncies… Com a curiositat, aquí es considera l’ascensor de Lacerda com a transport públic, el més econòmic del món quan el van crear (0,05 cts. de Real). I parlant de transport públic… la ciutat està a punt del col·lapse circulatori… per la gran quantitat de barris nous que es creen a les afores i tothom utilitza el cotxe per desplaçar-se… diuen que els governants d’aquí i molta gent, consideren el transport públic com el transport dels pobres (tenir cotxe = + estatus), i això ha fet que no s’hi inverteixi i que el sistema no sigui prou eficient per moure tantes quantitats de persones.

I el barri històric del Pelourinho és on es concentren les cases d’estil tradicional i que han deixat de ser vivendes i ara la majoria són botigues, restaurants, bars… i en Marcus estava gratament sorprès de la seguretat qu ehi havia a la zona, amb més policia i tranquil·litat. Molt xulo!!

Salvador de Bahia Salvador de Bahia
Salvador de Bahia Salvador de Bahia
Salvador de Bahia Salvador de Bahia
Salvador de Bahia Salvador de Bahia
Salvador de Bahia Salvador de Bahia Salvador de Bahia

I una altra curiositat, és que tot i ser el primer lloc on van entrar els Portuguesos (Colonització portuguesa de Brasil), també va ser del primer lloc on van marxar, quan va començar el procés d’independència, i això va fer que sigui una de les regions amb població més negre de tot brasil, ja que es van mesclar menys amb europeus que en altres zones, i més amb els esclaus que hi havia. És molt curiós com cada regió en funció dels orígens dels colonitzadors, tenen unes faccions o unes altres (pobles on són més rossos, etc.)

Composición étnica de Salvador (2000)[18]
Ascendencia Porcentaje
Mulatos
1.702.815
Europeos
580,325
Africanos
990,375
Amerindios
23.006
Asiáticos
9.128
Desconocido
23.267

Brasil també va viure sota dictadura militar durant bastants anys (pràcticament uns 20, fins al 1984).  I molt més de la història de Brasil a la Wikipèdia.

Per cert, es respira certa rivalitat entre Salvador i Rio… jejejeje qui va ser primer, Rio vol registrar com a propi la samba i la capoeira, quan tenen origens a l’Estat de Bahia… Però als bahianos els satisfà que Rio mai podrà dir que ha estat més anys capital del país com ho va ser Salvador :)

I ho acompanyo amb aquesta cançó del gran poeta Bahiano, Castro Alves,  interpretat per Caetano Veloso: Navio Negreiro. Una historia del tràfic d’esclaus, que va ajudar a difondre la campanya per abolir aquesta pràctica.

Brasil: Praia da Pipa

A 85 km al sud de Natal, hi ha la Praia da Pipa, un altre lloc paradisíac del Nord-est Brasiler. “La banda del Gaucho” (els brasilers que ens hem conegut a l’alberg) vam llogar un cotxe, tot i tenir bastants problemes i al final, o posava la fiança amb les meves targetes de crèdit, o no hi havia excursió, i ja eren les 11 del matí… doncs au, tots 5 atapeïts cap allà. Al veure la carretera, els accidents i com anaven els camions… vaig decidir no patir més per la fiança i que fos el què hagués de ser.


Pipa és un poble petit però mooolt xulo i unes platges espectaculars… hi ha la Bahia dels Golfinhos (dofins) que volten per la platja molt sovint, però just quan hi vam anar dormien… :(

Platges amb piscines naturals fetes entre la roca, allotjaments amb hamaques a peu de platja, molt surf, etc. Molts albergs i ambient animat… un altre lloc on no m’importaria venir a viure-hi…


Mentre dinàvem vaig sentir “mira el gall, el gall és el marit de la gallina”, i era la Montse, una noia de Manresa, que li explicava al seu fill de dos anys. Vaig estar parlant amb aquesta parella de catalans que han viscut un any i mig a Pipa i ara viuen a Natal, i em van explicar que precisament a Pipa hi ha una comunitat important d’espanyols, però molts relacionats amb el mal ambient… “y no hace falta decir nada más”. És ben trist que en aquests llocs “paradisíacs” hi trobin el refugi delinqüents i maleantes estrangers…

… i aquí segueix sense nevar…

Brasil: muita praia!

Doncs sabia que venia a la platja però no tant… i m’agrada!! El dia a dia a la platja del Nord-est de brasil és mooolt “animada”.

Natal té un “morro”, una espècie de cap que entra mar endins, format per una gran duna, que estan cobrint de vegetació per evitar el total deteriorament… i la part de sorra que es veu, ara està tancada, però fa 10 anys la gent s’hi llençava.




Ja vaig dir que aquí ningú estira la tovallola… tot és para-sol i xiringuito… i llavors tota la quantitat de gent que passeja per la platja venent de tot!!! Núvols de sucre, gambes, crepes, pinxos de carn (i després hi ha passa de vòmits a la ciutat… clar!), el peix dels pescadors, pareos, artesanies, camises blanques, ulleres de sol, aigua de coco, caipirinhes i licors, fruita, quadres artístics, menjars variats, tatoo henna, massatges,…

Interessant també la quantitat de nois joves que porten un carretó amb una ràdio de cotxe, dos altaveus potents, subwoofers, i venen cd pirates… seria el top manta brasileiro, que posen la música a fondo i et permeten escoltar les cançons abans de comprar el CD, i alhora animen l’ambient!!








(surfing dutxa)

I clar, tot això sobre artefactes varis, que han d’empènyer per la sorra… i es converteix en una competició de preparats/derivats de carros amb rodes de bicicleta, per veure qui el té més adaptat al terreny… tot i que els que porten fogons i xemeneia, tenen mooolta feina a moure la barraqueta..

I el surf!! avui hem llogat una taula i hem estat “pegando ondas” una estona cadascú… això de fer surf amb aigua calenta és increïble!!

Per dinar, el més normal és el “prato feito” que vol dir, una barreja del què tenen fet a la cuina… a un preu molt econòmic. Un plat combinat amb arròs, amanida, pasta i mongetes, i la carn o peix a triar entre el que tinguin… per una mica més de 2 euros, surt a compte!! I al bar del Junior (el  Brasiler que va viure fins fa poc a Tarragona), é óptimo!

Em va cridar l’atenció als autobusos urbans, que van plens a vessar, com la gent que està dreta deixava la bossa, la carpeta o els trastos a les cames de la que tenien asseguda davant, amb tota normalitat, o fins i tot qui estava assegut li demanava per aguantar-li i veies com a mesura que anava pujant gent, tothom ho anava fent… homes, dones, joves i grans. Un gest de cortesia inimaginable segons a on!!

I la música que he triat, de Banda Calypso, una de les formacions famoses que vam anar a veure ahir en directe.

La llebre i la tortuga a Brasil

La llebre i la Tortuga


Un dia una llebre es burlava de la lentitud al caminar d’una tortuga. La tortuga, rient-se’n, li va replicar:
– Pot ser que siguis més ràpida, però jo et guanyaria en una competició.
I la llebre, totalment convençuda de que alló era impossible, va acceptar el repte, i van proposar a la guineu que proposès el camí i la meta.

A l’arribar el dia de la cursa, van començar les dues alhora. La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, avançava tranquila cap a la meta.
En canvi, la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure com n’era d’enrere la tortuga, va aturar-se a descansar pel camí,i es va quedar adormida.

Quan va despertar, no va saber veure on era la tortuga per darrera seu i, espantada, va veure com la tortuga estava apunt d’arribar a la meta. Va còrrer i còrrer tant com va poder, però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així fou com la tortuga es proclamà vencedora.

font: totcontes

Relacionat amb aquesta faula, xerrant amb el brasiler que vaig conèixer aquí Natal, que ha viscut molts anys a Europa, vam estar parlant molt de les possibilitats de Brasil, del seu desenvolupament, i del totxo… i de com molts inversors europeus venen aquí a invertir o fer negocis, animats també pel bon temps i ambient, i sobretot per la crisi d’allà que els obliga a explorar mercats. Però molts patinen de llarg, i s’embarranquen de valent en negocis i inversions amb poc sentit comú, tal i com estan les coses…

L’Europeu té una altra lògica, i creu que de cada operació que fa n’ha de guanyar el 500% o així (o bé és així com s’hi ha acostumat en els últims anys…) i s’està demostrant que s’equivoca. En aquest cas, en els negocis aquí, sovint el marge de benefici és menor i possiblement el temps de resposta diferent. No es pot voler fer un megarestaurant “estil europeu” per a europeus, si la gent d’aquí té altres costums, perquè ara per ara qui omple els bars i restaurants són la gent d’aquí… i una inversió de 200.000 euros es veurà, en pocs mesos, arruinada. I passa igual amb els grans edificis d’apartaments… el promotor pensava que seria el “pelotazo” del segle i que això el trauria del seu ofec, però per finançar-ho necessitava que els negocis li anéssin bé a Europa i s’ha enfonsat… i ara es troba amb un edifici enorme parat i feina a sortir d’aquest merder… pura especulació que li ha explotat a les mans…

Qui vol fer negocis aquí, ha d’adaptar-se al país i acceptar el seu funcionament, la seva lògica, el seu ritme…

“Els lents i estables guanyen sempre les carreres” (+ info)

Brasil: per raons de seguretat

Havia sentit moltes coses sobre la (in)seguretat a Brasil… i molta gent em recomanava que vigilés, que anés alerta, a l’aeroport també tothom dient que millor no portar rellotges… però la veritat és que de moment, i toco fusta, no he tingut cap problema… i que així segueixi.

Però em va cridar l’atenció com ho viuen els propis brasilenys (a Fortaleza i Natal). La majoria de blocs de pisos, tenen una torre de vigilància que fa cantonada amb un complert sistema de càmeres de seguretat i un porter que va obrint i tancant la porta (les 24h) als veïns de l’edifici… Suposo que això ho tenen els edificis grans que s’ho poden pagar.

Les cases individuals, eleven murs de més de 2,5 metres d’alçada, i a dalt hi posen punxes de ferro, malles amb espines i fils electrificats per dificultar-ne l’accés… i realment fa impressió veure tanta protecció en aquest sentit, que genera al visitant, més inseguretat o sensació de que la situació pot ser una mica més perillosa, de la que es tindria si no fos així…

Sembla que els atracaments i assalts a cases particulars poden produir-se, i per això tanta prevenció en aquest sentit.

I a més a més, la majoria de cotxes (sobretot a Fortaleza) porten els vidres tintats de negre… completament tots. Tot i que no és legal utilitzar un tintatge de més del 70% (que ja és pràcticament impossible veure a l’interior) hi ha gent que encara el posa més fosc… i a part de protegir de la radiació solar, el principal motiu és que els possibles assaltants no sàpiguen si dins el cotxe hi va una dona sola, una senyora gran amb el nét o una colla de 5 capoeiristes… I és que també hi ha carrers i zones on a la nit són freqüents els atracaments en semàfors o al mig del carrer…

En canvi, tot i que són nivells de seguretat mooolt diferent, contrasta amb aquesta desconfiança i prevenció, que per llogar una taula de surf no et demanen ni el carnet, ni el nom ni res… pagues 5 o 10 Rs i te la donen.

A un lloc et treuen la pistola i a resar… i a l’altra com a molt et perseguiran una estona per la platja…

Brasil: arribada a Natal

La primera vegada que vaig sentir parlar de Natal, va ser fa uns anys a través del reportatge del programa de viatges Km33 (vídeo), i em va impressionar… i mira, ara ja soc aquí!

M’ha sorprès gratament… la ciutat està en plena expansió; un gran destí turístic on conviuen alts rascacels, amb solars abandonats i barraques en runes… i comença a veure’s molta grua. La platja de Ponta Negra és espectacular, plena de xiringuitos i parasols i tumbones. Molta gent fent surf, futovolei, etc.

Fa un clima agradable durant tot l’any, tot i que ahir al migdia arribéssim a 40 graus… “sempre és estiu”. I aquestes condicions atractives, fan que ara s’hagi convertit en punt de mira de molta gent que hi ve a invertir o a viure-hi. És una bona mescla d’Austràlia i Hawaii… però tot mooolt més bé de preu.

Vaig conèixer un Brasiler, que ha passat 12 anys per Europa, i 7 a Tarragona, i que coneix molt bé el país i la gent que hi ve a invertir i vam estar xerrant molta estona sobre el totxo, el futur de Brasil… ho veig bastant clar: Brasil futuro do mundo!

A l’alberg Verdes Mares, de seguida em van acollir un grup de brasilenys que hi estan de vacances (dos profes de secundària i un altre que treballa a Portugal en un hotel i ara torna a casa de vacances)… anem a dinar junts, a la platja, a sopar, i a ballar Forróooooo (vídeo) :)
L’habitació compartida (som tres nois) costa 30 Rs, uns 12 euros, amb esmorzar buffet inclòs (tot tipus de fruita, cafè, sucs, brownie, pa, formatge i pernil… piscina i wifi gratuïta…. Muito bem!! De més de 20 albergs i pousadas que surten a la guia, vaig acabar triant aquest no sé ben bé perquè… però és el millor que podia haver triat!! el meu imán…

O sigui que m’hi podria quedar una bona temporada… ara falta mirar programes de postdoctorat o places a la universitat, i fiuuuuuuuuuuu

Avui excursió a la platja de Punaú i als esculls de corall de Maracajaú, 54 km al nord de Natal. Punaú és una espècie d’oasi, on un riu fa un petit estany, ple de palmeres i cocoters, amb dunes de sorra blanca i la platja just darrera…

Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil)

Maracajaú és un dels destins principals per arribar als esculls de coralls de la costa nord-est brasilera.  Una llanxa et deixava a una plataforma al mig del mar, a 15 minuts de la platja. Era molt turístic i ple de gent amb boia i flotador, però com que et podies moure bastant, i no calia la bombona (en portugués buceig es diu mergulho, i bombona, cilindro), es podia gaudir bastant dels peixets de colors amb tranquil·litat… al maaaaar!!!

Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)
Maracajaú (Natal-Brasil) Maracajaú (Natal-Brasil)

Fins abans d’ahir no m’havia adonat que estava de vacances… sembla que ara ja ho tinc clar i els ritmes es comencen a adaptar…

Brasil – Cria de Camaroes

I no saps com, que de cop i volta et trobes al mig d’una de les produccions de Camaroes (gambes) més gran de la regió (VIP Camaroes). Un procés molt interessant que he conegut al detall…

Es compren les larves de gamba i es llancen (després d’uns dies en tancs per equilibrar la temperatura i salinitat) en uns grans estanys, de la mida d’un camp de futbol, que prèviament s’han omplert amb aigua de mar a través d’uns canals.

Per aconseguir la gamba d’uns 14-15 cm calen uns 100 dies de creixement, que cal anar alimentant. A mesura que s’acosta la data de recollida, es va buidant l’estany per una cantonada, on hi ha un canal més estret que servirà per recollir les gambes, amb forma d’embut. Tal com les van traient de l’aigua es posen en gel i s’hi afegeix un producte desparasitant, i cap al camió. D’un estany en poden arribar a sortir 6 tones de gambes, que es venen a unes 10,3 Rs el quilo (menys de 5 euros). Abans exportaven molt a tot Europa però amb la caiguda del dollar ara és impossible i es dediquen al mercat intern.

Es tracta d’un negoci molt subjecte a la meteorologia i naturalesa (com l’agricultura) ja que per exemple aquest any és any de sequera, i els hi va molt bé perquè l’aigua de la pluja altera la salinitat dels estanys i perjudica els animals… però en canvi tanta sequera és perjudicial per a altres conreus…

Un cop es buida l’estany, cal llaurar la terra i afegir productes per evitar que es podreixi, esterilitzar, etc. I deixar-lo preprarat per tornar a començar el procés, que dura uns 4 mesos.

Però com que tenen 6 o 7 estanys funcionant consecutivament, sempre hi ha molta feina a fer…

I com no podia ser d’altra manera, acabem dinant amb el Joao un filet graelhado i xerrant mooolta estona, com si ens coneguessim de tota la vida!!

Brasil: Canoa Quebrada

Canoa Quebrada és un dels pobles més atractius de la regió i aprofitant que en João havia d’anar a revisar la seva producció de Camaroes (gambes) he fet els 160 km amb ell, parlant del cultiu d’aquests animals, de l’energia eòlica, etc. M’ha deixat a aquest poblet de platja i em recollirà el dia següent.
Feia moooolta calor i sembla ser que tanta fruita i sucs de fruita han explotat a la panxa… així que continua l’aclimatació…

Les platges són eternes i no hi ha pràcticament ningú. Però tampoc ningú estira la tovallola a terra, tothom a la tumbona del xiringuito.

Canoa Quebrada Canoa Quebrada
Canoa Quebrada Canoa Quebrada
Canoa Quebrada Canoa Quebrada

Quan baixa la marea queden unes piscines naturals enormes (com tancats pels bancs de sorra) i just darrera de la platja hi ha unes grans dunes de sorra, algunes de més de 50 m. d’alçada que la gent local s’entreté a baixar amb tota mena d’andròmines… i les excursions amb Buggie són l’activitat estrella entre els turistes.

És un poble mooolt tranquil, i tot i tenir molt turisme i molta festa, la pròpia gent local s’encarrega de que no hi hagi merders, de la seguretat, etc. I això sí, està ple de furgos VW de les velels velles!!! són els minibusos alternatius… moolaaaa!!

Canoa Quebrada Canoa Quebrada

He estat a una pousada, on una habitació a 1 minut de la platja, amb tv, nevera, ventilador, bany, i esmorzar buffet per 55 Rs, que són uns 20 euros.
Després, als bars del poble, era curiós com tothom amb banyador i descalç, i mirant entusiasmats els jocs olímpics d’hivern en directe :)

Per casualitat he anat caminant fins a dalt les dunes, a la tarda i ha coincidit amb la posta de sol (que surt quasi a les 5:30 i es pon a les 17:30 aprox.)… IMPRESSIONANT!! També deu ser activitat estrella, perquè estava ple de buggies i gent entrenant kitesurf i fent volar estels…

Canoa Quebrada Canoa Quebrada

I com no podia ser d’una altra manera, tot i la crema solar, després de dos dies a la platja, escalivada al canto i semi-insolació… (cal anar bevent aigua moooolt sovint). I xerrant amb els socorristes, m’han explicat que ells són Bombers (que a Brasil és un cos militar) amb l’especialitat de salvament aquàtic, i que si volia, un noi francès que havia fet el curs, va demanar feina i s’hi va quedar… o sigui que ho tindré en compte…

Brasil: arribada a Fortaleza

Arribar amb dues hores de retard no seria problema, però quan un és patidor de mena, la persona que l’ha de recollir no el coneix de res i ja passen de les 11 de la nit, la sensació d’impotència començava a créixer… però no hi havia motiu… em van esperar i cap a casa.

Ens llevem dora i comença un dia d’activitats per visitar les platges dels voltants de Fortaleza, la primera destinació del viatge, gràcies a la Clarissa (i la seva família que m’ha acollit una setmana).  Visitem als tiets del poble del costat, amb una casa plena de cocoters i mangos… una zona on hi ha fruita per tot arreu!!

Parada al Engenho da canha, unes fàbriques artesanals on a partir de la canya, produeixen sucre i altres derivats (rapadura, confits, etc.) i el mític caldo de canha, que seria suc de canya de sucre fred. És interessant veure tot el procés, ja que la pròpia canya un cop espremuda i deixada a secar, serveix de combustible a les calderes que fan bullir els preparats que acabaran sent sucre…

Visitem platges de Beberibe i les seves Falesias (precipicis) d’argila de colors. Dinar as la platja amb peix acabat de pescar i a la tarda, visita a la perruqueria per tallar els cabells,  ja que  coincideix un dels anys més calorosos, màximes que han arribat a 50 graus a algunes regions… i aquí de moment no baixem de 27 a la nit, i a partir de dia passem els 35.


I avui al matí he pogut córrer pel passeig marítim (esport de gran tradició local), que fins i tot tallen un carril de circulació als cotxes per permetre a la gent córrer de bon matí… de 4 a 7 és l’hora punta, després la temperatura comença a pujar i seria poc indicat fer-ho…

He tingut alguna confusió amb la “quinta i sexta feria”  (dijous i divendres) ja que la immersió al portuguès/brasiler ha estat directa – no saben català ni castellà i jo no sé portugués :) – … i tot i que m’entenen i em puc fer entendre (hem vist que sinó, el francès també ens ajuda), no és el mateix haver de quedar a un lloc i una hora, i dir amb el cap que “sisi ja ho he entès” i al final no saps de quin dia parlàvem…  però  todo muito bem!

Fent la motxilla…

Doncs a una setmana vista de la sortida, toca fer repàs de l’equipatge que necessitaré… i tot i que un any sembla mooolt de temps, una mica de sabó de rentar roba i imperdibles i fil de pescar, permetran fer la bugada quan sigui necessari.

Aproximadamanet (pot variar fins al darrer moment), aquest és el vídeo del què m’enduré:

I aquí, què és què:


(veure la foto a Flickr)

I si puc passar tot un any amb una motxilla de menys de 20 kg d’equipatge, per què tinc l’armari ple de roba, de sabates i trastos varis? tindré temps per pensar-hi…