Annapurna Circuit – Arribada a Thorung La Pass (5a part)

El 10è dia, de Yak Kharka (4000 m.) a Thorang Phedi (4450 m.). Un dia també tranquil, per anar-se aclimatant a l’alçada. Hi ha gent que puja directament a High Camp (4850 m.) per avançar en el tros final del dia següent, però es supera amb escreix el màxim de desnivell acumulat diari i les possibilitats de patir símptomes de mal d’alçada agut creixen exponencialment. Alguns de nosaltres, un cop arribats a Thorang Phedi, hem pujat a High Camp per aclimatar, fer un te i tornar a baixar a dormir a baix. Els dos llocs estan completament plens i no és fàcil trobar habitació, tot i que sempre t’encabirien a un lloc o un altre… com per què et facin tornar enrere I ara si, si tot va bé ja només queda el tros final d’ascens, pujar fins als 5.450 m. i travessar el Thorung La Pass, considerat el pas més alt del món.
Vam passar la tarda jugant a cartes amb gent de tot arreu; una cosa implícita al fer una ruta tan popular, és que coneixes moltíssima gent de diferents països. I a dormir dora que toca matinar!!! Estic encantat amb la jaqueta de plomes i el sac que vaig llogar. Tot i ser falsificacions, la qualitat tèrmica és perfecte, i el sac que deia -20, realment pots dormir amb màniga curta a 4 C i perfecte.

L’11è dia, 31 d’Octubre, l’etapa reina: Thorang Phedi (4450) – Thorung La Pass (5450) – Muktinath (3800m.). Volíem llevar-nos a les 5 i començar a caminar a les 6, per evitar el fred de la matinada i el camí gelat… però un portador ens avisa que es preveu mal temps i molt vent i que la majoria de grups començarà a caminar a les 3 de la matinada… Però fa tant de fred que no sabem que és millor, si morir congelats a mitja nit, o trobar els forts vents i neu que es preveuen… Hem passat deu dies de sol, sol, sol, increïbles… caminant amb pantalons curts i samarreta, i just el dia del pas, anuncien mal temps! Al final comencem a caminar abans de les 5, és fosc i fa molt fred. Com que tot el recorregut fa pujada, de seguida el cos es termoregula. No surt el sol, i a les 9:30 arribo a dalt, la temperatura és de -12 i comença a nevar bastant. L’únic dia complicat de tot el trekking i el temps no acompanya. A aquesta temperatura, tothom es fa fotos ràpidament i s’amuntega a la barraqueta a prendre te. La sensació de fred, amb el vent, la neu i la manca de sol, és molt més freda. Però alguns tenen temps i poca feina, per treure’s la samarreta i fer-se una foto mig despullats…

Un cop a dalt, toca un llarg descens fins a Muktinath… la part més pesada del recorregut. Neva sense parar tot el descens i els trossos gelats són complicats. L’aigua de beure es congelava durant tot el dia i era complicat anar-se hidratant. Just al començar la baixada t’adones que portes 11 dies caminant per arribar fins aquí, carregant la teva pròpia motxilla, aclimatant quan tocava i sense necessitar diamox… Molts dies pensant si l’alçada ens deixaria pujar tranquils, si aguantaria el pes de la motxilla muntanya amunt a aquesta alçada… i de sobte et trobes allà dalt, sota les banderes tibetanes, enviant els millors desitjos i energia a tot el món… buuufffff pell de gallina!!!
Si alguns ens ha portat unes 8 o 9 hores, a d’altres més de 12 i a mesura que avançava la tarda, creixa el gruix de neu al terra, augmentava el fred i tota la roba començava a quedar xopa… però arribem a Muktinath, Hostal Mona Lisa, impressionant posta de sol, amb un bon sopar i dutxa d’aigua calenta a gas!!