Ja fa uns mesos que vaig tornar de viatge… Si bé la crisi ja havia començat abans d’arribar i eren de sobre conegudes a nivell mundial les repercussions que estava tenint al nostre país, ha estat al portar 4 mesos aquí que realment m’he adonat de la situació que s’acosta. El problema no és que el govern actual sigui responsable de la crisi o no, sinó de com està proposant sortir-ne. I és que veient el panorama futurible, la majoria de joves altament formats i capacitats, decideixen marxar a treballar a fora…
No crec que sigui responsabilitat del govern trobar feina per tothom, al contrari, crec bastant que cadascú s’ha de moure i buscar-se la vida, reinventar-se si cal o emprendre un negoci propi… però si altres països ja s’estan posicionant millor que nosaltres en alguns sectors, aquí hauríem d’apostar per la innovació i la recerca i en entorns universitaris i programes d’investigació no tant sols no s’inverteix sinó que es retalla. No es veu un projecte definit per potenciar el desenvolupament del país, es retalla sense proposar alternatives. M’imagino que d’aquí 10 anys això ens passarà factura com a país, haurem perdut tot el potencial que ara estem deixant escapar, i molts altres països ara anomenats emergents, ens hauran avançat de llar…
Com pot ser que un país deixi perdre persones que dominen més de tres llengües, tenen nivells superiors d’estudis (màsters, postgraus i doctorats), energia, motivació i ganes de fer coses, així com capacitats i habilitats indispensables per a les professions del segle XXI? Com esperen desenvolupar la innovació i la creativitat en els propers 10 anys?
Quan jo parlo amb amics i companys de la universitat explicant que marxaré a l’estranger, tothom coneix algú que té un, dos o tres fills que marxen o ja han marxat. I d’altres que van marxar, els diuen que aquí no trobaran oportunitats del que van estudiar i que millor que es quedin.
I això que és una reflexió sobre la meva experiència personal, resulta que el darrer estudi de la Patronal Catalana CECOT ”El talent jove busca feina fora” també ho recull. Si bé penso que a aquest estudi li falten dades per arribar a segons quines conclusions, mostra algunes dades interessants:
- En els últims 3 anys (de 2009 a 2011) ha augmentat en un 14% el nombre de joves entre 15 i 34 anys que viuen a l’estranger.
- A la resta de països europeus s’observa una tendència a un lleuger augment de l’emigració però no és comparable amb la tendència espanyola que és, de lluny, la més important de tots els països, inclosos Itàlia i Portugal, per exemple. En els últims 7 anys, s’ha més que quintuplicat el nombre de joves espanyols que emigren.
- El perfil majoritari dels catalans que marxen és el d’un jove de 25 a 34 anys i altament qualificat.
- Concretament un 41% d’universitaris i professionals estaria disposat a emigrar i un 47% del total de joves es mostra disposat a fer-ho.
Les conclusions de l’estudi destaquen aquesta tendència a la “fuga de talent”, i tot i que es confia en que els joves tornaran (enriquits cultural i professionalment), això està per veure encara. L’estudi no mostra evidències de reincorporació.
Però no és res nou… aquí sempre ha imperat la cultura de mirar-se al melic i creure’s que som els millors, que sempre juguem a primera divisió… No s’ha fomentat mai la flexibilitat laboral, la mobilitat, els idiomes… i mai s’han pres mesures efectives. Les beques Marie Curie que en teoria estaven dissenyades per ajudar als investigadors a formar-se a fora i després tornar aquí no van acabar de funcionar, per què no es va valorar prou aquest talent i molts dels investigadors que tornaven es trobaven un sistema endogàmic que no valorava la seva experiència i formació adquirida i els oferia una situació professional molt inferior a la que tenia a altres països. Si això passava fa deu anys (amb més o menys vaques grasses) ara sembla que serà molt pitjor… “En España no es sólo difícil volver y conseguir un contrato digno, sino que los medios son muy inferiores“
Ara hi ha una gran part de la societat que no està preparada per fer front a aquesta nova situació. Moltes persones sense feina s’han d’actualitzar, formar-se i reinventar-se… però ningú els hi ho ha ensenyat ni els ha preparat per fer-ho.
Ja va quedar clar fa 10 anys que nosaltres no podríem competir amb la mà d’obra i producció a baix cost d’altres països, i tothom parlava de que aquí crearíem les idees, inventariem, dissenyaríem… i precisament es retalla la inversió en universitats i recerca (Manifest).
I si es segueix retallant en coses tant bàsiques per al desenvolupament (i quasi supervivència), d’aquí 5 o 10 anys, països com Xina, Índia o Brasil ja ens hauran avançat en tot.
Sap molt greu pensar en tots els diners que s’han invertit en la nostra formació acabin marxant fora, però sembla un enorme error de planificació invertir tant en formació i tant poc en potenciar i aprofitar el talent format que ens posa en una situació incòmode.
Així que com anuncia el cartell de la imatge (i del qual no n’he trobat l’autoria), una de les millors opcions per a qui té inquietuds és emigrar i experimentar a l’estranger. Si hi haurà un retorn o no està per veure, però molts indicadors presents no sembla que hi apostin…
Actualitzo: La Vanguardia recull avui un article sobre el fenomen de l’emigració.
Londres era d’aquells llocs que mai m’havia atret, fins que allà al 2006 hi vaig passada una temporada… i sense pluja!! Em va encantar!!! Ara, hi tornava de vacances i altra vegada sense pluja, em segueix encantat 
Cerdanya Puigmal
Doncs ara que s’acosta la temporada d’hivern i sense saber exactament per quants anys més podrem esquiar al Pirineu, des de Neus Catalanes em fan arribar aquesta promoció de forfait integrat per a les 8 estacions del Pirineu Oriental de la Catalunya Nord. Sota una mateixa marca i un forfait unificat aquesta associació representa les 8 estacions següents:
- Les Angles
- Espace Cambre d’Aze
- Font-Romeu Pyrénées 2000
- Formiguères
- La Quillane
- Porté-Puyromens
- Puigmal
- Puyvalador
Personalment, conec Les Angles, Font Romeu, Porté-Puymorens i Puigmal. Sent aquesta darrera la meva preferida ja que sovint acumula els millors gruixos de neu, l’entorn és increïble i és una de les zones més tranquil·les i amb menys aglomeracions, i sí, també molt més barata.
Vistes de Font Romeu
Ara, fins el 27 de Novembre, Neus Catalanes ofereix una fórmula única, fàcil i barata de gaudir dels esports d’hivern, amb un descompte del 15% pel forfait de temporada. El preu del forfait de temporada d’adult és de 491€ enlloc dels 578€ i el d’estudiant o nen 431€ enlloc dels 508€. I amb la possibilitat de poder triar cada dia un lloc diferent en funció del temps, de la neu o de les ganes que en tinguis.
Impressionant el reportatge de “La Rinconada, el oro del glaciar” aquesta mina d’or de Perú, considerada la ciutat més alta del món, 5.400 metres d’alçada. Més informació sobre aquesta població, a La Rinconada Wikipedia. Per exemple, una de les primeres dades de les condicions d etreball, el format de comtracte “cachorreo” pel cual un miner treballa 30 dies sense cobrar, per tenir dret a treballar-ne un i quedar-se els beneficis…
Al IV Congrés Internacional Educared, Francesc Llorenç va presentar alguns mapes del món… des dels més antics fins als més moderns…
“El mapa del geógrafo árabe Al-Idrisi incorporó los conocimientos que los comerciantes y exploradores árabes habían acumulado sobre África y el Océano Índico a los que ya tenían (heredados de los geógrafos clásicos), creando así uno de los mapas del mundo más exactos realizados hasta entonces. Nótese que el polo norte se encuentra la parte inferior del mapa”
“El mapamundi de Hereford es un mapa de T en O que data de aproximadamente el año 1300. El mapa está firmado por un geógrafo llamado Richard de Holdingham o Lafford. Dibujado en una sola hoja de pergamino de 158 por 133 centímetros. Realizado en tinta negra con añadido de rojo y oro y azul o verde para el agua (con el Mar Rojo pintado de rojo)”
Mapa de les connexions del món de Chris Hurris (2011)
I saltant 700 anys endavant, arribem a aquest mapa del món “modern” que es basa en la densitat de les connexions a internet “World connection density”.
I si vols tenir més dades de cada un dels països o interactuar amb el mapa, ja parlava de la volta al món en tres clics.
Una de les primeres coses que faig abans de visitar un país, és buscar els calendaris de curses populars que hi tindran lloc durant la meva estada. M’agrada córrer (i més per muntanya) però poder córrer pel mig dels carrers de grans ciutats et dóna una visió molt diferents d’aquests llocs. I això la majoria de vegades només ho pots fer quan s’organitzen curses i es tallen els carrers, etc. Córrer per Barcelona és espectacular, però com també ho és per Chicago, Aaiun a Marroc, Fortaleza a Brasil, Ulan Bator a Mongòlia o fa uns dies a Londres… Sigui com sigui, que mai faltin les bambes!!
I aquest també és un dels lemes de Elizabeth Hawker, qui ha decidit travessar Nepal corrent… uns 1600 km en 40 dies: unes dues maratons per dia!!! Als seus 35 anys, i tot i que anuncia que ni té un entrenador, ni un nutricionista i un estricta entrenament, ja acumula un palmarès important… Va ser la primera dona en acabar l’edició de la mítica cursa Ultra-Trail du Mont Blanc l’any 2005. té el récord del món de 100 km en 24 hores, i ara ja té The North Face com a patrocinador.
Va sortir del peu del Kanchenjunga i correrà fins a la frontera amb Tibet. Diu “En un viatge així, vius milers d’experiències i veus mil mons diferents en un dia! On jo em llevo i on vaig a dormir, són dos móns totalment diferents”. Un dels objectius és reunir uns 8000 euros per a ajudar a comunitats nepalís, i ho fa a través de la web http://www.justgiving.com/skydance
Pots seguir el seu dia a dia a través del seu blog, i sobretot al seu Twitter, on en temps real va transmetent les seves sensacions.
Fotos de Nepal:
Ja fa un temps que es va presentar aquest mapa del món, més aviat una gran base de dades mundial, que permet conèixer els detalls més rellevants de cada país del món amb una gran senzilles i rapidesa.
El sitio Países@ suministra informaciones sobre todos los países del mundo, agrupadas en 8 temas principales: Síntesis, Población, Indicadores Sociales, Economía, Redes, Medio Ambiente y Objetivos del Milenio.
Posee dos barras de navegación principales: barra de herramientas y selección del país y barra de selección del tema. Al iniciar la navegación, se selecciona el tema ‘Síntesis’ automáticamente. Para que se inicie la búsqueda, es necesario que el usuario elija un país de la lista en la barra de herramientas.
I per exemple, mirant les dades del número d’ordinadors personals per cada 100 habitants, i ordenant de més a menys, quin diríeu que és el país del món amb més ordinadors per persona?
Saps trobar-ho? http://www.ibge.gov.br/paisesat/main.php
Una pregunta molt recorrent, tot i que curiosament no és la principal, és saber quan pot costar un viatge de volta al món durant un any.
N’hi ha més però recomano tres webs diferents que parlen de quan pot costar fer la volta al món. Com sempre, cada viatge és personal i intransferible i tindrà diferents pressupostos, gustos i destinacions… però per fer-se’n una idea, és un bon principi.
Fer la volta el món és un projecte personal com ho pot ser un altre, i que té uns costos… Segueix llegint…
Al blog OneBag.com (en anglès) s’han dedicat a recollir productes i explicar trucs i consells per a viatjar lleuger, preparar la maleta correctament, etc. Molt interessant i recomanable donar-hi un cop d’ull.
Ho recomanen sobretot pels següents motius: seguretat, economia, flexibilitat, serenitat i ecologia.
http://www.onebag.com/
Per conèixer que agafar i què no: només on i com, ah, això vol dir estar educat en el coneixement de la simplicitat. Frank Lloyd Wright
Foto CC: Roger Lynn
Alguns dels apartats recomanats són:
Més que atabalar-se per si un quilo més o un quilo menys, cal pensar que tot el què portem, ho haurem de traginar sempre… però alhora d’això en dependrà la nostra comoditat i confort. Per estar un llarg període de temps fora de casa, cal estar el més còmode possible i tenir a mà allò que ens faci sentir còmodes, trobant l’equilibri amb el pes. Si ens equivoquem, sempre podem enviar roba cap a casa, regalara-la o comprar alguna cosa que necessitem en un lloc determinat
Ahir a la Seu d’Urgell va tenir lloc la Gala de lliurement dels Premis Blocs Catalunya 2011 i després de ser finalista a la categoria de viatges i turisme, juntament amb Conèixer Catalunya i Raconets, el primer premi ha estat per Ruta Baobab, la volta al món porta a porta.
Fa més de 10 anys, quan encara no utilitzàvem blogs, jo ja tenia inquietuds per compartir els meus viatges, les fotos que anava fent i tot allò que m’anava sorprenent a través d’internet, amb una modesta i senzilla pàgina web feta amb html (sense saber ni programar) i amb un domini .tk. Quan el programa dreamweaver ja creava àlbums de fotos web, va ser una gran evolució, però el pas de gegant va ser amb l’estructura de blogs.
He seguit experimentant, jugant i treballant amb blogs des de llavors, fins que a dia d’avui em donen un premi per la meva afició, que m’ha permès compartir un dels projectes més intensos de la meva vida.
Com es diu la pel·lícula i llibre de Jon Krakauer, Into the wild, “la felicitat només és real quan compartida” i el blog m’ha permès sempre això.
Moltes gràcies a totes i tots per acompanyar-me!
Des de que vaig tornar que tenia pendent triar algunes fotos d’aquest moment, i avui ho he pogut fer. Es tracta del pas de frontera entre Vietnam i Tailàndia, que vaig explicar quan parlava de l’illa de Phu Quoc a Vietnam, i en el qual vam haver d’esperar a que arribés “l’autobús” que al final no va ser… però que ens va permetre veure el dia a dia d’aquest pas de frontera, on com a molts altres llocs d’Àsia, el transport en dues rodes és el més popular. I clar, es tracta de carregar-hi el màxim de coses possibles per portar d’un lloc a l’altre, en aquest cas de Vietnam a Cambodja i al revés.
El proper dijous 29 de setembre a les 20:00 parlarem de viatges a la llibreria Horitzons
Francesc Balagué nos presentará la experiencia de su viaje alrededor del mundo durante 16 meses. Desde Sudamerica a Mongolia y Rusia pasando por Estados Unidos, Nueva Zelanda, Australia, Asia y vuelta a casa con el Transiberiano hasta Moscú.
Localización : En nuestra libreria, València 149, Barcelona
Contacto : info@llibreriahoritzons.com
