Just abans de marxar de viatge, vam compartir un primer TalkingAbout amb en Ricard Espelt i la Gemma Urgell. Ara, un cop ja tornat a casa, hem recuperat aquell espai per parlar del què suposa un viatge com aquest. Ells en parlen al seus blogs, Viniesfera i ThePlateIsToHot.

I com fa en Ricard, jo també recullo aquí les dues TED talks relacionades amb el viatge i una pausa professional:
- Matt Cutts: Try something new for 30 days
- Stefan Sagmeister: The power of time

Un llarg viatge de volta al món es podria comparar amb el procés invers d’un llarg embaràs; si en la gestació s’espera 9 mesos a que succeeixi “alguna cosa” i et canviï la vida, en un llarg viatge comencen a succeir des del primer moment. En el moment de prendre la decisió de viatjar, et comença a canviar la vida… i cada dia que passa és una nova experiència, una nova aventura. I en la majoria dels casos, el darrer dia, quan tot s’acaba, és un dels menys esperats, al contrari que en l’embaràs.

De totes maneres, de ben segur que els dos processos tenen una cosa en comú, sigui en un sentit o en l’altre, els dos són màgics i et canvien la vida per sempre!

Basada en la foto de Coolkalun amb llicència Creative Commons.

La teoria dels 6 graus de separació (que data de 1929 per Frigyes Karinthy),  és un intent de demostrar que el món és un petit mocador, i que qualsevol persona de la terra pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través de la seva xarxa de coneguts, sense més de 5 intermediaris (connectant els dos extrems amb 6 enllaços). Duncan Watts, al llibre “Six Degrees: The Science of a Connected Age” també assegurava que era possible accedir a qualsevol persona del planeta en tant sols 6 salts. I l’any 1967, Milgram va dur a terme el famós experiment de les cartes enviades “el món és un mocador“.

El concepte està basat en la idea de que el nombre de coneguts creix exponencial ment amb el nombre d’enllaços de la cadena i per tant només un petit nombre d’enllaços és necessari per que el conjunt de coneguts sigui la població humana sencera…

Segurament si ens posem a pensar en fred, sembla impossible que un pugui estar “enxarxat” amb qualsevol famós, o amb l’home de la tribu més llunyana… però si fem un esforç i ho pensem amb calma, no sigui tant difícil. Primer cal determinar l’objectiu, i anar buscant en quins sectors es mou, de quina localització geogràfica, etc. i a qui podem conèixer nosaltres que comparteixi sector, localització, etc. I fent quatre proves, surten les connexions!!

Al Blog de Microsiervos, també en recollien alguns dubtes i crítiques, i acabaven concloent que els resultats suggereixen que si els individus que participen no tenen incentius suficients, la hipòtesis no es manté. I suposo que està relacionat amb aquest esforç que cal fer per identificar i relacionar els nostres contactes que ens poden portar a uns altres…

Fernado, també recull algunes impressions, algunes conclusions i dubtes de l’Experiment de Milgram. Destaca que en funció de “l’entorn social” de cadascú, pot ser més fàcil trobar aquestes interconnexions; segons l’entorn laboral, la família, el gimnàs, les associacions, etc. I creuant-los, permet ampliar enormement les possibilitats.

Aquest encara és un tema controvertit i al qual algunes de les més prestigioses universitats hi segueixen dedicant recerques. Però no és el meu cas… jo crec que requereix esforç i dedicació, que cal pensar-hi i anar fent relacions, però crec que podré anar trobant persones dins de la meva xarxa de contactes, d’incentius no me’n falten i ja marxo amb bastanta feina feta… però això ja es veurà

I aquesta és una aplicació concreta, però sembla clar i evident el valor que té una “cuidada” i “conreada” xarxa de contactes, en tots els àmbits de les nostres vides.

Com diu Iván Marcos, és una experiència que tothom hauria de viure, i el web Real Gap, dóna molta informació en castellà per preparar o dissenyar un viatge d’aquestes característiques en funció dels interessos de cadascú.

Podem començar pensant en un destí concret, en una durada determinada o en una activitat específica. Alguns exemples:

La idea és utilitzar aquest tipus de webs com a guia, però que cadascú es dissenyi el seu propi itinerari; el seu propi projecte. T’animes?