Per casualitats de la vida, en un bungalow molt xulo a peu de la platja de Nusa Lembonghan, davant de Bali (Indonèsia) vam coinidir amb en Ramon i la Claudia, i ara que ells també han tornat, segueixen desenvolupant, promovent i difonent Frik Trip.

Friktrip és un punt de trobada per a viatgers amb inquietuds de viatjar per lliure. Aquí hi pots compartir les teves experiències o seguir les dels altres, informar-te de destinacions que t’interessi o d’activitats ben diverses que pots fer a qualsevol lloc del món. Allotjaments, transports, gastronomía… de qualsevol lloc del món. Cada vegada més la gent prefereix seguir recomanacions d’altres viatgers, abans que fixar-se exclusivament amb una guia de viatges… i aquest tipus de plataformes faciliten molt trobar i compartir informació. Fes-hi un cop d’ull: Friktrip.com

Rio de Janeiro

Tinc l’oportunitat d’anar ara uns dies a Brasil a conèixer més de prop les oportunitats professionals i la vida quotidiana que m’hi puc trobar a partir del febrer, quan ja hi vagi a viure. I tot i que no necessitem visat per entrar al país, sempre sents algú que no el deixen entrar, sense donar gaires explicacions. Aquest estiu, vaig conèixer el cas proper de tres joves anoiencs, i és que hi ha una guerra encoberta entre el nostre país i el seu, que bàsicament implica per part de Brasil exigir les mateixes condicions que Espanya posa a l’entrada de Brasilers. També he conegut casos de professors universitaris que venien a un congrés a Barcelona, amb una comunicació acceptada i carta d’invitació, etc. i no se’ls ha deixat entrar sense gaires més motius… Així que el tema tot i que no és freqüent, de tant en tant reflota… segurament depenent de l’estat d’ànim de la persona de l’aduana.

Segons s’explica a la notícia, “l’ambaixada Brasilera justifica la deportació perquè Espanya també impedeix l’entrada a viatgers brasilers. Segons l’ambaixada de Brasil, el 2009 Espanya va denegar l’entrada a 1.714 ciutadans brasilers, el 2010 a 1.695 i durant aquest any s’ha impedit l’entrada a 924 persones.” I com que sembla que ara cada vegada hi haurà més gent d’aquí que voldrà anar a treballar allà, la cosa no està com per posar-se molt xulo…

Quan jo hi vaig volar a l’inici del meu viatge de volta al món, no em venien el bitllet només d’anada però em van deixar entrar sense preguntar ni demanar res. Ara bé, he anat al Consulat de Barcelona i els tres requisits mínims que et demanen són:

• Justificar que tens 60 euros al banc, per dia d’estada.
• Bitllet d’anada i tornada
• Reserva en un allotjament.

Això et dóna “dret” a entrar al país amb un visat de turista de tres mesos. Si vols, un cop allà, pots demanar una extensió del visat per 3 mesos més, però no és fàcil que ho concedeixin (segons m’han dit al consulat). El justificant del banc, ha de ser certificat de saldo, normalment signat per alguna “autoritat” del banc, i segons quins és un document que el fan pagar.

Per tramitar el permís o visat de treball, una empresa d’allà ho ha de sol·licitar al seu ministeri d’afers exteriors, i aquest es posa en contacte amb el consulat d’aquí. És més difícil anar allà i tramitar-ho tu pel teu compte.

Jo he preparat el què em demanaven, i espero que no hi haurà cap problema. Així que ara només queda gaudir d’aquest país espectacular:

Nota: aquestes exigències poden canviar segons quin funcionari les digui o les expliqui o com les interpreti el funcionari de l’aduana… només em baso en la meva experiència personal (que també ha viscut aquests canvis sense sentit, a altres països). Com sempre, les visites als consulats cal anar-hi mitja hora abans de que obrin, a fer cua, i carregant amb tres o quatre sacs de paciència.

Consulado-Geral do Brasil em Barcelona: http://www.brasilbcn.org/

I un cop distribuït el pes, com posar-se la motxilla correctament:

vist a la web de Vèrtic.

Mapa d’Al-Idrisi (1154)

“El mapa del geógrafo árabe Al-Idrisi incorporó los conocimientos que los comerciantes y exploradores árabes habían acumulado sobre África y el Océano Índico a los que ya tenían (heredados de los geógrafos clásicos), creando así uno de los mapas del mundo más exactos realizados hasta entonces. Nótese que el polo norte se encuentra la parte inferior del mapa”

Mapa de Hereford (1300)

“El mapamundi de Hereford es un mapa de T en O que data de aproximadamente el año 1300. El mapa está firmado por un geógrafo llamado Richard de Holdingham o Lafford. Dibujado en una sola hoja de pergamino de 158 por 133 centímetros. Realizado en tinta negra con añadido de rojo y oro y azul o verde para el agua (con el Mar Rojo pintado de rojo)”

Mapa de les connexions del món de Chris Hurris (2011)

I saltant 700 anys endavant, arribem a aquest mapa del món “modern” que es basa en la densitat de les connexions a internet “World connection density”.

I si vols tenir més dades de cada un dels països o interactuar amb el mapa, ja parlava de la volta al món en tres clics.

El sitio Países@ suministra informaciones sobre todos los países del mundo, agrupadas en 8 temas principales: Síntesis, Población, Indicadores Sociales, Economía, Redes, Medio Ambiente y Objetivos del Milenio.
Posee dos barras de navegación principales: barra de herramientas y selección del país y barra de selección del tema. Al iniciar la navegación, se selecciona el tema ‘Síntesis’ automáticamente. Para que se inicie la búsqueda, es necesario que el usuario elija un país de la lista en la barra de herramientas.

I per exemple, mirant les dades del número d’ordinadors personals per cada 100 habitants, i ordenant de més a menys, quin diríeu que és el país del món amb més ordinadors per persona?

Saps trobar-ho? http://www.ibge.gov.br/paisesat/main.php

N’hi ha més però recomano tres webs diferents que parlen de quan pot costar fer la volta al món. Com sempre, cada viatge és personal i intransferible i tindrà diferents pressupostos, gustos i destinacions… però per fer-se’n una idea, és un bon principi.

Fer la volta el món és un projecte personal com ho pot ser un altre, i que té uns costos… Parlem de vols, d’allotjament, d’assegurança, d’àpats… Hi ha moltes maneres de reduir les despeses, i també hi ha països on el cost de vida és més alt que d’altres… Però sobretot depèn dels costums i hàbits de cadascú (des de triar el nivell d’allotjament a quantes vegades a la setmana menges a un restaurant, surts de festa o vas al bar… com quan estàs a casa).

- Artof backpacking, budgeting an RTW trip

En aquest cas, una parella que es plantejava viatjar amb un pressupost de 45 euros per dia pels dos durant un any, se’ls hi va acabar el pressupost als 9 mesos i van haver de seguir amb altres estalvis. Destaquen els 731 euros en visats per a dues persones. Per tant, el pressupost va ser poc realista…

- Wherespoople: How much does a RTW trip cost

En aquesta web, parlen d’uns pressupostos d’exemple, una persona que viatja durant 15 mesos per 22 països, per uns 26000 euros o 1700 € al mes.

- Mola Viajar – Tickets vuelta al mundo

En aquesta altra web, aquesta parella parla d’un pressupost de 6000 euros per persona viatjant 10 mesos…

Per tant no hi ha una única resposta… cal buscar diferents fonts d’informació i anar-se fent el pressupost a mida.

En el meu cas, he estat viatjant 16 mesos per poc més de 12.000 euros que tinc pendent de desglossar per país i per categoria (transport, allotjament, menjar, etc.) per compartir-ho aquí. Però com he dit, cada viatge és únic i depèn molt de què fas cada dia, quines activitats, quins extres, quantes ciutats visites a cada país, quants dies estàs als països cars i quants als països barats… Jo tampoc no tenia un pressupost per dia, sinó que més o menys calculava que cada mes em podia gastar uns 600 euros com a màxim (tot inclòs). Hi ha gent que el fet de tenir un límit per dia l’ajuda a organitzar el pressupost i les despeses.

Hi ha despeses que poden sorprende i encarir el pressupost, com els visats!! I per les mil situacions imprevistes en les que et pots trobar, cal comptar amb una petita bossa de reserva per fer front a algun imprevist.

Però tots aquests costos són una gran inversió, segurament la millor que hauràs pogut fer fins ara!!

No hi són totes les ciutats visitades, però si la majoria de les més grans, en surten 104. I la distància que marca, que és molt aproximada perquè molts trajectes no són en línia recta, i no hi són tots, més de 100.000 km. L’aplicació es diu Tripline i és bastant divertida!! clica Play i puja el volum dels altaveus!!

Y una altra manera de visualitzar aquesta ruta, és amb el mapa de la volta al món porta a porta que he anat creant i que ara ja està actualitzat i definitiu:

Així que ara es complica la visita a Cambodja per què vol dir que he d’estar a a la capital 5 dies més, fins dilluns, sol·licitar la visa, anar a Siem Reap, tornar expressament aquí a recollir la Visa, tornar a Siem Reap i després de 3 dies ja marxar cap a Tailàndia. Per què clar, hi ha caps de setmana entre mig, l’ambaixada obra dia si dia no… i mentre en fas un, no pots fer cap altra per què es queden el passaport…

Finalment, el visat de Tailàndia (al entrar per terra només te’l donen de 15 dies i necessito un mes… cal fer visat), el faré també express en un dia, i així dilluns ja ho tinc tot fet, per anar a fer la de Rússia.

Tal dit, tal fet La de Tailàndia me la tramita el propi hotel en un sol dia. La comissió que em cobren, és el mateix que els dos trajectes de tuk-tuk de l’hotel a l’ambaixada, i m’estalvio les cues i els maldecaps… per què no saps com, ells entren allà amb un passaport que no és seu, omplen un full i surten amb la visa sense que ningñu els pregunti res. Hi vas tu, que ets el propietari del passaport, i tot són complicacions… una de les definicions de la burocràcia.

p.d: aquesta informació està basada en la meva experiència, i la meva experiència també et diu que no te’n fiïs gens ni mica, que miris els fòrums d’internet amb la data més actualitzada possible i les webs dels organismes oficials… sovint hi ha informacions contradictòries a tot arreu, començant per les Lonely Planet

Al arribar a Phnom Penh, dedico tot el primer dia a recórrer ambaixades. Objectiu: fer 4 visats (que triguen uns 4 dies laborables en procés normal) en 10 o 12 dies.

La de Rússia tancada, passi demà! ja perdo un dia… La de Tailàndia, 4 dies hàbils o si pago 10 dòlars més als 35 que ja val, d’un dia per l’altre. Però avui no pot ser que demà és festa hi hauria d’esperar. La de Xina, tancada tres dies per festes de primavera fins demà. Mongolia no té ambaixada a Cambodja.

Ara he de gestionar una estrègia temporal i econòmica per fer aquestes tres vises, tenint en compte que vull passar una setmana aquí i una setmana a Siem Reap (tota la visita al país condicionada a la tramitació d’aquests visats…).

Segurament la de Tialàndia la faré exprés, i així d’un dia per l’altra ja recullo el passaport i el puc portar a l’altra embaixada perquè inicin els tràmits. El 4t dia la recullo i la porto a l’altra embaixada, marxo a Siem Reap i quan torni la vaig a recollir….

Veurem com va tot…

continuarà!!

p.d: aquesta informació està basada en la meva experiència, i la meva experiència també et diu que no te’n fiïs gens ni mica, que miris els fòrums d’internet amb la data més actualitzada possible i les webs dels organismes oficials… sovint hi ha informacions contradictòries a tot arreu, començant per les Lonely Planet