Nova Zelanda, cap a l’illa sud

Abans de volar cap a l’illa sud, vaig visitar Auckland i l’Amy que em va acollir a casa seva, després de conèixe’ns a Torres del Paine i viatjar 15 dies amb la Michelle, també d’auckland, en Ryan i en Ewan. Vam dinar amb uns amics molt a prop de la platja i a la nit, la seva mare va cuinar un típic sopar Nova Zelandès, amb una cuixa o llom (la meva ignorància carnívora…) de xai molt bona, amb les corresponents verdures i el pastís típic.

I d’Auckland a Christchurch en un moment. Canvi de plans, i com que l’illa sud és més freda que la nord, i ja m’havia mort de fred a la furgo, canvio la reserva per un cotxe i a dormir a albergs (preu per preu em costa igual). I de l’aeroport, directament a Hanmer Springs. Volia anar a Kaikoura, on es veuen balenes, etc. però el terratrèmol va malmetre la carretera i no s’hi pot anar encara… sembla que segueixo els terratrèmols arreu del món… aquest va ser de 7,1 graus… però millor que no pas em segueixin ells a mi i m’atrapin a algun lloc. Total que a Hanmer Springs, un petit poble alpí al peu de les muntanyes, hi ha unes piscines d’aigua calent, com Caldea, molt xulo… i per passar la tarda en remull res millor. I aquí, que va sortir el sol, semblava que la primavera començava a vèncer l’hivern…

De Hanmer Springs, a Springfield, al mig de les muntanyes, on hi ha les pistes d’esquí Porters i tenia tiquet per esquiar-hi… però el dia que vaig arribar estava tancat per vent i neu… i el dia següent, un sol increïble i clar, neu acabada de caure!! Feia dies que no veia el sol, i va ser com un miracle ancestral o alguna cosa així!! Big Mama és la pista d’esquí amb més desnivell de tot l’hemisferi sud, i quan ja hi havia tocat el sol i la neu era òptima, la van obrir… increïble! Seria com fer Heliski però sense necessitar l’helicòpter. Evidentment, a part d’esquiar i amb el bon dia que va fer, les vistes i els paisatges eren espectaculars!!!

D’aquí, ja cap a la costa oest, on s’anuncia una espectacular tempesta que està viatjant per l’oceà i que podria ser de les més fortes dels últims anys… així que la visita als glaciars pot ser un fracàs temporal. Temporal per causa del temps, i temporal perquè hauré de tornar en una altra ocasió a veure-ho
Abans d’arribar al poble de Franz Josef, on hi ha la zona de glaciars, he travessat l’Arthur’s Pass, a través de les muntanyes, i resseguit tota la costa des de Hokitika, el Mar de Tasmania i passant pel llac Ianthe, que plovent i cobert de boira tenia una mística espectacular.

Em vaig entretenir a perseguir el tren kiwi Railway, i fer-li algunes fotos… i l’estació  d’Springfield, per on passa el mític tren Tanzalpine.

I també vaig dedicar una tarda anar parant per la carretera per fer fotos de tantes i tantes ovelles… mira si són xules que em miraven directament als ulls