A quin lloc del món?

Google Earth

Google Earth

Aquest és un entretingut joc fet a partir d’imatges extretes de Google Earth, que ofereix vistes curioses de diferents llocs del món. Fent la volta al món, vaig passar per alguns d’aquests indrets. El joc consisteix en intentar endevinar a quin lloc es troba entre tres opcions. Al final, et dirà el resultat total. Hi ha la Part 1 i la Part 2, amb 25 imatges cadascuna. Sembla fàcil?

Córrer arreu del món

córrer arreu del món

córrer arreu del món

“El miracle no és que vaig acabar, el miracle és que vaig tenir el coratge de començar. John Bingham”  M’agrada córrer!

Si córrer com a rutina, entrenament o competició a casa ja és prou motivant com per fer-ho regularment, encara ho és més quan estem viatjant.
Sovint és complicat poder portar les sabatilles, la roba i tot el què necessitem però si hi cap, mai està de menys. Tot i que un dels problemes que tenia quan viatjava d’alberg en alberg, era que a l’acabar una hora d’entrenament, tota la roba estava xopa de suor, calia rentar-la i posar-la a assecar i depenent de quants dies em quedés al lloc ja no donava temps i era un dels handicaps principals.

Però les vegades que ho he pogut fer i córrer en alguna cursa a altres països, és una manera extraordinària de descobrir ciutats i paisatges que d’altra manera no pots veure.Per exemple córrer per grans avingudes amb el trànsit tallat. Hi ha gent que ja es programa els viatges tenint en compte certes curses per fer coincidir la seva volta al món amb aquell esdeveniment, i hi ha gent que viatja expressament per anar a participar a una cursa. Sigui quina sigui l’excusa que va davant, poder combinar les dues activitats no té preu.

Deixo aquí alguns enllaços que he anat recopilant sobre això:

Visconde de Mauá, normes estrictes

Després d’haver voltat bastant, em va sorprendre que en una Pousada de Visconde de Mauá, fossin tant estrictes i tractessin als clients com a presumptes delinqüents, en tots els cartells, avisos i senyals… Aquestes normes, que considero bastant estrictes per ser un servei hoteler, anaven acompanyades de dues grans pancartes al menjador (un buffet d’esmorzar increïble, això si), on s’avisava que les fruites només es podien menjar allà, i per cada peça que algú s’emportés, farien pagar 5Rs.

Crida l’atenció, els 100Rs per hora, si marxes més tard de les 12, fer-te pagar un 20% del preu del dia NOMÉS per portar un aparell elèctric (independentment de fer-lo servir o no), i si embrutes llençols o tovalloles, també a pagar… Si trenques un got, pobre de tu que trenquis res, també a pagar! Amb tot, cal sumar el 10% de taxa de servei.

Per sort, aquesta zona de Brasil és increïble, plena de rius, cascades i boscos i nosaltres no vam haver de pagar res d’extra!!

Oh Berimbau

Oh berimbau
pedaço de arame pedaço de pau
juntou com a cabaça virou berimbau

Aquesta és la popular estrofa de la cançó d’Olodum que descriu aquest instrument tant típic de Brasil i d’origen angolès (més info a la wikipedia). Però el que realment m’ha agradat és aquest vídeo que mostra la intensitat i força musical que pot arribar a tenir un instrument tant senzill com un filferro lligat de punta a punta d’un bastó i una carbassa com a caixa de ressonància… increïble!!!

Berimbau Wikipedia