El 12è dia, descans a Muktinath (3800 m.). Després de l’esforç del dia abans i al no tenir cap pressa, dediquem un dia de descans a aquest poble del regnat de Mustang. Muktinath és un poble de peregrinació, tant per budistes com per hinduistes. Visitem els temples i la gent que ha vingut expressament, es banya 3 vegades a l’aigua gelada que baixa directament de la neu de les muntanyes que ens envolten, per purificar-se. Hi ha el temple de Vishnu Jiwal Magi.
Per visitar la part superior de Mustang, cal un permís especial (i molt car), però no per visitar els pobles del voltant, Purang i Jhong, que visitem a la tarda. Queden a una hora i mitja a peu i al quedar apartats del recorregut estan aïllats. No hi ha visitants i la gent et mira encuriosida i t’acompanyen pel carrer. El paisatge típic d’aquesta zona (Mustang) és més desèrtic i pedregós, conegut com a plateaus tibetans… molt impressionant!! A Muktinath, els preus del menjar ja tornen a ser normals, i al arribar-hi jeeps, el poble no és tant, tant tranquil com els anteriors.
El 13è dia de Muktinath (3800) – KagBeni (2800 m.) – Jomson (2720). Torna la controversia de la carretera… toca compartir camí amb els jeeps que fan de taxi entre els diferents pobles. El problema és que de moment no hi ha camí alternatiu i la polseguera és considerable. El paisatge és desèrtic fins a Kagbeni, on apareix un gran oasi a la llera del riu, ple d’arbres fruiters i cereals. Per passar per Kagbeni t’has de desviar i es fa bastant volta… però val la pena. Després del te, 3 hores més fins a Jomson resseguint el riu. Però feia tant de vent que semblava la travessa del desert, i enlloc de camells érem un grup de matats, traginant les motxilles sota la tempesta de sorra. Jomson ja és la tornada a la civilització: busos, motos, jeeps… i l’aeroport!!
Aquí hi ha molta gent (degut a que la ruta és la mateixa que la carretera) que ja agafa un avió o un bus directa fins a Pokhara. Anys enrere hi havia el trekking de Jomson que era una ruta que feien els que no volien fer tot el circuit sencer, i pujaven des de baix fins a Jomson o Muktinath i tornaven a baixar. Decidim que seguirem caminant, fins a Tatopani, just abans del darrer ascens per arribar a Pokhara a temps pel festival.
Si t\'ha agradat l\'article, comparteix-lo!
