Pipa és un poble petit però mooolt xulo i unes platges espectaculars… hi ha la Bahia dels Golfinhos (dofins) que volten per la platja molt sovint, però just quan hi vam anar dormien…

Platges amb piscines naturals fetes entre la roca, allotjaments amb hamaques a peu de platja, molt surf, etc. Molts albergs i ambient animat… un altre lloc on no m’importaria venir a viure-hi…

Mentre dinàvem vaig sentir “mira el gall, el gall és el marit de la gallina”, i era la Montse, una noia de Manresa, que li explicava al seu fill de dos anys. Vaig estar parlant amb aquesta parella de catalans que han viscut un any i mig a Pipa i ara viuen a Natal, i em van explicar que precisament a Pipa hi ha una comunitat important d’espanyols, però molts relacionats amb el mal ambient… “y no hace falta decir nada más”. És ben trist que en aquests llocs “paradisíacs” hi trobin el refugi delinqüents i maleantes estrangers…

… i aquí segueix sense nevar…

Natal té un “morro”, una espècie de cap que entra mar endins, format per una gran duna, que estan cobrint de vegetació per evitar el total deteriorament… i la part de sorra que es veu, ara està tancada, però fa 10 anys la gent s’hi llençava.

Ja vaig dir que aquí ningú estira la tovallola… tot és para-sol i xiringuito… i llavors tota la quantitat de gent que passeja per la platja venent de tot!!! Núvols de sucre, gambes, crepes, pinxos de carn (i després hi ha passa de vòmits a la ciutat… clar!), el peix dels pescadors, pareos, artesanies, camises blanques, ulleres de sol, aigua de coco, caipirinhes i licors, fruita, quadres artístics, menjars variats, tatoo henna, massatges,…

Interessant també la quantitat de nois joves que porten un carretó amb una ràdio de cotxe, dos altaveus potents, subwoofers, i venen cd pirates… seria el top manta brasileiro, que posen la música a fondo i et permeten escoltar les cançons abans de comprar el CD, i alhora animen l’ambient!!

(surfing dutxa)

I clar, tot això sobre artefactes varis, que han d’empènyer per la sorra… i es converteix en una competició de preparats/derivats de carros amb rodes de bicicleta, per veure qui el té més adaptat al terreny… tot i que els que porten fogons i xemeneia, tenen mooolta feina a moure la barraqueta..

I el surf!! avui hem llogat una taula i hem estat “pegando ondas” una estona cadascú… això de fer surf amb aigua calenta és increïble!!

Per dinar, el més normal és el “prato feito” que vol dir, una barreja del què tenen fet a la cuina… a un preu molt econòmic. Un plat combinat amb arròs, amanida, pasta i mongetes, i la carn o peix a triar entre el que tinguin… per una mica més de 2 euros, surt a compte!! I al bar del Junior (el  Brasiler que va viure fins fa poc a Tarragona), é óptimo!

Em va cridar l’atenció als autobusos urbans, que van plens a vessar, com la gent que està dreta deixava la bossa, la carpeta o els trastos a les cames de la que tenien asseguda davant, amb tota normalitat, o fins i tot qui estava assegut li demanava per aguantar-li i veies com a mesura que anava pujant gent, tothom ho anava fent… homes, dones, joves i grans. Un gest de cortesia inimaginable segons a on!!

I la música que he triat, de Banda Calypso, una de les formacions famoses que vam anar a veure ahir en directe.

M’ha sorprès gratament… la ciutat està en plena expansió; un gran destí turístic on conviuen alts rascacels, amb solars abandonats i barraques en runes… i comença a veure’s molta grua. La platja de Ponta Negra és espectacular, plena de xiringuitos i parasols i tumbones. Molta gent fent surf, futovolei, etc.

Fa un clima agradable durant tot l’any, tot i que ahir al migdia arribéssim a 40 graus… “sempre és estiu”. I aquestes condicions atractives, fan que ara s’hagi convertit en punt de mira de molta gent que hi ve a invertir o a viure-hi. És una bona mescla d’Austràlia i Hawaii… però tot mooolt més bé de preu.

Vaig conèixer un Brasiler, que ha passat 12 anys per Europa, i 7 a Tarragona, i que coneix molt bé el país i la gent que hi ve a invertir i vam estar xerrant molta estona sobre el totxo, el futur de Brasil… ho veig bastant clar: Brasil futuro do mundo!

A l’alberg Verdes Mares, de seguida em van acollir un grup de brasilenys que hi estan de vacances (dos profes de secundària i un altre que treballa a Portugal en un hotel i ara torna a casa de vacances)… anem a dinar junts, a la platja, a sopar, i a ballar Forróooooo (vídeo)
L’habitació compartida (som tres nois) costa 30 Rs, uns 12 euros, amb esmorzar buffet inclòs (tot tipus de fruita, cafè, sucs, brownie, pa, formatge i pernil… piscina i wifi gratuïta…. Muito bem!! De més de 20 albergs i pousadas que surten a la guia, vaig acabar triant aquest no sé ben bé perquè… però és el millor que podia haver triat!! el meu imán…

O sigui que m’hi podria quedar una bona temporada… ara falta mirar programes de postdoctorat o places a la universitat, i fiuuuuuuuuuuu

Avui excursió a la platja de Punaú i als esculls de corall de Maracajaú, 54 km al nord de Natal. Punaú és una espècie d’oasi, on un riu fa un petit estany, ple de palmeres i cocoters, amb dunes de sorra blanca i la platja just darrera…

Maracajaú és un dels destins principals per arribar als esculls de coralls de la costa nord-est brasilera.  Una llanxa et deixava a una plataforma al mig del mar, a 15 minuts de la platja. Era molt turístic i ple de gent amb boia i flotador, però com que et podies moure bastant, i no calia la bombona (en portugués buceig es diu mergulho, i bombona, cilindro), es podia gaudir bastant dels peixets de colors amb tranquil·litat… al maaaaar!!!

Fins abans d’ahir no m’havia adonat que estava de vacances… sembla que ara ja ho tinc clar i els ritmes es comencen a adaptar…

Ens llevem dora i comença un dia d’activitats per visitar les platges dels voltants de Fortaleza, la primera destinació del viatge, gràcies a la Clarissa (i la seva família que m’ha acollit una setmana).  Visitem als tiets del poble del costat, amb una casa plena de cocoters i mangos… una zona on hi ha fruita per tot arreu!!

Parada al Engenho da canha, unes fàbriques artesanals on a partir de la canya, produeixen sucre i altres derivats (rapadura, confits, etc.) i el mític caldo de canha, que seria suc de canya de sucre fred. És interessant veure tot el procés, ja que la pròpia canya un cop espremuda i deixada a secar, serveix de combustible a les calderes que fan bullir els preparats que acabaran sent sucre…

Visitem platges de Beberibe i les seves Falesias (precipicis) d’argila de colors. Dinar as la platja amb peix acabat de pescar i a la tarda, visita a la perruqueria per tallar els cabells,  ja que  coincideix un dels anys més calorosos, màximes que han arribat a 50 graus a algunes regions… i aquí de moment no baixem de 27 a la nit, i a partir de dia passem els 35.

I avui al matí he pogut córrer pel passeig marítim (esport de gran tradició local), que fins i tot tallen un carril de circulació als cotxes per permetre a la gent córrer de bon matí… de 4 a 7 és l’hora punta, després la temperatura comença a pujar i seria poc indicat fer-ho…

He tingut alguna confusió amb la “quinta i sexta feria”  (dijous i divendres) ja que la immersió al portuguès/brasiler ha estat directa – no saben català ni castellà i jo no sé portugués – … i tot i que m’entenen i em puc fer entendre (hem vist que sinó, el francès també ens ajuda), no és el mateix haver de quedar a un lloc i una hora, i dir amb el cap que “sisi ja ho he entès” i al final no saps de quin dia parlàvem…  però  todo muito bem!