Currently viewing the tag: "Bolívia"
Amb els trossets de vídeo que anava gravant el nostre guia i conductor de la furgoneta, mentre baixàvem cap a Coroico, he fet aquest vídeo, amb una cançó d’Araldi Jonathan.
Continua llegint →Després d’explicar una mica l‘Illa del Sol al llac Titicaca, Bolívia, i publicar algunes fotos, aquí hi ha un petit vídeo.
Continua llegint →Sempre ens queixem de les normes, de les prohibicions, de les restriccions, etc. i és que en molts monuments hi ha baranes, cordes o senyals que indiquen que no es poden tocar, que no s’hi pot pujar o que està prohibit fer fotos amb flaix… i en general aquestes mesures ens desagraden. Algunes [...]
Continua llegint →De camí cap a Perú, és parada obligada i inevitable la visita al llac Titikaka, lloc sagrat de la civilització inca. Un dels punts més turístics, és Copacabana, porta d’accés a l’illa del sol. I com totes les illes, un lloc increïble. Hi ha gent que la visita en tres [...]
Continua llegint →Altra vegada, a través de recomanacions i preguntes a viatgers, vaig acabar decidint fer els descens amb mountain bike fins a Coroico, per la vella carretera dels Yungas, amb l’empresa Solario (450 bs).
La carretera que havia fet uns dies abans amb el bus, ara la podia [...]
Continua llegint →I el vídeo de l’excursió per l’Amazonia Boliviana:
Continua llegint →Rurrenabaque és un petit poble de la província del Beni, al nord de la Paz, on comença la zona Amazònica que s’entendrà fins travessar Brasil. Tots els rius són afluents del gran Amazones i la fauna i flora que hi ha en aquesta zona és espectacular. Des de fa 15 [...]
Continua llegint →Fa molts anys que sentia a parlar de la carretera que baixa de La Paz als Yungas, anomenada la més perillosa del món perquè és on hi ha hagut més accidents; la majoria d’autocars i per tant amb moltes víctimes. I tants anys feia que en sentia a parlar, que ja havia [...]
Continua llegint →Per una d’aquelles sorts/casualitats, coincidia l’estada a Coroico amb el 3r Festival Folklórico Internacional Coroico 2010. Entre d’altres, van tocar:
Chila Jatun (fills i nebots dels mítics Kjarkas)
Els propis Kjarkas
Bonanza
Veneno
Los Masis
[...]
Continua llegint →A la Paz em van rebre en Javier i la Ineke, uns amics de la família de fa 30 anys a la Colonia Piraí, i el seu fill Sergio que també hi va viure fins als 6 mesos. Tant ells com molts dels educadors que hi van treballar, van haver de deixar-ho a [...]
Continua llegint →La Colonia Piraí és el lloc on vaig néixer, perquè els meus pares hi van anar uns anys a treballar com a educadors… i suposo que aquest fet i passar el primer any de vida en un lloc com aquest, ja m’ha marcat per sempre. Així que gràcies a ells tinc un estret [...]
Continua llegint →Tot i haver nascut a Santa Cruz, a mi m’agraden més les ciutats andines (Potosí, Sucre, La Paz…). Però a Santa Cruz hi ha part de la meva història i ni que m’hagués de desviar considerablement de la ruta cap a Perú, des del principi tenia clar que hi vindria. La ciutat [...]
Continua llegint →Sí, com deia abans, Potosí és una ciutat molt xula. Tot i que va ser de les més grans i riques del món, actualment manté el seu encant. Malgrat l’alçada i les dures condicions de l’hivern, hi ha molta gent pels carrers, amunt i avall, mercats, animació, colors, fruites, estudiants…
Després de l’aclimatació a Uyuni, i un trajecte molt entretingut fins a Potosí, vaig poder gaudir millor de la ciutat que la darrera vegada, quan el fred i el mal d’alçada m’ho feia veure tot d’un altre color… O no, la vergonya i la ràbia t’inunden de seguida…
El vídeo del dies pel Salar d’Uyuni:
Continua llegint →El fet d’entrar a Bolivia ja feia dies que em produïa una certa emoció, el país d’on vaig sortir fa 30 anys, la meva PachaMama!! Ja hi havia estat dues vegades anteriorment i en conec uns quants racons i en segueixo la seva actualitat. A la frontera, pel fet d’haver-hi nascut, no em [...]
Continua llegint →Poso algunes fotos “de persones” per què es vegi que a part de fer tantes fotos també m’ho passo bé i riem molt tots plegats…
Flotant a la Laguna Cejar
En ruta per les Lagunas altiplànicas:
Si molts viatgers porten una bandera del seu país, la noia koreana [...]
Continua llegint →Tot i que crec que, “sota l’aigua no hi ha peles, ni banderes ni nacions“, hi ha banderes i banderes. En aquest cas, la Wiphala és la bandera que uneix al poble andí, i que a mesura que avanço cap [...]
Continua llegint →
