I per cert, una de les millors maners d’accedir a aquestes platges des del centre de Rio de Janeiro, és amb el SurfBus, especialment condicionat per portar taules i amb projeccions de surf durant el trajecte :)

No heu pensat alguna vegada mentre estudiàveu una llengua, moltes vegades per obligació, que la classe es feia massa llarga i que us estimaríeu més estar en un altre lloc? Que dur tenir l’obligació d’aprendre sense masses ganes. Quantes hores-pallissa d’anglès haurem fet molts. Que difícil guardar la concentració en una situació així!

Amb aquesta introducció l’Albert ens presenta la nova escola de portuguès que acaba d’obrir a Rio de Janeiro. Amb l’Albert ens vam conèixer de molt petits, per amics dels pares, coincidint en algunes vacances, etc. i va ser per casualitat a través d’un fòrum d’internet, que vam veure que els dos ara estàvem a Rio de Janeiro i cadascú creant el seu propi projecte aquí. Obrir una empresa a Brasil no és fàcil però després de tota la burocràcia ja ha pogut obrir l’escola i sense cap mena de dubte, aprendre una llengua parlada per més de dos milions d’habitants, en una ciutat com Rio de Janeiro i a pocs metres de la platja de Copacabana, és un privilegi. Però a més a més, vull destacar el nou enfocament que incorporen, integrant en els programes d’estudi activitats quotidianes, d’oci i esport, per tal de participar d’una immersió lingüística integral, més divertida i participativa. En voleu saber més detalls?

A la Rio&Learn Portuguese School de Rio de Janeiro (a poquets metres de la platja més famosa del món, Copacabana) saben que això passa massa sovint quan s’aprèn un idioma, i per això fan les seves classes amb els seus dos mètodes funlearning i livelearning.

El creador de l’escola, el català Albert Aixut, després de viatjar i aprendre idiomes per diferents països va veure que l’alumne que vol aprendre un idioma a l’estranger té la necessitat d’aprendre el idioma en poc temps, i per fer-ho s’ha de aconseguir que estigui plenament connectat al seu voltant, i per aconseguir estar connectat i amb ganes de tenir contacte amb el idioma és imprescindible estar gaudint mentre es practica el idioma.

El mètode funlearning consisteix en gaudir de l’aula mentre s’aprèn portuguès. Ens explica l’Albert, que tenir contacte amb una llengua estrangera durant més d’una hora resulta moltes vegades esgotador per l’alumne per que per aprendre una llengua es necessita molta concentració per entendre tot el que s’està ensenyant i parlant a la classe, especialment quan hi ha hores intenses de gramàtica i encara més quan l’aprenentatge es unidireccional (quan el professor parla i l’alumne només escolta). Aquesta necessitat de concentració, obligació i esforç per mantenir la concentració fa que el cervell com autodefensa acaba desconnectant contínuament de la classe i no presti el 100% de l’atenció.

Amb el mètode funlearning, els professors nadius de la Rio&Learn fan que les seves classes siguin ben entretingudes i participatives, fent que els alumnes aprenguin mentre es diverteixen. Els professors, ben entrenats en el mètode, tenen el repte continu de fer que l’alumne estigui aprenent sempre amb un bon somriure a la cara. D’aquesta forma les quatre hores o més que els alumnes estrangers de la Rio&Learn passen cada dia a la aula es fan ben curtes i emocionants.

L’altre mètode de la Rio&Learn, el livelearning, es basa en la immersió lingüística. Aprendre idiomes en el país nadiu té l’avantatge de poder oferir una plena immersió lingüística a l’alumne. El mètode livelearning consisteix en provocar que una vegada l’alumne està fora de l’aula tingui el màxim de contacte possible amb la llengua portuguesa. Els alumnes de la Rio&Learn s’allotgen amb famílies carioques amb les que fan amistat i conversen cada dia. A més els professors donen reptes, preparen jocs i ofereixen llocs de visita a la ciutat perquè els alumnes practiquin fora de les aules lectives, a la seva vida diària, tot el que han aprés durant la classe. La idea es aconseguir que els alumnes abracin l’aprenentatge del portuguès com una diversió i que gaudeixin al màxim de Brasil i de Rio de Janeiro mentre practiquen el portuguès minut a minut.

Els dos mètodes, funlearning i livelearning, s’uneixen cada tarda a les activitats RioLIVE! que permeten que l’alumne practiqui el que ha aprés a les classes al mateix temps que visita els millors llocs de la ‘ciutat meravellosa’ (apel·latiu de Rio de Janeiro) o mentre fan coses típiques de carioques. Cada tarda un professor nadiu porta a tot els alumnes de l’escola a fer l’activitat RioLIVE! del dia i es queda ben pendent de que els alumnes parlin i practiquin el portuguès al mateix temps que els explica històries i coses de la ciutat. Els alumnes gaudeixen de Rio de Janeiro com si fossin veritables brasilers e coneixen millor aquesta fantàstica ciutat, al mateix temps que parlen portuguès contínuament. Visites als millors llocs turístics, als més originals punts de la ciutat on no solen arribar els turistes, esports com fut-volei, frescóbol a la platja, converses amb natius carioques, aprendre uns passos de samba, es tracta de parlar, xerrar, somriure… de viure mentre es practica i s’aprèn la llengua.

Després de la invitació de l’Albert per conèixer el funcionament de l’escola, venen ganes de saber una mica més de portuguès per apuntar-se a fer unes classes ;)

A l’estiu han de restringir-ne l’accés i els caps de setmana s’omple ràpid però ara que és tardor (tot i que arribem als 32 graus) no hi ha ni la meitat de la gent i la calma i tranquil·litat de passar un dia aquí és d’agrair.

Però sobretot sobretot, és un lloc ideal pel surf, tant per practicar-lo com per passar-se hores i hores fent-ne fotos.

Totes les fotos a Flickr:

Um homem precisa viajar. Por sua conta, não por meio de histórias, imagens, livros ou TV. Precisa viajar por si, com seus olhos e pés, para entender o que é seu. Para um dia plantar as suas árvores e dar-lhes valor. Conhecer o frio para desfrutar o calor. E o oposto. Sentir a distância e o desabrigo para estar bem sob o próprio teto. Um homem precisa viajar para lugares que não conhece para quebrar essa arrogância que nos faz ver o mundo como o imaginamos, e não simplesmente como é ou pode ser; que nos faz professores e doutores do que não vimos, quando deveríamos ser alunos, e simplesmente ir ver.

Amyr Klink

Observem Rio de Janeiro amb els ulls d’en Francesc

*enviament dins península Ibèrica i comanda feta abans de dijous 18 a les 20:00

Pensant en la Volta al món (Èlia i Aitor)

No volem que arribi el cap de setmana per carregar les piles que ens fan aguantar els cinc propers dies, no volem fer el què se suposa que ens toca fer, no volem pensar en la crisi ni en cotitzar… Només volem viure, disfrutar de tot i de tothom com si la nostra existència fos limitada (que ho és), volem viure i escriure la nostra pròpia aventura, sentir-nos vius.

El seu somni de Volta al món (Marc i Úrsula)

El viatge a hores d´ara el tenim més o menys pensat, ja que al mes d´agost començarà. Encara que si hi ha d´haver canvis en el camí, tampoc ens hi oposarem.

Un viatge a un destí desconegut (Iván)

Sí… ya sé que un viaje hacia un destino desconocido no es que sea algo muy original, al fin y al cabo la mayoría de viajes tienen como objetivo conocer nuevo lugares. Pero con “destino desconocido” pretendo ir más allá de simplemente un lugar nuevo, sino además una vida nueva.

Viatge de somni a Sicília (Lídia)

M’agraderia anar a Sícilia per veure els volcans actius (Etna, Strombolia, Vulcano…inclòs a Nàpols amb el Vesubi i els Camps Flégreos). Jo sóc de la Garrotxa, una terra amb 42 cons volcànics (no n’hi ha cap d’actiu), i sempre m’ha despertat l’interès de conèixer més dels volcans, no em conformo en despertar cada dia i veure l’Aiguanegra tant tranquil.

Mar de Bering i illa petita de Diomeda (Catatrux)

Un viatge de somni seria anar a la Petita Diomedes de l’Estret de Bering, veure la seva petita escola si encara dura i jugar amb els nens a la seva neu abans de que es desfagi. Els motius són inexplicables perquè els somnis obeeixen a impulsos que la raó intenta justificar però la seva força és més instintiva que raonable Amb qui aniríem? amb qualsevol dels de casa però només anant-hi ells ja ho viuríem com a real a través de les seves emocions.

“… i els dos siguem prou valents per volar per mars i muntanyes i per tot l’univers, intentant aconseguir la Bola de Drac…” Molt oportuna la cançó que està sonant ara al portàtil… mentre estic aquí al sofà apalancada en una petita casa a la Cerdanya Francesa. És el nostre petit racó de cel (tot i q no és ni nostre), aquí és on carreguem piles, on tot és possible, on se’ns acuden els millors projectes (tots amb èxit, per suposat), on ho vèiem tot clar, fàcil i viable. Aquí és on vivim i connectem, on sabem del cert que el món encara gira perquè percebem el canvi d’estacions, constatem que la natura existeix perquè un dia et creues amb un cérvol, un altre amb una àguila, cavalls, vaques, llebres… podem percebre, viure i disfrutar fent-ho.

Però és matemàtic, és entrar al túnel del Cadí i tot s’enfosqueix, aquella gran idea ja es qüestiona, aquell somni és massa volàtil i tot es converteix en fum i síndrome de diumenge. Que fàcil s’esvaeeix tot i quant costa crear-ho.

Fins que arriba el dia en què tot el món es confabula perquè aquell gra d’arròs lluminós del món de Fantasia que guardavem en un calaix agafi la llum i força necessaria per deixar-nos fer la pregunta màgica: I per què no? De fet, vam decidir que marxavem en un simple diàleg al mig del passadís de casa un diumenge (amb el síndrome) abans d’anar a dormir. La seqüència va ser la següent;

Èlia: d’aquí dos anys marxem.
Aitor: 2 anys? jo no aguanto dos anys.
Èlia: perfecte, marxem al setembre.

I el què havia d’acabar en una conversa banal en pijama s’ha convertit en el nostre futur projecte, enveja per a alguns i decepció per a uns altres. I aquí estem, amb el super mapa del món de l’estudi enganxant post-its als llocs on ens agradaria anar durant aquesta fugida per a alguns i recerca per a uns altres. No sé si trobarem la nostra Bola de Drac, però sabem que nosaltres ja hem començat el nostre viatge i només pel fet d’emocionar-nos quan parlem, planegem, llegim, estalviem… ja està valent la pena.

No volem que arribi el cap de setmana per carregar les piles que ens fan aguantar els cinc propers dies, no volem fer el què se suposa que ens toca fer, no volem pensar en la crisi ni en cotitzar… Només volem viure, disfrutar de tot i de tothom com si la nostra existència fos limitada (que ho és), volem viure i escriure la nostra pròpia aventura, sentir-nos vius.

És gaire demanar? No hi ha respostes, només opcions. Vaig a comprar més post-its.

Després d’una petita introducció del què va ser aquest viatge de 16 mesos de volta al món, explicaré una mica què entenc per viatjar porta a porta i de quina manera, seguint la teoria dels 6 graus de separació, em va permetre anar contactant amb amics i amics dels meus amics a cada país. Tota aquesta experiència, acompanyada d’entrevistes i moltes fotografies, és el què ha acabat plasmat en un llibre en color de més de 200 pàgines.

A la presentació, ens acompanyaran en Xavi i la Txell, que també han fet la volta al món durant un any i mantenen el blog Estem de vacances, i en Xavier Sanyer, un viatger professional, que ens explicarà les diferències entre viatjar a un lloc desconegut on no coneixes a ningú i viatjar a un lloc on et pot acollir algú proper.

Dia: Dimarts 2 d’abril
Hora: 19:00 hores
Lloc: Altair, Gran Via de les Corts Catalanes, 616 Barcelona.

Mostra un mapa més gran