Katmandú, un espejo en el cielo.
A principios de los años 90, Laia, una joven maestra catalana, se traslada a Katmandú, la capital de Nepal, como voluntaria en una escuela local. Pronto descubrirá una pobreza extrema y un panorama educativo desolador que además deja fuera a los más necesitados. Tras contraer, a su pesar, un matrimonio de conveniencia para legalizar su situación, Laia se embarca en un ambicioso y personal proyecto pedagógico en los barrios de chabolas de Katmandú. En seguida se enfrenta a la evidencia de que no puede hacerlo sola. Pero también se encuentra con un hermosos regalo que no esperaba: enamorarse del desconocido con el que se ha casado. De la mano de su amiga y joven maestra Sharmila, Laia emprende un viaje que la llevará hasta el fondo de la sociedad nepalí y también hasta el fondo de sí misma.

Katmandú, la pelídcula.

Abans de començar el viatge, i amb la idea de viatjar porta a porta intentant que aquells contactes de la meva xarxa de 6 graus de separació m’acostessin a la seva cultura i al seu país, ja tenia clar que d’alguna manera en volia recollir el seu testimoni. I una manera de fer-ho era a través d’entrevistes.

Com que processar tot aquest material durant el viatge era impossible, és el què estic fent ara; preparant una selecció d’aquestes entrevistes, triant i remenant entre les més de 25.000 fotografies, 300 gigues de vídeo i 340 articles al blog.

La idea és trobar un format atractiu que reculli tot aquest material (molt encara inèdit), i d’entrada penso en un llibre de fotografies que reculli aquestes experiències i testimonis de cada país. La Rosa m’està ajudant a fer-ho amb cara i ulls. De moment, la manera que se m’acut de resumir tot això, és amb aquest vídeo de 3 minuts.

Per casualitats de la vida, en un bungalow molt xulo a peu de la platja de Nusa Lembonghan, davant de Bali (Indonèsia) vam coinidir amb en Ramon i la Claudia, i ara que ells també han tornat, segueixen desenvolupant, promovent i difonent Frik Trip.

Friktrip és un punt de trobada per a viatgers amb inquietuds de viatjar per lliure. Aquí hi pots compartir les teves experiències o seguir les dels altres, informar-te de destinacions que t’interessi o d’activitats ben diverses que pots fer a qualsevol lloc del món. Allotjaments, transports, gastronomía… de qualsevol lloc del món. Cada vegada més la gent prefereix seguir recomanacions d’altres viatgers, abans que fixar-se exclusivament amb una guia de viatges… i aquest tipus de plataformes faciliten molt trobar i compartir informació. Fes-hi un cop d’ull: Friktrip.com

El proper dimarts 20 de desembre a les 18:00 tindrà lloc un nou wikispeech (xerrada) a la UOC sobre el viatge com a manera d’a(em)prendre, on l’Iván Marcos i jo compartirem algunes de les nostres idees sobre aquest valor que té el viatge; tant a nivell personal com profesional.

Com recórrer el món ens ajuda a innovar, crear, obrir el nostre esperit, emprendre per mitjà d’experiències, valors, coneixements i aprenentatges. Iván Marcos (Projecte Trendtrotters) i Francesc Balagué (Ruta Baobab) ens oferiran interessants punts de vista sobre aquesta reveladora metodologia de viatge i les infinites possibilitats que ofereix.

La trobada tindrà lloc al Wikilounge de la UOC, a la seu de la rambla de Catalunya, 6, baixos, el dimarts 20 de desembre a les 18.00 h. Si no ets a Barcelona, tindràs l’opció de seguir-la pel vídeo en temps real que trobaràs a la nostra web, on quedarà penjat perquè després el puguis consultar. Però, sobretot, et convidem a participar-hi a partir d’ara i durant el debat mateix fent preguntes, comentant inquietuds, aportant suggeriments. Ho podràs fer amb qualsevol dels nostres tres comptes de Twitter, amb l’etiqueta #UOCwikispeech, o deixant un comentari aquí mateix. El debat es nodrirà de les teves propostes, o sigui que anima’t a participar-hi.

Iván Marcos va fer la volta al món durant quinze mesos, període que va aprofitar per a observar els canvis econòmics i socials a diferents llocs del planeta. És cofundador del projecte Trendtrotters i Food Trendtrotters: el viatge com a manera de fer recerca sobre el terreny. Així mateix, és impulsor i coordinador del projecte col·laboratiu de literatura viatgera Llegir i viatjar. Gràcies a l’experiència adquirida en els seus llargs recorreguts, Iván Marcos escriu dos blogs personals: un de viatges, www.ciudadanoenelmundo.com, i un altre de variat, www.viajaprende.com.

Francesc Balagué va voler comprovar la teoria dels sis graus i durant setze mesos va fer la volta al món aplicant la hipòtesi de separació entre persones. En aquest llarg camí, va anar recollint experiències relacionades amb l’educació de cada país i ho va complementar amb el seu coneixement, adquirit abans, en les quatre estades de recerca que va fer a diferents universitats europees i americanes.
El seu blog de viatge, www.rutabaobab.com, ha estat premiat com el millor blog personal de turisme i viatges en els premis Blocs Catalunya 2011. Actualment, entre formació i organització de congressos, escriu sobre educació i tecnologia a www.akoranga.org.

Si vols formar part del wikispeech entre Iván Marcos i Francesc Balagué, també pots enviar les teves intervencions des de la nova secció del butlletí de Ments obertes. Subscriu-t’hi!

Més informació:
http://mentsobertes.uoc.edu/wikispeech/wikispeechsobreelviatgecomamaneradaemprendre

Positive Generation es un proyecto musical de Médicos Sin Fronteras (MSF) que quiere dar a conocer las extraordinarias canciones de los grupos de apoyo y coros de Zimbabue que hablan sobre los retos de la enfermedad del VIH/sida. www.positivegeneration.org

Rio de Janeiro

Tinc l’oportunitat d’anar ara uns dies a Brasil a conèixer més de prop les oportunitats professionals i la vida quotidiana que m’hi puc trobar a partir del febrer, quan ja hi vagi a viure. I tot i que no necessitem visat per entrar al país, sempre sents algú que no el deixen entrar, sense donar gaires explicacions. Aquest estiu, vaig conèixer el cas proper de tres joves anoiencs, i és que hi ha una guerra encoberta entre el nostre país i el seu, que bàsicament implica per part de Brasil exigir les mateixes condicions que Espanya posa a l’entrada de Brasilers. També he conegut casos de professors universitaris que venien a un congrés a Barcelona, amb una comunicació acceptada i carta d’invitació, etc. i no se’ls ha deixat entrar sense gaires més motius… Així que el tema tot i que no és freqüent, de tant en tant reflota… segurament depenent de l’estat d’ànim de la persona de l’aduana.

Segons s’explica a la notícia, “l’ambaixada Brasilera justifica la deportació perquè Espanya també impedeix l’entrada a viatgers brasilers. Segons l’ambaixada de Brasil, el 2009 Espanya va denegar l’entrada a 1.714 ciutadans brasilers, el 2010 a 1.695 i durant aquest any s’ha impedit l’entrada a 924 persones.” I com que sembla que ara cada vegada hi haurà més gent d’aquí que voldrà anar a treballar allà, la cosa no està com per posar-se molt xulo…

Quan jo hi vaig volar a l’inici del meu viatge de volta al món, no em venien el bitllet només d’anada però em van deixar entrar sense preguntar ni demanar res. Ara bé, he anat al Consulat de Barcelona i els tres requisits mínims que et demanen són:

• Justificar que tens 60 euros al banc, per dia d’estada.
• Bitllet d’anada i tornada
• Reserva en un allotjament.

Això et dóna “dret” a entrar al país amb un visat de turista de tres mesos. Si vols, un cop allà, pots demanar una extensió del visat per 3 mesos més, però no és fàcil que ho concedeixin (segons m’han dit al consulat). El justificant del banc, ha de ser certificat de saldo, normalment signat per alguna “autoritat” del banc, i segons quins és un document que el fan pagar.

Per tramitar el permís o visat de treball, una empresa d’allà ho ha de sol·licitar al seu ministeri d’afers exteriors, i aquest es posa en contacte amb el consulat d’aquí. És més difícil anar allà i tramitar-ho tu pel teu compte.

Jo he preparat el què em demanaven, i espero que no hi haurà cap problema. Així que ara només queda gaudir d’aquest país espectacular:

Nota: aquestes exigències poden canviar segons quin funcionari les digui o les expliqui o com les interpreti el funcionari de l’aduana… només em baso en la meva experiència personal (que també ha viscut aquests canvis sense sentit, a altres països). Com sempre, les visites als consulats cal anar-hi mitja hora abans de que obrin, a fer cua, i carregant amb tres o quatre sacs de paciència.

Consulado-Geral do Brasil em Barcelona: http://www.brasilbcn.org/