Les 12 hores en tren de Xi’An a la capital, es fan una mica llargues. Seients estrets i ple de gent. A Xi’An hi ha una fira internacional d’Horticultura que atrau molts visitants xinesos i els trens estan completament plens els caps de setmana. No hi havia llits i toca seient tota la nit.
A Beijing hi ha moltes coses a fer, i la Fang Fang (de couchsurfing) ens ajuda a orientar-nos i escriure les adreces en xinès.
Visita obligada al Summer Palace, la Ciutat Prohibida, la Plaça de Tian’anmen, la Gran muralla i Tianjin, una ciutat més petita (però de més de 15 milions d’habitants) on hi viuen el Gerhard i la Wendy que vaig conèixer a Laos i ens han ajudat a comprar els bitllets de tren. Tot i que ella és xinesa, han tingut molts problemes per comprar-ho… i és que hi ha un mercat negre a través d’agències que fa molt difícil anar a l’estació i comprar el bitllet que vols, amb l’anticipació suficient…
Fa 40 anys, el preu d’entrar a la Ciutat Prohibida era la mort directa, ara només uns yuans.
La visita a la gran muralla, secció Badaling, és un “tourist trap” i realment et sents formiga per un dia entre la marabunta de visitants. Però després de caminar durant 4 hores escales amunt i avall, arribes a llocs desèrtics on les vistes i els paisatges són espectaculars.
Per motius d’agenda, no vaig poder quedar amb en Sergi Vicente, el corresponsal de TV3 a Xina, però és molt interessant seguir el seu blog per conèixer en primera persona una mica més sobre aquest gran paí.s
Si t\'ha agradat l\'article, comparteix-lo!
He al·lucinat amb la foto de la gran muralla on hi ha més gent que a la Rambla de Barcelona!
Val la pena caminar 4 h per arribar a on no arriba la multitud.
Ja tinc un lloc més per incloure a la llarga llista d’indrets que vull conèixer.
Les fotos, com sempre, precioses.
Fins la propera!