La teoria dels 6 graus de separació (que data de 1929 per Frigyes Karinthy),  és un intent de demostrar que el món és un petit mocador, i que qualsevol persona de la terra pot estar connectat a qualsevol altra persona del planeta a través de la seva xarxa de coneguts, sense més de 5 intermediaris (connectant els dos extrems amb 6 enllaços). Duncan Watts, al llibre “Six Degrees: The Science of a Connected Age” també assegurava que era possible accedir a qualsevol persona del planeta en tant sols 6 salts. I l’any 1967, Milgram va dur a terme el famós experiment de les cartes enviades “el món és un mocador“.

El concepte està basat en la idea de que el nombre de coneguts creix exponencial ment amb el nombre d’enllaços de la cadena i per tant només un petit nombre d’enllaços és necessari per que el conjunt de coneguts sigui la població humana sencera…

Segurament si ens posem a pensar en fred, sembla impossible que un pugui estar “enxarxat” amb qualsevol famós, o amb l’home de la tribu més llunyana… però si fem un esforç i ho pensem amb calma, no sigui tant difícil. Primer cal determinar l’objectiu, i anar buscant en quins sectors es mou, de quina localització geogràfica, etc. i a qui podem conèixer nosaltres que comparteixi sector, localització, etc. I fent quatre proves, surten les connexions!!

Al Blog de Microsiervos, també en recollien alguns dubtes i crítiques, i acabaven concloent que els resultats suggereixen que si els individus que participen no tenen incentius suficients, la hipòtesis no es manté. I suposo que està relacionat amb aquest esforç que cal fer per identificar i relacionar els nostres contactes que ens poden portar a uns altres…

Fernado, també recull algunes impressions, algunes conclusions i dubtes de l’Experiment de Milgram. Destaca que en funció de “l’entorn social” de cadascú, pot ser més fàcil trobar aquestes interconnexions; segons l’entorn laboral, la família, el gimnàs, les associacions, etc. I creuant-los, permet ampliar enormement les possibilitats.

Aquest encara és un tema controvertit i al qual algunes de les més prestigioses universitats hi segueixen dedicant recerques. Però no és el meu cas… jo crec que requereix esforç i dedicació, que cal pensar-hi i anar fent relacions, però crec que podré anar trobant persones dins de la meva xarxa de contactes, d’incentius no me’n falten i ja marxo amb bastanta feina feta… però això ja es veurà

I aquesta és una aplicació concreta, però sembla clar i evident el valor que té una “cuidada” i “conreada” xarxa de contactes, en tots els àmbits de les nostres vides.