TranSiberià de Beijing a Ulan Bator

La primera etapa del viatge de tornada, amb el tren transiberià o trans mongolià, em porta de Beijing a Ulan Bator. Però per arribar a la capital de Mongòlia, pots pagar més de 120 euros i fer-ho directament, o anar per trams i no pagar-ne més de 30.

Com que era la meva tornada i tinc el temps més o menys just, volia fer-ho a través d’una agència i assegurar les dates del tren, etc. però Via Nòmada, que en teoria són experts en aquest trajecte, no van atendre els meus emails ni les meves trucades i encara estic esperant que “estudiïn la meva sol·licitud” que incloïa el bitllet, un tour per Mongòlia i ajuda en la tramitació dels visats… cap resposta

Així que tres mesos després sense rebre resposta, m’animo a fer-ho pel meu compte, aconsellat pel David i compro els bitllet de Beijing a Erlian, ciutat de frontera Xinesa, per 15 euros. El tren surt cada dia a les 7 del matí i arriba a Erlian a les 7 de la tarda. Un cop allà, pots decidir pagar un suplement i continuar dins del tren fins a Zamin Uud, ja a Mongòlia, o pagar un altre suplement i seguir fins a Ulan Bator.

Al tren conec un noi italià, una noia de Nova Zelanda i el responsable de Creu Roja a Ulan Bator, i amb l’italià, la noia i un altre noi mongolès ens quedem a dormir a un hotelet d’Erlian i al dia següent al matí fer el creuament de frontera. La noia era una mica extremista, i per no pagar el taxi que travessa la frontera, i que no es pot fer a peu, volia fer-ho per un forat que li havien dit que hi ha a la valla de la frontera i passar d’estrankis… però era el dia de celebració de la identitat de la regió d’Inner Mongolia i la ciutat està militaritzada. No es permet cap tipus de manifestació i hi ha policies pertot arreu que ens amenacen de no fer fotos de res… però la noia en comença a fer dels policies alineats a la plaça i 25 metres més a munt ens comencen a perseguir i li demanen la càmera. El noi mongolès fa d’intèrpret i la noia només diu que no la toquin i no respecte als policies… la volen portar a comissaria. El noi italià i jo, estem al costat i no sabem si nosaltres podrem seguir o hi hem d’anar tots. Arriba un furgo i més policies; ella diu que d’allà no es mou i els hi ensenya la càmera que ha esborrat les fotos però no s’ho creuen. Mentre el noi mongolès demana disculpes per la noia (pobre noi, li va haver de treure les castanyes del foc tot el dia per la seva estupidesa continuada…), la noia canvia la targeta i s’amaga la bona i en posa una de buida, com si les fotos que havia fet de 300 metres de distància amb una càmera petita valguessin un World Press Photo… Total que la policia envia un “tècnic” fins allà per comprovar que realment ha esborrat les fotos i ens deixen marxar. Arribem a la frontera i no ens deixen passar, hem d’anar amb un taxi determinat perquè avui no es podia circular normalment i la noia torna a fer fotos als militars. L’italià i jo li diem que tingui un bon dia i seguim sense ella.

Creuem la frontera amb un jeep autoritzat i arribem a Zamin Uud a les 12 del migdia. El tren surt a les 21.00 i val 15 euros fins a Ulan Bator. Allà coneixem a un noi americà que ensenya anglès, i viu en un Ger… una de les ciutats més àrides del sud de Mongòlia (tempestes de sorra i vent, fred i calors extrems). El dia següent a les 9 del matí, ja som a Ulan Bator, i al hostel Idre’s podem descansar del llarg viatge.

Així doncs, de Beijing a Ulan Bator, en total 48 hores i 30 euros de bitllet, 2a classe sleeper (compartiments de 4).