Franz Josef i Fox Glaciar

Doncs degut a la extraordinària tempesta de neu, vent, pluja i granís dels darreres dies, les carreteres estaven plenes de neu. Tot i això, a les 8:00 estava a les oficines de Fox Glaciar Guiding per fer l’excursió (la gracia és la de dia sencer, però amb el temps que fa…). Havia trucat abans i ni que plogués com plovia, es feia igualment… Però al ser allà, vaig preguntar incrèdul si la podia canviar de dia, i em van dir que sí, que cap problema. Havia llegit que calia reservar amb antel·lació, ja que eren grups reduïts i s’omplia de seguida, però va coincidir la tempesta i ja havia pagat l’excursió… i contra el temps no s’hi pot fer res. Però amb la gran sorpresa que per a ells no era problema canviar-me de dia!! També he llegit que a NZ no es pot planificar gaire, i menys a l’hivern, ja que el temps SEMPRE et pot fer canviar de plans… i així és; diuen que pots tenir els 4 estacions en un mateix dia!!

Al dia següent, amb menys tempesta i menys pluja, caminata pel Fox glaciar. Però clar, un glaciar de gel blau brillant, cobert de neu és molt extraordinari i érem “privilegiats” de veure-ho… però no és el mateix!! És tot blanc com la neu i poc gel blau…

Aquí és dels únics llocs del món on hi ha glaciars tan arran de mar (300 msnm) i que hi nevi a la part baixa és molt estrany (feia molts anys que no passava), però la tempesta dels dies passats ja l’havien avisat com a molt excepcional… És una zona on ja de per si hi plou molt, i a la capçalera de la glacera, és sempre neu. Per tant, la gran quantitat que s’hi acumula fa que el glaciar avanci, i sigui un dels més ràpids que ho fa. No arriba al mar, perquè en un moment donat (a baix de tot), el gel es va fonent i esmicolant…

El dia abans, al no fer l’excursió vaig anar fins al mirador del Franz Josef Glaciar, i de camí vaig recollir una noia japonesa que pretenia fer els 4km de carretera sota aquella tempesta. I l’endemà, després de l’altra excursió, vaig recollir a dos nois, que portaven dues hores a la carretera fent autostop sota la pluja… el primer que em van dir, xops com a pollets, que no em preocupés que anaven secs i que no mullarien el cotxe!! I el bon samaritano els va carregar. El Finn alemany, i el Pablo, Xilè. El primer, amb el llibre de paisatges del Senyor dels Anells anava recorrent l’illa buscant els llocs on s’havien gravat escenes de la pel·lícula, i en Pablo portava mesos aquí estudiant anglès, des de zero, i ja era un crack! Vam fer tot el recorregut de Fox Glaciar a Wanaka junts, passant altra vegada pel Mar de Tasmania i alguns llacs espectaculars. Tot i que jo tenia reserva a Queenstwon, a l’alberg em van poder fer el canvi i em vaig quedar allà amb ells.

Al matí, aprofitant que jo tenia cotxe, vam anar a buscar un dels llocs de la pel·lícula, prop de Wanaka… vam arribar molt aprop però al estar tot nevat era difícil d’identificar, i el llibre no era el millor donant detallades explicacions… I després que el Finn s’electrocutés amb una valla d’ovelles, vam decidir tornar.

Però llavors recollim a una parella de snowboarders francesos que volien participar a una competició i s’havia suspès… estaven allà tirats a la carretera, i au, carrega trastos al cotxe i tots a voltar! Deixo als dos primers a Wanaka i acompanyo als altres dos fins a Cardrona, unes altres pistes d’esquí. Per la carretera, 8 snowboarders més fent autostop però ja no hi cabíem… sorry, sorry! Algún dia, algú em traurà un ganivet i em farà la pell a la carretera, però de moment… aloha, estaven molt agraïts!

De camí a Te Anau, terra de Fiords, vaig passar pel poblet d’Arrowtown, que l’han mantingut com si fos a principis de segle, i a Queesntwon, meca dels esports d’aventura i l’esquí. Fotos, cafè, internet gratis, compres, dinar… i al arribar a Te Anau, m’informen que la carretera a Milford Sound, el fiord que volia visitar està tancada per la neu… i demà també.

Milford Sound està marcat com el lloc d’interès número 1 de Nova Zelanda, i no hi havia manera d’anar-hi, i els dies següents ja estan tots els vaixells complerts…
L’altra opció és visitar Doubtful Sound, un altre fiord, però que queda més aïllat i l’excursió és de tot el dia i per tant molt més cara… però alguns kiwis diuen que és millor (de fet és 10 vegades més gran que Mildford) i no tan massificat… però no sé…

Total, com que l’altre està tancat, tothom cap aquí i també s’ha desbordat… em posen en llista d’espera per si obrissin un altre barco… i si, al dia següent a primera hora em diuen que s’ha quedat tirada tanta gent que posaran un vaixell extra… sweeeeet! Que diuen ells :)

La Kea, és el “lloro” típic de New Zealand…

També et pot interessar:

Google+