Brasil (Amazones):

Nepal:

Estats Units:

Roma (suburbis):

Moltes més fotos les podeu veure aquí: http://www.brainpickings.org/index.php/2011/08/08/where-children-sleep-james-mollison/

No té pèrdua la del nen de Kentucky, que als set anys ja caçava cérvols… o el minimalisme de l’habitació de la noia de 15 anys de Kyoto, Japó.

James Mollison, Where Children sleep (Amazon)

El Petit Príncep ve d’un petit asteroide, que compartia amb una flor i tres volcans. Però allà va experimentar la solitud i va decidir abandonar el planeta a la recerca de l’amistat. Buscant aquesta amistat recorre diversos planetes, habitats successivament per un rei, un vanitós, un bevedor, un home de negocis, un fanaler, un geògraf … El Petit Príncep no entén el concepte de “serietat” que tenen aquesta “gent gran” i prosseguint la recerca arriba al planeta Terra. És llavors quan entra en contacte amb el aviador, que també patia de solitud. I coneix altres personatges un del quals li regala el seu secret: “L’essencial és invisible als ulls”.

Fonts:
Tot el llibre en Francès: http://wikilivres.info/wiki/Le_Petit_Prince
http://ca.wikipedia.org/wiki/El_Petit_Pr%C3%ADncep
http://elpetitprincep.org/el%20petit%20princep_obra.html

Canudas aplega més de cent consells en el llibre i fa un conjunt de reflexions que li ha donat l’experiència, fins i tot inclou un qüestionari perquè cadascú es faci el seu viatge a mida. “M’he desplaçat per cada país buscant l’autenticitat, ha estat una experiència molt enriquidora, tot i que hi ha hagut moments de tot. Quan em sentia superada per algun problema, només em calia trucar algun amic o familiar i preguntava: “com va tot?”, quan responien:”Com sempre”, era quan m’adonava de la intensitat del que estava vivint, ho valorava i m’ajudava a passar el tràngol”.

Després d’aquella experiència i altres viatges, va escriure un llibre i va crear la Consultoría de Viajes, oferint la seva experiencia a empreses i persones que volen viatjar de manera diferent.

L’Albert Casals i Serradó, de 18 anys, va passar una infantesa entrant i sortint de l’hospital, fins quedar en cadira de rodes. Però aquest fet, no li ha impedit viatjar, i molt! I sempre de la manera més econòmica possible, en contacte directe amb la gent dels llocs visitats i amb cadira de rodes. Un exemple impressionant de ganes de viures, de fer coses, d’aventura, de conèixer gent…

De totes les aventures viscudes n’ha fet un llibre. Però més enllà dels viatges, m’agrada la seva filosofia de vida, que ell anomena “Felicisime“:

«Felicisme» és el nom que acostumo a donar a la meva filosofia o manera personal de veure el món i la vida. Una filosofia que no he pogut deixar de resumir en un llibre com aquest, on parlo precisament d’això: de la meva manera de fer i veure les coses. Com el nom ja indica, la clau del felicisme és la felicitat. I és que la felicitat és l’únic motor, l’única raó de l’existència humana. Totes les accions de l’ésser humà estan motivades pel desig de ser feliç, ho sapiguem o no, i només mitjançant una existència feliç podem proporcionar felicitat als altres.

En conseqüència, és lògic que destinem tots els esforços de la nostra vida a trobar i mantenir aquesta felicitat: una felicitat plena, estable i permanent.