Pipa és un poble petit però mooolt xulo i unes platges espectaculars… hi ha la Bahia dels Golfinhos (dofins) que volten per la platja molt sovint, però just quan hi vam anar dormien…

Platges amb piscines naturals fetes entre la roca, allotjaments amb hamaques a peu de platja, molt surf, etc. Molts albergs i ambient animat… un altre lloc on no m’importaria venir a viure-hi…

Mentre dinàvem vaig sentir “mira el gall, el gall és el marit de la gallina”, i era la Montse, una noia de Manresa, que li explicava al seu fill de dos anys. Vaig estar parlant amb aquesta parella de catalans que han viscut un any i mig a Pipa i ara viuen a Natal, i em van explicar que precisament a Pipa hi ha una comunitat important d’espanyols, però molts relacionats amb el mal ambient… “y no hace falta decir nada más”. És ben trist que en aquests llocs “paradisíacs” hi trobin el refugi delinqüents i maleantes estrangers…

… i aquí segueix sense nevar…

]]> http://www.rutabaobab.com/2010/03/10-brasil-praia-da-pipa/feed/ 6 http://www.rutabaobab.com/2010/03/9-brasil-muita-praia/ http://www.rutabaobab.com/2010/03/9-brasil-muita-praia/#comments Sun, 07 Mar 2010 19:00:40 +0000 francesc http://www.rutabaobab.com/?p=825 Doncs sabia que venia a la platja però no tant… i m’agrada!! El dia a dia a la platja del Nord-est de brasil és mooolt “animada”.

Natal té un “morro”, una espècie de cap que entra mar endins, format per una gran duna, que estan cobrint de vegetació per evitar el total deteriorament… i la part de sorra que es veu, ara està tancada, però fa 10 anys la gent s’hi llençava.

Ja vaig dir que aquí ningú estira la tovallola… tot és para-sol i xiringuito… i llavors tota la quantitat de gent que passeja per la platja venent de tot!!! Núvols de sucre, gambes, crepes, pinxos de carn (i després hi ha passa de vòmits a la ciutat… clar!), el peix dels pescadors, pareos, artesanies, camises blanques, ulleres de sol, aigua de coco, caipirinhes i licors, fruita, quadres artístics, menjars variats, tatoo henna, massatges,…

Interessant també la quantitat de nois joves que porten un carretó amb una ràdio de cotxe, dos altaveus potents, subwoofers, i venen cd pirates… seria el top manta brasileiro, que posen la música a fondo i et permeten escoltar les cançons abans de comprar el CD, i alhora animen l’ambient!!

(surfing dutxa)

I clar, tot això sobre artefactes varis, que han d’empènyer per la sorra… i es converteix en una competició de preparats/derivats de carros amb rodes de bicicleta, per veure qui el té més adaptat al terreny… tot i que els que porten fogons i xemeneia, tenen mooolta feina a moure la barraqueta..

I el surf!! avui hem llogat una taula i hem estat “pegando ondas” una estona cadascú… això de fer surf amb aigua calenta és increïble!!

Per dinar, el més normal és el “prato feito” que vol dir, una barreja del què tenen fet a la cuina… a un preu molt econòmic. Un plat combinat amb arròs, amanida, pasta i mongetes, i la carn o peix a triar entre el que tinguin… per una mica més de 2 euros, surt a compte!! I al bar del Junior (el  Brasiler que va viure fins fa poc a Tarragona), é óptimo!

Em va cridar l’atenció als autobusos urbans, que van plens a vessar, com la gent que està dreta deixava la bossa, la carpeta o els trastos a les cames de la que tenien asseguda davant, amb tota normalitat, o fins i tot qui estava assegut li demanava per aguantar-li i veies com a mesura que anava pujant gent, tothom ho anava fent… homes, dones, joves i grans. Un gest de cortesia inimaginable segons a on!!

I la música que he triat, de Banda Calypso, una de les formacions famoses que vam anar a veure ahir en directe.

La llebre i la Tortuga

Un dia una llebre es burlava de la lentitud al caminar d’una tortuga. La tortuga, rient-se’n, li va replicar:
- Pot ser que siguis més ràpida, però jo et guanyaria en una competició.
I la llebre, totalment convençuda de que alló era impossible, va acceptar el repte, i van proposar a la guineu que proposès el camí i la meta.

A l’arribar el dia de la cursa, van començar les dues alhora. La tortuga no va deixar mai de caminar a pas lent però constant, avançava tranquila cap a la meta.
En canvi, la llebre, que va sortir molt ràpida, al veure com n’era d’enrere la tortuga, va aturar-se a descansar pel camí,i es va quedar adormida.

Quan va despertar, no va saber veure on era la tortuga per darrera seu i, espantada, va veure com la tortuga estava apunt d’arribar a la meta. Va còrrer i còrrer tant com va poder, però no va poder fer res per avançar la tortuga, i així fou com la tortuga es proclamà vencedora.

font: totcontes

Relacionat amb aquesta faula, xerrant amb el brasiler que vaig conèixer aquí Natal, que ha viscut molts anys a Europa, vam estar parlant molt de les possibilitats de Brasil, del seu desenvolupament, i del totxo… i de com molts inversors europeus venen aquí a invertir o fer negocis, animats també pel bon temps i ambient, i sobretot per la crisi d’allà que els obliga a explorar mercats. Però molts patinen de llarg, i s’embarranquen de valent en negocis i inversions amb poc sentit comú, tal i com estan les coses…

L’Europeu té una altra lògica, i creu que de cada operació que fa n’ha de guanyar el 500% o així (o bé és així com s’hi ha acostumat en els últims anys…) i s’està demostrant que s’equivoca. En aquest cas, en els negocis aquí, sovint el marge de benefici és menor i possiblement el temps de resposta diferent. No es pot voler fer un megarestaurant “estil europeu” per a europeus, si la gent d’aquí té altres costums, perquè ara per ara qui omple els bars i restaurants són la gent d’aquí… i una inversió de 200.000 euros es veurà, en pocs mesos, arruinada. I passa igual amb els grans edificis d’apartaments… el promotor pensava que seria el “pelotazo” del segle i que això el trauria del seu ofec, però per finançar-ho necessitava que els negocis li anéssin bé a Europa i s’ha enfonsat… i ara es troba amb un edifici enorme parat i feina a sortir d’aquest merder… pura especulació que li ha explotat a les mans…

Qui vol fer negocis aquí, ha d’adaptar-se al país i acceptar el seu funcionament, la seva lògica, el seu ritme…

“Els lents i estables guanyen sempre les carreres” (+ info)

M’ha sorprès gratament… la ciutat està en plena expansió; un gran destí turístic on conviuen alts rascacels, amb solars abandonats i barraques en runes… i comença a veure’s molta grua. La platja de Ponta Negra és espectacular, plena de xiringuitos i parasols i tumbones. Molta gent fent surf, futovolei, etc.

Fa un clima agradable durant tot l’any, tot i que ahir al migdia arribéssim a 40 graus… “sempre és estiu”. I aquestes condicions atractives, fan que ara s’hagi convertit en punt de mira de molta gent que hi ve a invertir o a viure-hi. És una bona mescla d’Austràlia i Hawaii… però tot mooolt més bé de preu.

Vaig conèixer un Brasiler, que ha passat 12 anys per Europa, i 7 a Tarragona, i que coneix molt bé el país i la gent que hi ve a invertir i vam estar xerrant molta estona sobre el totxo, el futur de Brasil… ho veig bastant clar: Brasil futuro do mundo!

A l’alberg Verdes Mares, de seguida em van acollir un grup de brasilenys que hi estan de vacances (dos profes de secundària i un altre que treballa a Portugal en un hotel i ara torna a casa de vacances)… anem a dinar junts, a la platja, a sopar, i a ballar Forróooooo (vídeo)
L’habitació compartida (som tres nois) costa 30 Rs, uns 12 euros, amb esmorzar buffet inclòs (tot tipus de fruita, cafè, sucs, brownie, pa, formatge i pernil… piscina i wifi gratuïta…. Muito bem!! De més de 20 albergs i pousadas que surten a la guia, vaig acabar triant aquest no sé ben bé perquè… però és el millor que podia haver triat!! el meu imán…

O sigui que m’hi podria quedar una bona temporada… ara falta mirar programes de postdoctorat o places a la universitat, i fiuuuuuuuuuuu

Avui excursió a la platja de Punaú i als esculls de corall de Maracajaú, 54 km al nord de Natal. Punaú és una espècie d’oasi, on un riu fa un petit estany, ple de palmeres i cocoters, amb dunes de sorra blanca i la platja just darrera…

Maracajaú és un dels destins principals per arribar als esculls de coralls de la costa nord-est brasilera.  Una llanxa et deixava a una plataforma al mig del mar, a 15 minuts de la platja. Era molt turístic i ple de gent amb boia i flotador, però com que et podies moure bastant, i no calia la bombona (en portugués buceig es diu mergulho, i bombona, cilindro), es podia gaudir bastant dels peixets de colors amb tranquil·litat… al maaaaar!!!

Fins abans d’ahir no m’havia adonat que estava de vacances… sembla que ara ja ho tinc clar i els ritmes es comencen a adaptar…