Normes i prohibicions monumentals
Sempre ens queixem de les normes, de les prohibicions, de les restriccions, etc. i és que en molts monuments hi ha baranes, cordes o senyals que indiquen que no es poden tocar, que no s’hi pot pujar o que està prohibit fer fotos amb flaix… i en general aquestes mesures ens desagraden. Algunes senyals impedeixen fer una bona foto sense que hi apareguin, com al cas de l’arbre de pedra al salar d’Uyuni o mampàres de vidre que protegeixen escultures i que fan pràcticament impossible fotografiar-les…
A Bolívia, aquestes mesures són molt flexibles, i fins i tot hi ha importants monuments (com les restes arqueològiques de Tiwanaco) on la gent pot caminar per sobre de qualsevol pedra o fins i tot seure en una antiga portalada que està estirada a terra, com si fos un banc!!
I aquí és quan es pot comprovar que sense aquestes mesures, moltes vegades el sentit comú de les persones no és suficient, i a les restes arqueològiques de l’Illa del Sol, que no hi ha cap tipus de senyal, barana o prohibició, vam poder veure gent asseguda sobre la taula sagrada o saltant a sobre de les portes (amb el perill que es trenqui la roca travessera) per aconseguir la foto més cool del viatge…
Sembla difícil que les persones s’autoregulin, i lamentablement, als llocs que hi passen tants milers de turistes, l’única manera de preservar els monuments és engabiant-los, i en els llocs amb menys recursos econòmics (o menys sensibilitat), es nota un ràpid deteriorament…
Foto de @lduboc
Altra vegada, em sorprèn el poc protegides que estan aquestes ruïnes… si bé sempre ens queixem de les normes, valles i prohibicions… entenent que la pròpia lògica i sentit comú són suficients, hi ha exemples de turistes que si físicament no se’ls impedeix l’accés, poden saltar i ballar sobre qualsevol tipus de construcció, sense preocupar-se gaire de que es pugui trencar o fer malbé…
