El món sobre rodes

L’Albert Casals i Serradó, de 18 anys, va passar una infantesa entrant i sortint de l’hospital, fins quedar en cadira de rodes. Però aquest fet, no li ha impedit viatjar, i molt! I sempre de la manera més econòmica possible, en contacte directe amb la gent dels llocs visitats i amb cadira de rodes. Un exemple impressionant de ganes de viures, de fer coses, d’aventura, de conèixer gent…

De totes les aventures viscudes n’ha fet un llibre. Però més enllà dels viatges, m’agrada la seva filosofia de vida, que ell anomena “Felicisime“:

«Felicisme» és el nom que acostumo a donar a la meva filosofia o manera personal de veure el món i la vida. Una filosofia que no he pogut deixar de resumir en un llibre com aquest, on parlo precisament d’això: de la meva manera de fer i veure les coses. Com el nom ja indica, la clau del felicisme és la felicitat. I és que la felicitat és l’únic motor, l’única raó de l’existència humana. Totes les accions de l’ésser humà estan motivades pel desig de ser feliç, ho sapiguem o no, i només mitjançant una existència feliç podem proporcionar felicitat als altres.

En conseqüència, és lògic que destinem tots els esforços de la nostra vida a trobar i mantenir aquesta felicitat: una felicitat plena, estable i permanent.