Nova Zelanda, resseguint l’illa nord

El paisatge en general, és espectacular!! Tot i els núvols i la pluja, el verd intens i la vegetació és increïble. Em recorda molt a Hawaii i la cultura Maori és molt semblant a la que vam conèixer a l’illa de Pasqua… i de fet, aquestes tres localitzacions, formen els vèrtex del triangle de la Polinèsia i comparteixen molts trets en comú. Entre altres, la cultura i música, i una mica la geologia volcànica.
Cap al llac Taupo, que és impressionant. Molt gran i espectacular els paisatges del voltant. Un lloc amb un munt d’activitats per fer, i sobretot kayak… però altra vegada, plovent com plovia no convidava massa a posar-se a remar… i la visita a les cascades Huka. És un rierol del llac Taupo que s’estreny formant un canal de 10 metres d’amplada, i l’aigua es tona d’un color blau elèctric increïble, fins que acaben saltant un petit desnivell, formant la cascada, i llavors el riu ja s’aixampla. Amb la càmera de fotos petita, corrent per sota l’aigua fent les fotos justes i necessàries, i de tornada a la furgo.

I per conèixer una mica més la cultura, res millor que visitar un museu i espectacle Maori a Rotorua, on també es veuen els géisers i bassals de fang bullent i aigües sulforoses… però com que plovia a bots i barrals, a part de quedar xops, la visita no era el mateix… digue’m que una mica incòmode

La furgoneta està molt bé i ben equipada i a l’estiu ha de ser un luxe…. però a l’hivern la cosa és més complicada jajajaja. El ventiladoret d’aire calent només funciona quan estàs en càmping i endolles la furgo a la corrent… i si està tot mullat, i tens els peus i pantalons xops, no hi ha res a fer… Això si. Té torradora!!
És curiós perquè m’he acostumat de seguida a conduir per l’esquerra però en canvi, al caminar per un caminet a la muntanya, que també hauries d’anar per l’esquerra, o pujant unes escales, no hi penso i l’altre dia m’anava tirant a la dreta per deixar passar una senyora, ella també tirava a la dreta (la seva esquerra) i quasi caiem els dos pel barranquillo… però res greu.

De Rotorua directa cap a Mount Maunganui, tot el camí plovent… però el dia següent, dormint a un camping a primera línia de platja, va sortir el sol!! Així que ràpid a vestir-se i començar les activitats… caminata al turó que vigila el poble, des d’on hi ha una gran vista de totes les platges que el rodegen.
Es tracta d’un poble tranquil… a l’hivern. A l’estiu és un punt turístic costaner molt important. Té un dels primers arrecifes artificials que provoquen unes molt bones onades per fer surf, i com que feia sol i s’havia d’aprofitar, cap a l’aigua! Molt sorprès del bon rotllo que hi havia, doncs sovint més d’una persona surfejava la mateixa onada i no passava res… i la mitjana d’edat estava pels 60 anys!! Veure per creure com feien anar els longboards aquells homes!! Aaaaahhh, l’aigua gelada jejeje després d’una hora amb un finet neopreno 3-2 i sense botins, més valia sortir i abrigar-se!! A la tarda, i recordo que calia aprofitar el dia de sol, a les piscines d’aigua salada i calenta del costat del camping… relax!

D’aquí continua la ruta, i la pluja, cap al nord per visitar Hot Water Beach i Cathedral beach. La primera és una platja amb aigües termals subterrànies. Quan baixa la marea, al xiringuito et lloguen una pala i cadascú es crea el seu propi spa cavant una petita piscineta a la sorra!! Molt divertit… però impossible controlar la temperatura i jo em vaig escaldar els peus!! Per sort, havia parat de ploure una mica, i coincidia que quan hi vaig arribar era marea baixa, que si arribo allà plovent i amb marea alta, èxit total!

La platja de Cathedral és un lloc increïble!! S’ha format una gran cova a la roca i el mar ha erosionat la costa i altres roques fent tot de formes curioses. Molta molta vegetació, no els hi falta l’aigua! Plovia, plovia, plovia…