Katmandú, un espejo en el cielo.
A principios de los años 90, Laia, una joven maestra catalana, se traslada a Katmandú, la capital de Nepal, como voluntaria en una escuela local. Pronto descubrirá una pobreza extrema y un panorama educativo desolador que además deja fuera a los más necesitados. Tras contraer, a su pesar, un matrimonio de conveniencia para legalizar su situación, Laia se embarca en un ambicioso y personal proyecto pedagógico en los barrios de chabolas de Katmandú. En seguida se enfrenta a la evidencia de que no puede hacerlo sola. Pero también se encuentra con un hermosos regalo que no esperaba: enamorarse del desconocido con el que se ha casado. De la mano de su amiga y joven maestra Sharmila, Laia emprende un viaje que la llevará hasta el fondo de la sociedad nepalí y también hasta el fondo de sí misma.

Katmandú, la pelídcula.

Abans de començar el viatge, i amb la idea de viatjar porta a porta intentant que aquells contactes de la meva xarxa de 6 graus de separació m’acostessin a la seva cultura i al seu país, ja tenia clar que d’alguna manera en volia recollir el seu testimoni. I una manera de fer-ho era a través d’entrevistes.

Com que processar tot aquest material durant el viatge era impossible, és el què estic fent ara; preparant una selecció d’aquestes entrevistes, triant i remenant entre les més de 25.000 fotografies, 300 gigues de vídeo i 340 articles al blog.

La idea és trobar un format atractiu que reculli tot aquest material (molt encara inèdit), i d’entrada penso en un llibre de fotografies que reculli aquestes experiències i testimonis de cada país. La Rosa m’està ajudant a fer-ho amb cara i ulls. De moment, la manera que se m’acut de resumir tot això, és amb aquest vídeo de 3 minuts.

El proper dimarts 20 de desembre a les 18:00 tindrà lloc un nou wikispeech (xerrada) a la UOC sobre el viatge com a manera d’a(em)prendre, on l’Iván Marcos i jo compartirem algunes de les nostres idees sobre aquest valor que té el viatge; tant a nivell personal com profesional.

Com recórrer el món ens ajuda a innovar, crear, obrir el nostre esperit, emprendre per mitjà d’experiències, valors, coneixements i aprenentatges. Iván Marcos (Projecte Trendtrotters) i Francesc Balagué (Ruta Baobab) ens oferiran interessants punts de vista sobre aquesta reveladora metodologia de viatge i les infinites possibilitats que ofereix.

La trobada tindrà lloc al Wikilounge de la UOC, a la seu de la rambla de Catalunya, 6, baixos, el dimarts 20 de desembre a les 18.00 h. Si no ets a Barcelona, tindràs l’opció de seguir-la pel vídeo en temps real que trobaràs a la nostra web, on quedarà penjat perquè després el puguis consultar. Però, sobretot, et convidem a participar-hi a partir d’ara i durant el debat mateix fent preguntes, comentant inquietuds, aportant suggeriments. Ho podràs fer amb qualsevol dels nostres tres comptes de Twitter, amb l’etiqueta #UOCwikispeech, o deixant un comentari aquí mateix. El debat es nodrirà de les teves propostes, o sigui que anima’t a participar-hi.

Iván Marcos va fer la volta al món durant quinze mesos, període que va aprofitar per a observar els canvis econòmics i socials a diferents llocs del planeta. És cofundador del projecte Trendtrotters i Food Trendtrotters: el viatge com a manera de fer recerca sobre el terreny. Així mateix, és impulsor i coordinador del projecte col·laboratiu de literatura viatgera Llegir i viatjar. Gràcies a l’experiència adquirida en els seus llargs recorreguts, Iván Marcos escriu dos blogs personals: un de viatges, www.ciudadanoenelmundo.com, i un altre de variat, www.viajaprende.com.

Francesc Balagué va voler comprovar la teoria dels sis graus i durant setze mesos va fer la volta al món aplicant la hipòtesi de separació entre persones. En aquest llarg camí, va anar recollint experiències relacionades amb l’educació de cada país i ho va complementar amb el seu coneixement, adquirit abans, en les quatre estades de recerca que va fer a diferents universitats europees i americanes.
El seu blog de viatge, www.rutabaobab.com, ha estat premiat com el millor blog personal de turisme i viatges en els premis Blocs Catalunya 2011. Actualment, entre formació i organització de congressos, escriu sobre educació i tecnologia a www.akoranga.org.

Si vols formar part del wikispeech entre Iván Marcos i Francesc Balagué, també pots enviar les teves intervencions des de la nova secció del butlletí de Ments obertes. Subscriu-t’hi!

Més informació:
http://mentsobertes.uoc.edu/wikispeech/wikispeechsobreelviatgecomamaneradaemprendre

Positive Generation es un proyecto musical de Médicos Sin Fronteras (MSF) que quiere dar a conocer las extraordinarias canciones de los grupos de apoyo y coros de Zimbabue que hablan sobre los retos de la enfermedad del VIH/sida. www.positivegeneration.org

Ja fa uns mesos que vaig tornar de viatge… Si bé la crisi ja havia començat abans d’arribar i eren de sobre conegudes a nivell mundial les repercussions que estava tenint al nostre país, ha estat al portar 4 mesos aquí que realment m’he adonat de la situació que s’acosta. El problema no és que el govern actual sigui responsable de la crisi o no, sinó de com està proposant sortir-ne. I és que veient el panorama futurible, la majoria de joves altament formats i capacitats, decideixen marxar a treballar a fora…

No crec que sigui responsabilitat del govern trobar feina per tothom, al contrari, crec bastant que cadascú s’ha de moure i buscar-se la vida, reinventar-se si cal o emprendre un negoci propi… però si altres països ja s’estan posicionant millor que nosaltres en alguns sectors, aquí hauríem d’apostar per la innovació i la recerca i en entorns universitaris i programes d’investigació no tant sols no s’inverteix sinó que es retalla. No es veu un projecte definit per potenciar el desenvolupament del país, es retalla sense proposar alternatives. M’imagino que d’aquí 10 anys això ens passarà factura com a país, haurem perdut tot el potencial que ara estem deixant escapar,  i molts altres països ara anomenats emergents, ens hauran avançat de llar…

Com pot ser que un país deixi perdre persones que dominen més de tres llengües, tenen nivells superiors d’estudis (màsters, postgraus i doctorats), energia, motivació i ganes de fer coses, així com capacitats i habilitats indispensables per a les professions del segle XXI? Com esperen desenvolupar la innovació i la creativitat en els propers 10 anys?

Quan jo parlo amb amics i companys de la universitat explicant que marxaré a l’estranger, tothom coneix algú que té un, dos o tres fills que marxen o ja han marxat. I d’altres que van marxar, els diuen que aquí no trobaran oportunitats del que van estudiar i que millor que es quedin.

I això que és una reflexió sobre la meva experiència personal, resulta que el darrer estudi de la Patronal Catalana CECOT ”El talent jove busca feina fora” també ho recull. Si bé penso que a aquest estudi li falten dades per arribar a  segons quines conclusions, mostra algunes dades interessants:

Però no és res nou… aquí sempre ha imperat la cultura de mirar-se al melic i creure’s que som els millors, que sempre juguem a primera divisió… No s’ha fomentat mai la flexibilitat laboral, la mobilitat, els idiomes… i mai s’han pres mesures efectives. Les beques Marie Curie que en teoria estaven dissenyades per ajudar als investigadors a formar-se a fora i després tornar aquí no van acabar de funcionar, per què no es va valorar prou aquest talent i molts dels investigadors que tornaven es trobaven un sistema endogàmic que no valorava la seva experiència i formació adquirida i els oferia una situació professional molt inferior a la que tenia a altres països. Si això passava fa deu anys (amb més o menys vaques grasses) ara sembla que serà molt pitjor… “En España no es sólo difícil volver y conseguir un contrato digno, sino que los medios son muy inferiores“

Ara hi ha una gran part de la societat que no està preparada per fer front a aquesta nova situació. Moltes persones sense feina s’han d’actualitzar, formar-se i reinventar-se… però ningú els hi ho ha ensenyat ni els ha preparat per fer-ho.

Ja va quedar clar fa 10 anys que nosaltres no podríem competir amb la mà d’obra i producció a baix cost d’altres països, i tothom parlava de que aquí crearíem les idees, inventariem, dissenyaríem… i precisament es retalla la inversió en universitats i recerca (Manifest).

I si es segueix retallant en coses tant bàsiques per al desenvolupament (i quasi supervivència), d’aquí 5 o 10 anys, països com Xina, Índia o Brasil ja ens hauran avançat en tot.

Sap molt greu pensar en tots els diners que s’han invertit en la nostra formació acabin marxant fora, però sembla un enorme error de planificació invertir tant en formació i tant poc en potenciar i aprofitar el talent format que ens posa en una situació incòmode.

Així que com anuncia el cartell de la imatge (i del qual no n’he trobat l’autoria), una de les millors opcions per a qui té inquietuds és emigrar i experimentar a l’estranger. Si hi haurà un retorn o no està per veure, però molts indicadors presents no sembla que hi apostin…

Actualitzo: La Vanguardia recull avui un article sobre el fenomen de l’emigració.

Cerdanya Puigmal

Doncs ara que s’acosta la temporada d’hivern i sense saber exactament per quants anys més podrem esquiar al Pirineu, des de Neus Catalanes em fan arribar aquesta promoció de forfait integrat per a les 8 estacions del Pirineu Oriental de la Catalunya Nord. Sota una mateixa marca i un forfait unificat aquesta associació representa les 8 estacions següents:

- Les Angles
- Espace Cambre d’Aze
- Font-Romeu Pyrénées 2000
- Formiguères
- La Quillane
- Porté-Puyromens
- Puigmal
- Puyvalador

Personalment, conec Les Angles, Font Romeu, Porté-Puymorens i Puigmal. Sent aquesta darrera la meva preferida ja que sovint acumula els millors gruixos de neu, l’entorn és increïble i és una de les zones més tranquil·les i amb menys aglomeracions, i sí, també molt més barata.

Vistes de Font Romeu

Ara, fins el 27 de Novembre, Neus Catalanes ofereix una fórmula única, fàcil i barata de gaudir dels esports d’hivern, amb un descompte del 15% pel forfait de temporada. El preu del forfait de temporada d’adult és de 491€ enlloc dels 578€ i el d’estudiant o nen 431€ enlloc dels 508€. I amb la possibilitat de poder triar cada dia un lloc diferent en funció del temps, de la neu o de les ganes que en tinguis.

http://www.neuscatalanes.cat

Ahir a la Seu d’Urgell va tenir lloc la Gala de lliurement dels Premis Blocs Catalunya 2011 i després de ser finalista a la categoria de viatges i turisme, juntament amb Conèixer Catalunya i Raconets, el primer premi ha estat per Ruta Baobab, la volta al món porta a porta.

Fa més de 10 anys, quan encara no utilitzàvem blogs, jo ja tenia inquietuds per compartir els meus viatges,  les fotos que anava fent i tot allò que m’anava sorprenent a través d’internet, amb una modesta i senzilla pàgina web feta amb html (sense saber ni programar) i amb un domini .tk. Quan el programa dreamweaver ja creava àlbums de fotos web, va ser una gran evolució, però el pas de gegant va ser amb l’estructura de blogs.

He seguit experimentant, jugant i treballant amb blogs des de llavors, fins que a dia d’avui em donen un premi per la meva afició, que m’ha permès compartir un dels projectes més intensos de la meva vida.

Com es diu la pel·lícula i llibre de Jon Krakauer, Into the wild, “la felicitat només és real quan compartida” i el blog m’ha permès sempre això.

Moltes gràcies a totes i tots per acompanyar-me!

El proper dijous 29 de setembre a les 20:00 parlarem de viatges a la llibreria Horitzons

Francesc Balagué nos presentará la experiencia de su viaje alrededor del mundo durante 16 meses. Desde Sudamerica a Mongolia y Rusia pasando por Estados Unidos, Nueva Zelanda, Australia, Asia y vuelta a casa con el Transiberiano hasta Moscú.

Localización : En nuestra libreria, València 149, Barcelona

Contacto : info@llibreriahoritzons.com

Baixa’l aquí.

Al Blog de COM Radio, Maneres de viure de Francesc Balagué.

Des dels pioners Loliplanet (la Cris i en Pep), en Jordi i l’Anna de lavoltaalmon.com, en Marc Serena amb La Volta dels 25 i jo mateix, compartim impressions sobre l’ús del blog en un viatge d’aquest tipus, si ens connectàvem molt sovint o no, etc.

Res d’explicar-ho a la tornada, quan siguis a casa. Els protagonistes d’aquest reportatge han fet viatges de llarga durada que han retransmès gairebé en directe a través dels seus blogs. La intenció inicial de tots ells era mantenir el contacte amb familiars i amics perquè estiguessin informats i per evitar que patissin. Però la narració detallada de tot el que els anava succeint els ha permès accedir a una nova manera de compartir la seva aventura. Són els viatgers 2.0.

Comencen a quedar enrere els temps en què els viatges eren un parèntesi en què desconnectàvem del nostre entorn més pròxim per submergir-nos en una altra realitat. Fins ara, el contacte amb els nostres es limitava a una trucada de tant en tant i a l’enviament de postals perquè parents i amistats tinguessin, dies o setmanes més tard, constància de les meravelles que havíem vist. Era després, quan tornàvem a casa, que els fèiem el relat complet de la nostra vivència, en llargues, i sovint tedioses, projeccions de diapositives a la paret del menjador.

El reportatge es pot llegir parcialment online aquí (si estas registrat al diari) o en aquestes imatges sencer: