Arribada a Nova Zelanda

Quan és hivern, és hivern… i al mal temps, bona cara! Dit això, ja soc a Nova Zelanda, l’altra banda del món

Doncs si, m’ha rebut la pluja i el fred però de moment no m’impedeix d’agafar la furgoneta i començar a conduir, per l’altra costat i amb prudència, per l’illa Nord.
Vaig baixar per la costa oest, fins a Raglan, un petit poble de costa, on hi va molta gent a fer surf. La pluja era constant però tot així, al dia següent bastants surfistes estaven a l’aigua.

De Raglan, direcció al centre, al Tongariro National Park, però de camí, parada a les coves Waitomo.

Waitomo és una zona amb més de 300 coves i cavitats, algunes de més de 5 quilòmetres de llarg i amb sales i espais enormes, rius subterranis, etc. però el que les fa realment atractives és la presènca d’uns insectes flourescents que viuen al sostre i que brillen en la foscor; glowworms. Són únics a Nova Zelanda i cadascun pot arribar a controlar uns 50 “fils de pescar” que són com uns filamente que els hi pengen, i que els permet aconseguir aliment de l’aire. Jo vaig visitar la cova Te Anaroa.

I quan de sobte es va engegar la llum de la reserva (resulta que la furgo gasta molta molta gasolina), encara em quedaven 40 quilòmetres per arribar a National Park Village, plovia i ja era fosc, i no sabia quan trobaria una gasolinera, ni sabia jo quanta gasolina quedava en reserva… 40 km dubtant de si parar a dormir en un descampat i al matí següent aventurar-me a seguir, o anar fent fins que em quedés tirat i hagués de trucar la grua a mitja nit… com si aparegués del no res, les llums del poble!! El primer que vaig fer va ser preguntar a un restaurant per la propera gasolinera, i amablement em va dir que estava 200 m. més endavant

La nit va ser molt freda!! És zona de muntanya i vaig dormir aparcat al carrer. Estava ple de furgos i cotxes, ja que al Kamp Base Bar feien una trobada d’snowboarders… jo només preguntava si podia dormir al carrer i em van acabar convidant a un beure… però quan em vaig despertar de matinada, mort de fred (4 graus dins al furgo i sense calefacció ni res…) ja no quedava cap cotxe i estava sol, així que millor esmorzar dora i marxar abans de que comenci l’activitat matinal. Així que vaig poder aprofitar millor el dia, i com que feia sol, excursió a les cascades Taranaki, des d’on es veu el volcà Tongariro.

En aquesta zona hi ha una excursió d’un dia molt famosa, el Tongariro Alpine Crossing, però que a l’hivern és una mica complicada de fer per la neu… així doncs, quedarà pendent, i a esquiar a Mount Ruapehu, la zona de Whakapapa. Que tot i no ser una muntanya molt alta (cota alta 2245 m.) hi ha neu garantida… pel fred què hi fa. I són algunes de les muntanyes, amb el Mt Raupehu al fons, que van servir d’escenari a les pel·lícules del Senyor dels Anells.

Les fotos des de l’avió, abans d’aterrar a l’illa, donen una mica la idea dels paisatges que després trepitjo! I la vista nocturna de Los Angeles!!