Històries de Kumaon, Uttarakhand (índia)

Dilluns 21 de maig de 2007. En un petit poblet del nord-est de l’índia, a l’estat de Uttarakand (regió Kumaon), al peu dels Himalí ies, es troben dos pares per decidir el futur matrimoni del seu fill i filla respectivament. No es coneixen de res; els seus pobles estan separats 15 km, i la carretera s’acaba dos quilòmetres més amunt del primer. Un cosí­ del pare que viu a Sufi es va assabentar que una famí­lia de Sungar tenia una filla i volien casar-la. Després d’algunes indagacions, semblava que tot encaixava; i el que era important, les dues famí­lies eren de la mateixa casta. La resta de la famí­lia, inclosos els fills, no coneixien l’altra famí­lia.

Així­ doncs, el pares van acordar una data: passarien 3 anys, 6 mesos i un dia, quan els treballs del camp ja s’haurien acabat i seria el dia després de la lluna plena. Decidit.

Sungar Uttarakhand

Dilluns 22 de novembre de 2010. Són les 5 del matí­ i encara és fosc a Sufí­. Ja ha arribat l’hivern i les nits als himalí ies són molt fredes. Però avui és un dia especial i el fred no molesta. Tothom comença el dia amb la tradicional dutxa (abans de qualsevol altra tasca) i després tocarí  vestir-se amb les millors robes… dia de casament. Comença a sortir el sol i el cel és extremadament blau, i anirí  guanyant intensitat durant el dia. La lluna plena ha brillat tota la nit però a hores d’ara ja descansa.

La comitiva havia de sortir de Sufi a les 8 puntual però entre una cosa i l’altra ja només falten 10 minuts per les 9. No hi falta de res; el tambors i els vestits tradicionals, el gaiter, el cavall engalanat, els amics del nuvi, amics de la famí­lia i fins hi tot el Sadhu Baba del poble. El nuvi Rahiz, ben elegant, amb una corona i un collar fet amb brillantines i bitllets de 10 rupies, acompanyat en tot moment pel seu germí . Passades dues hores de caminata, arriben al temple de Tapatkund, travessen el pont malmès pels terribles aiguats dels mesos passats, i enfilen l’estret corriol muntanya amunt cap a Sungar. El tambors no paren de sonar, i al passar per davant de l’escola, el mestre dóna 5 minuts lliures per sortir al pati i veure la desfilada. Ara toca travessar un petit rierol pedra sobre pedra. El nuvi patina i estí  a punt de caure a l’aigua. Per sort el seu germí  l’agafa a temps i evita una remullada inoportuna. El camí­ es comença a complicar i la comitiva té algunes dificultats per grimpar entre pedres i rierols.

Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand

Sungar Uttarakhand

Passats un 25 minuts, toca parar a descansar. í‰s moment d’encendre una petita foguera i fer sonar la gaita. Caminen per una vall que s’obre i el retruc dels tambors i la gaita se sent per tota la contrada. A mesura que arriben a les primeres cases, tothom surt a treure el nas i xafardejar la desfilada. Aquests poblets de l’Himalí ia, estan formats per casetes escampades per tota la vall i els dies passen tranquils sense gaires canvis, així­ que tothom s’afanya a baixar cap al camí­ per veure de prop l’esdeveniment. Els nens, corren al costat de la comitiva saltant marges, rient i jugant sense parar. Al principi, la comitiva estava formada per unes 20 o 30 persones… però a mesura que s’avança s’hi va afegint gent i convidats que van arribant.

Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar UttarakhandSungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand

Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand

L’arribada a la casa de la núvia, després d’haver travessat tot el poble i seguir muntanya amunt fins dalt del turó, és motiu de celebració. Comencen els balls i les danses i tot estí  engalanat per a l’ocasió; el pati de la casa decorat amb tires de colors, banderoles, un tendal per aixoplugar la cerimònia i un altar al centre on els Brahmans o Pandits iniciaran el ritual. El nuvi i el pare d ela núvia comencen drets davant l’altar. El Pandit inicia el procediment. La núvia segueix dins la casa. Mitja hora més tard, surt la núvia i la parella s’asseu davant dels pandits que oficien la cerimònia. Els nuvis prí cticament ni es miren. Els dos estan seriosos, nerviosos i sobrepassats per la situació. Aquest procés és llarg i mentre dura, tots els convidats de part del nuvi, se’n van a l’era de darrera la casa on se’ls servirí  un petit aperitiu (te i pastes) i posteriorment, el dinar a base de Thali (el tí­pic plat d’arròs, llenties i verdures). En alguns moments, passa un senyor amb una maleta donant petites quantitats de diners a alguns convidats especials… és la tradició diuen uns. Els tambors tornen a sonar.

Després, els nuvis dinen en una habitació amb alguns amics i cosins (no més de 10 persones). I de seguida que han menjat, segueix la cerimònia, on ara si, tothom estí  al voltant del pati seguint els esdeveniments. Com a tot arreu, els nens i nenes no paren d’anar amunt i avall, alguns amics xerren d’altres coses o fan fotografies amb el mòbil. Els pandits segueixen la cerimònia, intercanvis de corones i collars de gala, flors i aigua beneí¯da, donar voltes a l’altar, menjar dolços… en aquests moments la parella estí  més relaxada però prí cticament no se’ls veu somriure. Hi ha un filmador i un fotògraf que procuren no perdre detall del que estí  passant.

Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand

Just darrera el pati, hi ha una carpa, on els senyors de més edat i el pare de la núvia, estan recollint tot el què serí  la dot de la filla i que s’emportarí  la comitiva de tornada a casa. De manera molt organitzada, s’encarreguen de recollir diners i empaquetar tots els objectes que formaran la donació, per la qual la famí­lia ha hagut d’estalviar molt durant els darrers anys.

Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand

El sol ja s’ha amagat darrera la muntanya, comença a refrescar i la cerimònia començar a acabar. Els primers de marxar, són dos senyors carregats amb dues grans maletes i sis o set olles de coure noves de trinca, que formen part del dot que la famí­lia de la dona ha de donar al marit.

Els tambors tornen a sonar i la gent comença a ballar; bé, només els homes i els nois. Alguns ja han marxat i d’altres marxaran en forma de comitiva. A partir d’ara, l’esposa viurí  amb la famí­lia del marit i per tant, marxa de casa seva ”per sempre”… a no ser, que el marit (com lamentablement passa algunes vegades) la torni per motiu d’una greu malaltia, si té algun accident o cremada greu… al”¢legant que no era perfecta.

Comencen els comiats, la comitiva es prepara. Els esperen 15 km de camí­ i s’estí  fent fosc. Hi ha un tron ben decorat, que els amics del nuvi portaran a les seves espatlles, on s’asseurí  la núvia tot el camí­ de tornada. Les abraçades es transformen en plors de cop i volta. La núvia comença a plorar. La germana ja no pot més i explota en una crisi d’ansietat plorant desconsolada i llençant-se el coll de la núvia. Una de les dones grans de la famí­lia comença a ballar en trance… i esdevenen uns moments de tensió entre plors, crits i emocions… la filla marxa ”per sempre”.

Es fa fosc i la comitiva estí  llesta per marxar. L’esposa plora, i els amics del nuvi literalment se l’emporten. El tambors, no paren de sonar.

Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand

I la gent del casament:

Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand Sungar Uttarakhand

p.d: una cosa porta a l’altra i sense saber com, et trobes seguint una comitiva de casament muntanya amunt, al costat del Sadhu (qui havia conegut els dies abans a casa de l’Uma) i qui és una de les persones més influents del poble. No coneixia a ningú dels qui es casaven ni de les famí­lies i l’experiència de formar part durant tot el dia de la cerimònia, rebent tots els honors, dinar i fins i tot diners, és una experiència difí­cil d’oblidar. Però la sensació final, a l’hora de marxar, mentre uns celebren el casament i tornen feliços i contents cap a casa, uns altres es queden tristos i plorant… sembla que uns guanyen i uns altres perden. Ser testimoni d’aquest moment sacseja de valent. Una situació difí­cil d’entendre per nosaltres.

2 comments

  1. Gloria Balague

    Quan escriguis el llibre d’aquest viatge aquest segur que sera un capitol ! M’ha agradat molt la descricio dels fets i la de la teva reaccio emocional.
    Avui es la Nit de Nadal, o sigui que pensarem en tu encara mes. Felic Nadal!!

  2. Laura

    Quina sort poguer viure una experiencia aixi tan de prop! Al menys el nuvi era guapo, perque si, a sobre de que no el coneixes i marxas per sempre, et toca un cardo borriquero….

Leave a Reply

Your email address will not be published. Required fields are marked *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.