Perú, Cusco i Valle Sagrado de los Incas
Cusco és una gran ciutat, atractiva i fàcil de recórrer… em va encantar des del primer moment, possiblement la ciutat que més m’ha agradat de sudamèrica… però té una part fosca. A l’entrevista que li vaig fer al Yuri, responsable del projecte Aldea Yanapai i que era el meu primer punt de contactes a Perú, a través de la Roser, em va explicar alguns detalls. Sobretot problemes d’analfabetisme (que arribava al 76% en l’àrea rural), problemes greus d’alcoholisme, de violència de gènere i de delinqüència en general… tot d’esquena als quatre carrers principals, ben nets i polits i amb moltíssima policia vigilant. La majoria de places Majors, s’anomenen Plaza de Armasa, i al coincidir amb l’aniversari del bicentenari de Preú, les desfilades militars i policials es van allargar durant tot el dia…
I una altra part fosca, és tota la relacionada amb els conquistadors… posa la pell de gallina conèixer una mica més de prop tot el què va passar, tot el que va destruir i com… i tot i que ara la història no la podem canviar, podem recordar!
On hi havia temples inques, es van enderrocar i a sobre s’hi van edificar esglésies i monestirs… no en podia quedar cap rastre, tot el què fos adoració a altres divinitats o cultes diferents als catòlics, tot eliminat…
Així, un dels temples més importants, és el Coricancha o Temple del Sol, i on a sobre si va construir el Convent de Santo Domingo, saquejant tot l’or que recobria el temple, etc. etc.
Vaig visitar les restes arqueològiques (no els hi agrada dir-ne ruïnes) de Sacsayhuaman i les de Tambomachay que són unes canalitzacions d’aigua impressionants que demostren l’habilitat d’aquesta civilització en l’ús i gestió de l’aigua. Totes elles, mostren l’avançat nivell arquitectonic, utilitzant pedres senceres de 160 tones, o creant murs de pedrapolida tant perfectes (sense utilitzar ciment) que entre pedra i pedra no hi cap ni una agulla…
De totes les restes arqueològiques del Valle Sagrado dels Inques, no vaig poder visitar Ollaytantambo i sobretot Moray, un recinte agrícola incaic molt interessant.
Es tractava d’un centre experimental i d’investigació agrícola.
Moray era posiblemente un centro de investigación agrícola incaico donde se llevaron a cabo experimentos de cultivos a diferentes alturas, La disposición de sus andenes produce un gradiente de microclimas teniendo el centro de los andenes circulares concéntricos una temperatura más alta y reduciéndose gradualmente hacia el exterior a temperaturas más bajas, pudiendo de esta forma simular hasta 20 diferentes tipos de microclimas. Se cree que Moray pudo haber servido como modelo para el cálculo de la producción agrícola no solo del Valle del Urubamba sino también de diferentes partes del Tahuantinsuyo.
Diversas teorías explican el uso de Moray en la época incaica. Según el historiador Edward Ranney, los incas utilizaron las terrazas de Moray como un lugar para agricultura especial, quizá para el desarrollo de su cultivo más preciado que fue la hoja de coca. John Earls sostiene haber descubierto piedras verticales en las terrazas, las mismas que marcarían los límites de las sombras del atardecer durante los equinoccios y solsticios. Los pobladores locales llaman a estas piedras “ñustas”. Earls concluye que cada terraza en Moray reproduce las condiciones climáticas de diferentes zonas ecológicas del imperio incaico.
Debido a su posición abrigada, cada uno de estos andenes representa aproximadamente mil metros de altitud en condiciones normales de labranza. En su totalidad, el complejo contendría veinte o más zonas ecológicas a escala. El sitio de Moray pudo además servir a los oficiales incas para calcular la producción anual en diferentes partes del Tahuantinsuyo. (Wikipedia)
I com sempre, fascinat amb la seva gent, les seves cares i els seus colors. La gran majoria simpàtics i amigables… això si, a l’hora de preguntar qualsevol cosa, cal contrastar amb dues o tres persones més, ja que sovint cadascú diu el què li sembla i no coincideixen.
Tot i que em queixi del passat dels conquistadors, la civilització Inca també tenia les seves coses, les seves jerarquies, les seves conquestes i invasions de tribus indígenas locals, etc. si tinc temps en faré un altre article.
2 Responses to Perú, Cusco i Valle Sagrado de los Incas
Leave a Reply Cancel reply
Translator

el Llibre de la Volta al Món
Subscripció per email
Millor blog personal de turisme i viatges 2011
Comentaris
- Clipping del II Congrés volta al món – blogs i mitjans on Marató de Viatges Barcelona 2011
- Clipping del II Congrés volta al món – blogs i mitjans on II Congrés de viatgers de la Volta al món
- francesc on Agraïment, hem aconseguit finançar el projecte
- inocuo on Agraïment, hem aconseguit finançar el projecte
- Laura on Feliç Sant Jordi!
Allotjaments
Blogs de viatges
- Art of Backpacking
- As Viajantes
- BackCouple
- Blog Altaïr
- Ciudadano del mundo
- Dándole La Vuelta
- Destino los 30
- El bloc dels viatges
- El viatges del Sergi
- Elige nuestra aventura
- Els viatges d'en Xavi i la Txell
- La meva volta al món
- La volta dels 25
- La vuelta al mundo antes de los 30
- Loliplanet – com preparar un viatge d’un any
- Rodant el món
- UnCambioDeAires
- Viatge 365 Marc i Mireia
- Viatge dels rodamons
- Viatjant pel món
- Volta al món 2010
Tags
allotjament Argentina atacama Austràlia bicicleta Bolívia Brasil burocràcia Cambodja capture chile Ecuador equipatge eua fortaleza guies illa de pasqua India indonesia Laos llibre llibres mapes mar motxilla natal Nepal New Zealand patagonia Perú Planificar platja praia rapa nui sulawesi Tailàndia transiberià viatge viatges Vietnam visat volta al món vídeo vídeos xerradaArchives


























quan vaig visitar les terres Peruanes amb un bus des-de Lima, fins quasi al llac Titikaka, passant per molts pobles vaig percebre molt rencor amagat per esl Conquistadores,
a mi quasi em sabia greu dir que era espanyola, jo em definia com a catalana, i prou
peró em va agradar molt el pais, i la seva gent
la veritat és que fa bastant rabia, però en canvi a les ciutats, en la gent local, no he percebut gaire aquest sentiment de rancor… als pobles petits i comunitats indígenes una mica més. Per exemple, alguns taxistes deien “Ah, España, la madre Patria”… o sigui que no sé si tothom és molt conscient del què va passar o no, o només alguns, o és una frase de cara al turista… no sé…