El viatge des de Totepani a Pokhara es fa molt llarg. I quan hi ha un accident (que passa sovint) la carretera queda tallada hores, especialment si hi desgraciadament hi ha hagut algun mort. Així que ens toca esperar a peu de carretera, sota un sol de justícia, a que arribi la policia, forensa¿?, ambulància… amb la part positiva de que obliga als membres del bus a relacionar-se, nepalesos amb occidentals, compartir el que sigui de menjar, xerrar…
Pokhara és una ciutat amb un gran llac, al peu de grans turons i protegida per la serralada dels Annapurnes. I és dia de festa grossa, el festival Tihar i festa de la tika entre germans i germanes. La tradició diu que la germana posa una tika al front dels germans, en aquest cas una tika especial feta amb molta cura i que conté 7 colors… una cerimònia per a la bona fortuna. I hem tingut la sort de que una família ens ha convidat a casa seva a participar-hi. Es beneeixen aliments, es purifiquen les persones i al final es fa un àpat (el típic Dhal bat) al pati de la casa.
Visitem el monument budista World Peace Pagoda, on hi hem pujat amb bici. Una proclama a la pau mundial, des de dalt d’un turó amb unes vistes de la ciutat i del Machapuchare increïbles.
Tornem a trobar pastisseries alemanyes (croissants de xocolata, cianamon roll…), que a Kathmandú ja havíem descobert… I retrobem a diferents excursionistes, entre ells al Park, el monjo budista zen amb qui vam compartir part del recorregut.
Als carrers, segueix el festival; cada grup d’animació té el seu propi “carromato” (m’agrada aquesta paraula) amb música, i el seu grup de ballarins, que es van aturant a diferents places i carrers a interpretar els seus shows. És curiosa la mescla de cançons i danses tradicionals amb shows moderns, karaokes i imitacions dels Michael Jackson.
Visitem el mirador dels himalàies i el mateix taxista ens porta a la cova dels ratpenats… n’hi havia, i molts!!
Si t\'ha agradat l\'article, comparteix-lo!
