Doubtful Sound, fiordland

A vegades, els arbres no ens deixen veure el bosc, i passa el mateix amb la pluja… si ens centrem en mirar de ben aprop, només veure’m les gotes i la pluja… Però si ens obrim i enfoquem una mica més enllà, podem descobrir un paisatge, que tot i la pluja, és espectacular!!

Sembla una tonteria però és així. Aquest és un dels llocs on més hi plou de tot el món, i ni que no m’agradi la pluja és l’encant del lloc… i fa uns mesos estava a Atacama que és un dels llocs més secs del món Ara bé, com ja havia dit fa temps, si la fotografia es basa en la llum, i de llum (sol) n’hi ha poca, dons alguns paisatges no llueixen com podrien…

Com deia el guia, “no rain, no waterfalls” i evidentment, si no plogués així, no hi hauria tantes cascades descarregant aigua per tot arreu… increïble!!

I a més a més, vaig poder visitar una de les sobres d’enginyeria que més m’ha sorprès fins ara, una estació d’energia hidroelèctrica, Manapouri Hydroelectric Power Station, que aprofita el desnivell entre el llac Manapouri i el nivell del mar (178 m.) per canalitzar un desaigua i fer energia. Per fer-ho, van haver de foradar la muntanya, 10 km de túnels fins al nivell del mar, i 2 km de túnel-carretera cap a dins a la muntanya per instal·lar la sala de màquines i les turbines… Ara, s’obté energia elèctrica neta sense parar.

El Doubtful Sound és un fiord, i amb el vaixell estàs tot el dia voltant per les entrades del mar, fins a sortir a mar obert… el capità, va avisar que veuríem i viuríem el que realment era el Tasman Sea, però que en aquelles condicions podíem estar-hi una estoneta i prou… i quan el barco es començava a aixecar i bellugar, va girar, i vam tornar a les aigües tranquil·les del fiord.

La tornada, des de Te Anau (sud de l’illa sud) fins a Christchurch, va ser un plaer de carretera, amb uns llacs i paisatges espectaculars… fins parar al llac Tekapo. Vaig passar bastant fred a la nit, i resulta que la finestra de l’habitació estava oberta… i havia nevat tota la nit!!! Però esmorzar veient el llac i tot nevat, em va curar el refredat de cop.

A Christchurch havia quedat amb la Kath i el seu marit, els meus contactes aquí. Em van convidar a sopar un exquisit xai amb verdures i al dia següent passejada amb el petit Luke pel centre de la ciutat… veient les destrosses que el terratrèmol ha fet. A simple vista no es veu tot destrossat però molts edificis que han patit, els hauran de tirar a terra…

I després, a dinar amb la Txell i en Xavi, que també han estat voltant per NZ i hem coincidit aquí. Passejada pel jardí botànic i parlar, molt i molt de viatges (i en català jejeje)! Una gran tarda amb ells!!!