Roadtrip a Eslovènia

Llac Bled rutabaobab

Mentre miràvem el mapa tot decidint entre el sud de França i la Toscana italiana, vam veure que Eslovènia estava a només 150 km de Venècia, i ens va cridar l’atenció. Però va ser al fer la cerca per imatges a Google que ja vam quedar al·lucinats dels paisatges d’aquest país i ho vam decidir a l’instant: carretera i manta!

Així que ja ho tenim tot a punt per recórrer uns quants quilometres en cotxe fins a aquest desconegut país, que combina paisatges alpins amb llacs, ciutats, grans coves i pobles típics. Però a més és un lloc ple d’activitats per a totes les edats, des de parcs aquàtics i itineraris culturals, fins a impressionants trekkings per la regió Alpina fronterera amb Àustria, ràfting i esports d’aventura de tota mena. Exactament el què ens agrada :)

Amb l’ajuda de l’oficina de turisme del país estarem unes setmanes visitant diferents racons, i aquesta vegada en família; ja som tres en ruta. Com escrivia al blog de Vadepares, tenir un fill acabat de néixer no ha de ser cap impediment per viatge, fins i tot de càmping com ho farem nosaltres.

Per als qui com nosaltres, no coneixeu gaire aquest petit país de 2 milions d’habitants, podeu començar mirant les fotos i descripcions dels indrets tant sorprenents que amaga a la seva web oficial http://www.slovenia.info/ i si teniu tauleta o smartphone, encara podeu trobar més informació a l’aplicació mòbil.
TOP 50 Slovenia
roadtrip slovenia
roadtrip slovenia
roadtrip slovenia

 

 

Informació viatge Estats Units

Viatge Estats Units

Viatge Estats Units

Per diversos motius, els Estats Units no acostuma a ser un destí típic de la ruta motxillera, si no és per visitar algunes ciutats concretes. I realment, si no tens un vehicle i bastant de temps, les distàncies són tant grans que la mobilitat interna té certa dificultat. Per exemple, entre els brasilenys és molt típic anar a Estats Units 15 dies i només visitar els parcs d’atraccions d’Orlando i passar uns dies a Miami, o visitar les principals ciutats… poca gent s’aventura a conèixer l’interior i fer rutes per altres estats.
És un país tant gran com un continent i que per tant té milers de paisatges i activitats diferents per oferir. Una bona opció per explorar diferents estats a fons és llogar un cotxe i deixar-se perdre per les llargues carreteres que travessen el país. La gasolina és més barata i jo és on he trobat moltes vegades el lloguer de cotxes més barat. A cada estat hi trobarem parcs nacionals, cascades, ciutats o atractius diversos que el fan únic. Des de platges espectaculars, muntanyes increïbles, grans llacs o ciutats de gratacels. És un país ple de contradiccions i que no deixa indiferent a ningú però que en qüestió de variabilitat de paisatges té poc rivals. Només per això ja és molt recomanable.

I una de les millors webs on informar-se és Discover America, on estat per estat trobarem tot tipus d’informacions que ens ajudaran a planificar el viatge.

Viatge Estats Units
Viatge Estats Units

Cadascun dels estats té molta informació de què fer-hi, segons tipus d’activitats, llocs més destacats, excursions i visites recomanades, etc. Com en aquest exemple de Colorado:

Colorado Estats Units

Una altra gran web per trobar tot tipus d’informació sobre els parcs nacionals, les excursions, les rutes i itineraris, els horaris, etc. és el portal governamental de parcs nacionals National Park Services. Els Parcs Nacionals estan molt ben condicionats per rebre visitants, oferint tots els serveis necessaris així com activitats gratuïtes de guia, demostracions, conferències, talleres, etc. per acostar una mica més la realitat natural i paisatgística de cada lloc. La majoria de parcs tenen circuits adaptat per cadires de rodes i per persones amb dificultats de mobilitat, i per als més aventurers infinitat de rutes i excursions per tots els nivells.

parcs nacionals

Finalment, si es lloga un cotxe i es vol fer una ruta llarga travessant diferents estats, hi ha diferents opcions d’allotjament durant el camí. Motels de carretera i hotels barats en trobarem quasi a cada poble. Però també hi ha molts càmpings, que ofereixen rulots o cabanes de fusta, així com espai per tendes, i que són una solució molt més econòmica per passar només una nit i seguir en ruta. Per exemple a partir de 28$ per dues persones. KOA és una xarxa de càmpings que cobreix gran part del país i Canadà, i a través del mapa podem veure els diferents càmpings que en formen part i anar planificant la ruta.

Càmping Estats Units

 

 

50 carreteres que no pots deixar de conduir abans de morir

Ruta 40 – Argentina

Per una casualitat o per una altra algunes de les carreteres de la llista de les 50 carreteres que hauries de fer abans de morir,  ja les he anat coneixent en els últims anys, així com moltes altres. La Ruta 40 d’Argentina, la carretera de Leh al cel, Nubra Valley a Ladakh, la carretera de la mort a Bolívia (en bus i bici), la Great Ocean Road i els 12 apòstols del sud d’Austràlia, la carretera de Kathmandú a Pokhara, les corbes de Nova Zelanda amb autocaravana, la travessia de Mauritània, el Paso Internacional Cristo Redentor als peus de l’Aconcagua, part de la ruta 66 i la carretera de San Francisco a Santa Cruz, i tantes altres!

Great Ocean Road Austràlia
Carretera de la mort, Bolívia
Khardung La – Himalàia (Leh Ladakh Índia)
New Zealand

Pots veure tota la llista aquí, i aquestes són algunes de les que han triat (les fotos següents són de l’article enllaçat):

Noruega
Yellowstone and Grand Teton Loop – Wyoming, USA
Crossing the Rockies – British Columbia and Alberta, Canada
Karakoram Highway – Pakistan and China

I una que no hi surt però que és espectacular, és la volta a Hawaii, l’illa gran.

hawaii
Hawaii

Quina és la teva carretera o paisatge preferit?

 

Guanyadors llibre La Vuelta al mundo puerta a puerta

Aquests són els posts participants al sorteig d’un exemplar del llibre, que finalment tots ells en rebran un exemplar:

Pensant en la Volta al món (Èlia i Aitor)

No volem que arribi el cap de setmana per carregar les piles que ens fan aguantar els cinc propers dies, no volem fer el què se suposa que ens toca fer, no volem pensar en la crisi ni en cotitzar… Només volem viure, disfrutar de tot i de tothom com si la nostra existència fos limitada (que ho és), volem viure i escriure la nostra pròpia aventura, sentir-nos vius.

El seu somni de Volta al món (Marc i Úrsula)

El viatge a hores d´ara el tenim més o menys pensat, ja que al mes d´agost començarà. Encara que si hi ha d´haver canvis en el camí, tampoc ens hi oposarem.

Un viatge a un destí desconegut (Iván)

Sí… ya sé que un viaje hacia un destino desconocido no es que sea algo muy original, al fin y al cabo la mayoría de viajes tienen como objetivo conocer nuevo lugares. Pero con “destino desconocido” pretendo ir más allá de simplemente un lugar nuevo, sino además una vida nueva.

Viatge de somni a Sicília (Lídia)

M’agraderia anar a Sícilia per veure els volcans actius (Etna, Strombolia, Vulcano…inclòs a Nàpols amb el Vesubi i els Camps Flégreos). Jo sóc de la Garrotxa, una terra amb 42 cons volcànics (no n’hi ha cap d’actiu), i sempre m’ha despertat l’interès de conèixer més dels volcans, no em conformo en despertar cada dia i veure l’Aiguanegra tant tranquil.

Mar de Bering i illa petita de Diomeda (Catatrux)

Un viatge de somni seria anar a la Petita Diomedes de l’Estret de Bering, veure la seva petita escola si encara dura i jugar amb els nens a la seva neu abans de que es desfagi. Els motius són inexplicables perquè els somnis obeeixen a impulsos que la raó intenta justificar però la seva força és més instintiva que raonable Amb qui aniríem? amb qualsevol dels de casa però només anant-hi ells ja ho viuríem com a real a través de les seves emocions.

 

 

 

Pensant en la volta al món

Així ens expliquen l’Elia i l’Aitor el què els passa pel cap últimament, pensant en el seu somni de viatge, i que envien aquesta proposta per entrar al sorteig d’un exemplar del llibre La Vuelta al mundo Puerta a Puerta.

“… i els dos siguem prou valents per volar per mars i muntanyes i per tot l’univers, intentant aconseguir la Bola de Drac…” Molt oportuna la cançó que està sonant ara al portàtil… mentre estic aquí al sofà apalancada en una petita casa a la Cerdanya Francesa. És el nostre petit racó de cel (tot i q no és ni nostre), aquí és on carreguem piles, on tot és possible, on se’ns acuden els millors projectes (tots amb èxit, per suposat), on ho vèiem tot clar, fàcil i viable. Aquí és on vivim i connectem, on sabem del cert que el món encara gira perquè percebem el canvi d’estacions, constatem que la natura existeix perquè un dia et creues amb un cérvol, un altre amb una àguila, cavalls, vaques, llebres… podem percebre, viure i disfrutar fent-ho.

Però és matemàtic, és entrar al túnel del Cadí i tot s’enfosqueix, aquella gran idea ja es qüestiona, aquell somni és massa volàtil i tot es converteix en fum i síndrome de diumenge. Que fàcil s’esvaeeix tot i quant costa crear-ho.

Pucón - Chile

Fins que arriba el dia en què tot el món es confabula perquè aquell gra d’arròs lluminós del món de Fantasia que guardavem en un calaix agafi la llum i força necessaria per deixar-nos fer la pregunta màgica: I per què no? De fet, vam decidir que marxavem en un simple diàleg al mig del passadís de casa un diumenge (amb el síndrome) abans d’anar a dormir. La seqüència va ser la següent;

Èlia: d’aquí dos anys marxem.
Aitor: 2 anys? jo no aguanto dos anys.
Èlia: perfecte, marxem al setembre.

I el què havia d’acabar en una conversa banal en pijama s’ha convertit en el nostre futur projecte, enveja per a alguns i decepció per a uns altres. I aquí estem, amb el super mapa del món de l’estudi enganxant post-its als llocs on ens agradaria anar durant aquesta fugida per a alguns i recerca per a uns altres. No sé si trobarem la nostra Bola de Drac, però sabem que nosaltres ja hem començat el nostre viatge i només pel fet d’emocionar-nos quan parlem, planegem, llegim, estalviem… ja està valent la pena.

No volem que arribi el cap de setmana per carregar les piles que ens fan aguantar els cinc propers dies, no volem fer el què se suposa que ens toca fer, no volem pensar en la crisi ni en cotitzar… Només volem viure, disfrutar de tot i de tothom com si la nostra existència fos limitada (que ho és), volem viure i escriure la nostra pròpia aventura, sentir-nos vius.

És gaire demanar? No hi ha respostes, només opcions. Vaig a comprar més post-its.

 

 

 

El seu somni de Volta al món

Aquest és el viatge de somni de l´Úrsula i en Marc, que viuen a Mosqueroles, al mig del parc natural del Montseny, i que envien aquesta proposta per entrar al sorteig d’un exemplar del llibre La Vuelta al mundo Puerta a Puerta.

El viatge a hores d´ara el tenim més o menys pensat, ja que al mes d´agost començarà. Encara que si hi ha d´haver canvis en el camí, tampoc ens hi oposarem.

Mai abans, cap dels dos havia fet cap viatge a l´altre costat del món, bé l´Ursu havia estat a Boston, però estudiant. Així doncs, el món dels viatges el vam descobrir junts fa solament quatre anys. En el nostre primer viatge que vam anar a Veneçuela i vam poder descobrir l´enriquidor que pot ser conèixer noves costums, cultures, gent o altres realitats diferents de les que vivim nosaltres el dia a dia. Vam quedar com enganxats a això de viatjar, ja que durant la resta de l´any, sempre que podíem intentàvem fer alguna petita escapada de cap de setmana a alguna capital europea. L´any següent ens vam decantar per complir el somni de l´Úrsula, que era anar a Machu Pichu, a partir d´allà va ser quan ja ens començaven a vindre com flaixos al cap de fer algun llarg viatge, però tampoc sabíem com fer-ho, i res, vam seguir fent el que fèiem fins aquell moment, fer guardiola per l´any següent i seguir visitant alguna que altra ciutat veïna. Va ser llavors en el següent viatge, a Nepal, en el que seguíem tenint la idea, cada cop més clara, que el que volíem era fer el viatge de la nostre vida, i allà vam veure la llum. Ens vam trobar a dos amics del poble que portaven nou mesos viatjant . Ens van explicar una mica com ho feien i ens van acabar d´animar per fer el pas. A partir de llavors, sempre que hem pogut, hem estat preparant i estalviant per fer realitat el nostre somni.

El viatge a hores d´ara el tenim més o menys pensat, ja que al mes d´agost començarà. Encara que si hi ha d´haver canvis en el camí, tampoc ens hi oposarem.

En primer lloc, el nostre primer destí serà Sant Petersburg i Moscou, que serà on pujarem al Transsiberià, per poder arribar fins al llac Baikal i després ens porti fins a Mongòlia. Allà intentarem durant deu o quinze dies, recórrer tot el que podem, encara que a hores d´ara és dels llocs on menys preparat tenim. Tot seguit a travessarem cap a la Xina, amb la intenció de recórrer-la de nord a sud, passant pel llocs més importants i intentant conèixer també llocs menys coneguts o turístics, fins arribar a la frontera amb Laos. Sempre i quan el temps ens ho permeti, ja que per diverses raons, a mitjans de desembre haurem de fer un petit parèntesis en el nostre viatge i tornar a casa.

A mitjans de gener reprendrem el viatge amb direcció a la Índia, on ens hi passarem entre quatre, cinc o fins a sis mesos, ja ho veurem sobre la marxa. D´allà marxarem cap a Tailàndia, en principi, a partir de llavors recorrerem tot el sud-est asiàtic i travessarem cap a Nova Zelanda i Austràlia on segurament serà el nostre destí final i potser sense retorn.

Per altra banda tot consell o tota informació que algú ens pugui donar, sigui quina sigui, sempre és benvinguda. I si en un futur immediat, quan nosaltres ja estiguem fent camí podem ajudar d´alguna o altra manera a altres viatgers, intentarem fer-ho de la millor manera que puguem, a partir de les nostres pròpies vivències.

En fi, aquesta és la nostra història i aquest és, més o menys, el recorregut que volem fer. On esperem fruir de cada un dels llocs que visitem, com igualment de la seva gent i de les seves costums i on les seves cultures ens puguin servir per enriquir-nos en el dia a dia i seguir creixent en l’aventura de viure.

Salut!!!!

Un viatge a un destí desconegut

Ens escriu l’Iván per compartir el seu viatge de somni, la Volta al món, i que ja ha començat a planificar. Ell també vol participar al sorteig d’un llibre de La Vuelta al Mundo Puerta a Puerta i com veureu ja té bastant clar l’estructura bàsica del que algun dia serà el seu viatge.

Vuelta al Mundo Mapa

Viaje hacia un destino desconocido
Sí… ya sé que un viaje hacia un destino desconocido no es que sea algo muy original, al fin y al cabo la mayoría de viajes tienen como objetivo conocer nuevo lugares. Pero con “destino desconocido” pretendo ir más allá de simplemente un lugar nuevo, sino además una vida nueva.
Cualquier viaje que realicemos nos puede cambiar la vida, sea de la duración que sea y en el lugar que sea. Quizá alguien que viaje a la India puede verse atraído por un nuevo mundo espiritual, alguien que viaje a Ecuador puede verse inmerso en un proyecto de voluntariado que le enganche para siempre, alguien que viaje a África puede descubrir un mundo totalmente diferente que le haga cambiar su visión vital…

En mi caso, me gustaría experimentar todo este tipo de experiencias que sean posibles de cara a ampliar mi visión del mundo, de la vida, y sobre todo de mi mismo. ¿Qué lugares son los idóneos para un viaje de este tipo? Es lo primero que pensé a la hora de planificar el destino de mi futuro viaje. Tendría que ser un lugar en el que se mezclen culturas de todo tipo, un lugar que posea sistemas de gobierno diferentes, desde democráticos hasta dictaduras, un lugar con diferentes tipo de climas, con playas, montañas, diferentes religiones… Complicado encontrar un lugar así, ¿verdad? La única opción que se me ocurrió fue: DAR LA VUELTA AL MUNDO!

¿De dónde salió esta idea?
Supongo que como a mucha gente, casa vez que veía algún programa de gente viajera, o me hablaban del amigo del amigo que se había ido a vivir a no se qué país, sentía una gran envidia sana, pero sin llegarme a plantear la posibilidad de ser uno de ellos. Ciertos cambios que se produjeron en mi vida hace un año, hicieron que tuviese la necesidad de encontrar un nuevo rumbo en mi vida, un rumbo que no era capaz de encontrar. Durante dos veranos he estado en Ghana y Ecuador con programas de voluntariado educativo, y hasta ahora han sido las experiencias que más me han llenado. Así que me planteé pasar unos meses de voluntariado y así hacer un descanso de la vida “común” del mundo occidental. Entre los destinos que me atraían, algún país de Sudamérica, donde sus puntos a favor son el idioma y la gran experiencia que viví con la gente local en mi estancia en Ecuador. La otra opción era el sudeste asiático, donde sus puntos a favor son que siempre ha sido una zona que me atrae conocer y el ser una cultura con la que nunca he tenido contacto. Puntos en contra, para ambas opciones el mismo, que dejaría de conocer la otra opción… ¿Solución? Muy sencilla, si hay dos cosas que te gustan mucho y no eres capaz de decidirte por ninguna de las dos, ¿por qué no tener las dos? Así que de esa manera empezó a tomar forma la idea de dar la vuelta al mundo.

Lo primero para poder seguir adelante con la idea era planificar por encima los destinos, tiempo de estancia aproximado en cada país, y con la ayuda de los blogs de otros viajeros, hacer un presupuesto aproximado de esta locura de viaje. Una vez teniendo la cifra mágica, vi que me lo podía permitir, ¡así que lo que en mi caso veía como principal obstáculo ya estaba resuelto! Evidentemente se puede pensar en otras dificultades: ¿que hago con el trabajo? ¿qué pasa con la novia? ¿qué haré cuando vuelva? Yo soy de la idea de que las cosas se deben hacer según las sientes, sin pensar más allá del momento presente, y en ese momento presente la idea de viajar por el mundo ganaba por goleada a todas las posibles dificultades.

Ahora pasemos a datos más prácticos. ¿Qué países tengo pensado visitar?
Tengo hecha una planificación sobre ello, pero voy con la idea de tener una flexibilidad e improvisación absoluta, si durante el viaje me apetece cambiar el rumbo y puedo hacerlo lo haré sin problemas. En principio los países a visitar serían (en orden): Israel, Jordania, Egipto, México, Cuba, Venezuela, Brasil, Argentina, Chile, Bolivia, Perú, Colombia, Panamá, Costa Rica, Japón, Corea del Sur, China, Hong Kong, Australia, Indonesia, Vietnam, Camboya, Tailandia, Laos, Myanmar, Bután, Nepal, India. En total 28 países, sólo de pensarlo me mareo… Como he comentado este es un plan inicial, con total posibilidad de variación sobre la marcha tanto de tiempo como de destinos.

¿Cuánto tiempo para ver todo esto?

Aproximadamente he planificado 1 año y medio. Lo siguiente que empecé a planificar fue la fecha del viaje. Para ello me basé en hacer el viaje siguiendo alguna estación que me ayudase a evitar clima extremos (calor, monzones, frio…) Evidentemente pasar calor o frio o que te pille alguna tormenta es inevitable, pero si puede seguir la primavera o el otoño tendrás más posibilidades de que el clima no te dé algún disgusto. Según eso, y teniendo en cuenta que todo esto lo empecé a planificar hace unos 3 meses, tenía 2 opciones, empezar el viaje en Marzo de este año y así seguir la primavera, o empezar en Septiembre y seguir el otoño. Esta decisión la tuve fácil, uno de mis mejores amigos se casa en Junio, ¡y no me quiero perder por nada el bodorrio! Así que la opción de Septiembre adjudicada.

Siguiente decisión, ¿coger billetes de RTW (Round The World) o coger sólo el primer billete y luego sobre la marcha?
Mirando las condiciones de los billetes RTW, y viendo que te limitan en cuanto a la duración del viaje (1 año máximo), se han de planificar las fechas de todos los vuelos (pagando no mucho se pueden ir cambiando) y otras condiciones… tuve claro que esta no es mi opción, ya que mi principio durante este viaje quiero que sea la flexibilidad, y el poder hacer lo que me apetezca en cada momento. Además, puede que el tener que ir cogiendo vuelos sobre la marcha quite tiempo para buscar el vuelo e incluso tener que estar en algún sitio más tiempo del deseado o menos para poder coger un billete adecuado, ¡pero incluso esta idea de ir mirando sobre la marcha vuelo me atrae!

mochilero

Llegado a este punto recapitulemos:
tenemos la motivación (lo más importante), no existen obstáculos de peso que eviten el viaje, tenemos la fecha, tenemos el presupuesto, los destinos. ¿Qúe nos falta? Aunque parezca mentira muuuuchas cosas, porque al menos según mi experiencia hasta que no te metes en algo así no te das cuenta de todo lo que implica. Mirar condiciones de visados para los países, vacunas necesarias, dentro de cada país qué recorrido aproximado hacer, detalles a tener en cuenta en cuanto al cambio de moneda… ¿Y cómo conseguir esta información? Yo creo que la mejor fuente de información son experiencia de otros viajeros, otra opción sería tirar de guías de viaje, soy un poco escéptico sobre ellas, y todo lo que implique manejo de dinero atrae cierta desconfianza de mi parte. Así que de momento con ello estoy, leyendo blogs, webs, foros… de otros viajeros con experiencia en este tipo de viajes, experiencia en los países a los que quiero ir, consejos sobre alojamiento, lugar imprescindibles…

Quizá haya gente que le parezca que no hace falta tener tan planificado todo, y estoy totalmente de acuerdo, no es necesario. Yo creo que va en función de la forma de ser de cada uno. En mi caso me gusta hacer las cosas con la seguridad de que me lo he mirado antes, pero como he dicho, siempre con la idea de cambiar todo aquello que me apetezca sobre la marcha.

Otra cosa a tener en cuenta es con quién hacer el viaje.
Por la motivación de mi viaje en un principio me planteé hacerlo solo, y durante la ruta ir contactando con amigos de amigos que vivan en algunos de los países, usar Couchsurfing para conocer gente local…. de este modo, aparte de tener contacto directo con gente local, nos podemos en algunos casos ahorrar el alojamiento… :-D Sin embargo, a medida que voy contando mi plan de viaje a amigos y conocidos en muchos de ellos se produce una sensación de envidia sana (la cual me suena bastante…) que hace que algunos de ellos se planteen acompañarme durante parte del viaje. Sé que de las propuestas que me hacen muchas de ellas se quedaran en eso, en propuesta, pero me atrae la idea de tener parte del viaje acompañado y otra parte moviéndome con independencia.

En cuanto a qué cosas me gustaría saber de cara al viaje
Sobre todos cosas prácticas basadas en la experiencia de otros viajeros, como el seguro de viaje de calidad y que no me arruine, consejos a a tener en cuenta sobre la obtención del visado en algunos países que sea complicado obtenerlo (Bután, Myanmar…), consideraciones de seguridad en algunos países (zonas a evitar…).

Por la experiencia que estoy teniendo cuando cuento a la gente estos planes, y por la experiencia personal antes de plantearme este viaje, creo que siempre que nos planteamos algún reto en la vida, el miedo ante el cambio que supondrá ese reto hace que pongamos delante obstáculos que en realidad no lo son. Es normal cuando nos planteamos salir de nuestra vida cotidiana, de nuestra zona de seguridad, que aparezca cierto temor ante el qué pasará, pero al final la vida se basa en eso, en tomar decisiones con incertidumbre. No creo en el hecho de que luego las decisiones tomadas salgan bien o mal, para mi siempre salen todo lo bien que han podido, y que todo lo que hagamos y seamos a partir de ese momento será consecuencia de esa decisión y de todas las tomadas anteriormente. Así que creo que es mejor ir adelante con la cosas que de verdad nos apetece hacer y no quedarnos para siempre con la duda de qué habría pasado si lo hubiésemos hecho.

Espero no haber aburrido mucho a la audiencia, mi más sincero aplauso y agradecimiento si habéis llegado hasta aquí.

IVÁN

Les fotos són de l’Iván.

 

 

Viatge de somni a Sicília

Ens escriu la Lídia explicant el seu viatge de somni, per participar al sorteig de 3 exemplars del llibre La Vuelta al Mundo Puerta a Puerta. En el seu cas, tria Sicília, l’illa del sud d’Itàlia.

Etna - sicilia

A On? Sicília (illa italiana) – Europa.

Per què? m’agraderia anar a Sícilia per veure els volcans actius (Etna, Strombolia, Vulcano…inclòs a Nàpols amb el Vesubi i els Camps Flégreos). Jo sóc de la Garrotxa, una terra amb 42 cons volcànics (no n’hi ha cap d’actiu), i sempre m’ha despertat l’interès de conèixer més dels volcans, no em conformo en despertar cada dia i veure l’Aiguanegra tant tranquil. Busco complir el meu somni de viure els volcans de més a prop, caminar fins al cràter i veure com la lava passa pel meu costat. Sentir el Síndrome Stendhal, i quedar-me amb la boca oberta igual que quan vaig passar amb tren per davant del Llac Lemàn a Suïssa. Demostrar a la gent que els volcans “no són” tant perillosos com semblen i que també et poden regalar emocions i ajudar a complir les teves il·lusions.

Des de quan? Fa un parell d’anys que vaig conèixer l’existència d’aquests volcans tant a prop de casa!!! Jo abans volia anar a Islàndia pel mateix motiu, però Sicília em queda més a prop!!!

Etna

Perquè encara no hi has anat? Els diners és un factor important pel qual molts dels viatges que encara em queden per descobrir no s’han complert, però intentaré que no s’acabi el 2013 sense haver-hi anat.

Amb qui hi aniries? m’agradaria anar-hi especialment amb la meva parella. Crec que seria un viatge més emocionant encara si compartís la màgia amb ell. Dues il·lusions juntes no tenen preu.

Etna

Quan? m’agradaria anar-hi durant el període d’estiu per aprofitar les magnífiques platges de l’illa, i així poder-me banyar a les aigües tèbies del mar a Vulcano i als fangs brullents.

Què més en vols saber? no tinc masses dubtes sobre el viatge i l’illa en general, la conec força per les nombroses cerques sobre l’illa i també per haver realitzat un treball sobre aquesta, ja que estic estudiant turisme i el tema en general ja m’interessa.

Jo després (Francesc) de veure aquest vídeo, també m’ho apunto com a destí pendent de visitar :)

I tu, ja hi has estat? tens alguna recomanació especial sobre Sicília?

Més informació:
Sicily Wikivoyage
Oficina de Turisme de Sicília

Fotos Creative Commons: Anams, Guiusorti i Hetan hunt13

 

 

Visitar Groenlàndia


Un d’aquells destins que després de veure un vídeo així, no t’ho pensaries dues vegades per anar-hi. Amb el 81% de la superfícies coberta de gel, el Parc Nacional del Nord-est de Groenlàndia, el segon desert de gel més gran del món. La capital és Nuuk i forma part de Dinamarca. El mes de març, tot i que bastant fred, és l’epoca ideal per veure Aurores Boreals.

groenlandia6

groenlandia5

groenlandia4

groenlandia2

groenlandia3

groenlandia1

Enllaços:

Totes les fotos creativecommons: ilovegreenland

Mar de Bering i illa Petita Diomeda

Illes Diomede
El viatge de somni de Catatrux:

Un viatge de somni seria anar a la Petita Diomedes de l’Estret de Bering, veure la seva petita escola si encara dura i jugar amb els nens a la seva neu abans de que es desfagi. Els motius són inexplicables perquè els somnis obeeixen a impulsos que la raó intenta justificar però la seva força és més instintiva que raonable Amb qui aniríem? amb qualsevol dels de casa però només anant-hi ells ja ho viuríem com a real a través de les seves emocions.

Amb aquestes paraules Catatrux vol compartir el seu viatge de somni amb nosaltres, entrant així al sorteig de 3 exemplars del llibre La vuelta al mundo puerta a puerta.

Bering Sea

La Wikipèdia explica: La mar de Bering és una massa d’aigua de l’oceà Pacífic que comprèn, de sud a nord, l’espai que hi ha entre les illes Aleutianes i les Komandórskie fins a l’oceà Àrtic i, d’oest a est, el que hi ha entre Sibèria (i la península de Kamtxatka) i Alaska. Ocupa una superfície d’uns dos milions de km². L’estret de Bering la separa de la mar dels Txuktxis, a l’oceà Àrtic. Aquesta mar deu el nom al primer europeu que la va descobrir navegant-ne les aigües, que fou el danès Vitus Bering. L’ecosistema de la mar de Bering inclou molts recursos, repartits entre la jurisdicció dels Estats Units, Rússia i aigües internacionals. La interacció entre els corrents, el gel marí i l’aigua fa que sigui un ecosistema ric i vigorós.

bering
bering

Diomede menor és una de les illes que hi ha al mig de l’estret de Bering, un espai marítim de 85 km que separa Alaska (Estats Units) de Sibèria (Rússia). L’illa gran pertany a Rússia i està deshabitada i la petita pertany a Estats Units i hi viuen unes 170 persones.

Font: Diomedes, la isla del fin del mundo.

A mi m’encantaria anar-hi algun dia. Si hi has estat, explica’ns la teva experiència!

Fotos: Wikipedia, Coast Guard