A 85 km al sud de Natal, hi ha la Praia da Pipa, un altre lloc paradisíac del Nord-est Brasiler. “La banda del Gaucho” (els brasilers que ens hem conegut a l’alberg) vam llogar un cotxe, tot i tenir bastants problemes i al final, o posava la fiança amb les meves targetes de crèdit, o no hi havia excursió, i ja eren les 11 del matí… doncs au, tots 5 atapeïts cap allà. Al veure la carretera, els accidents i com anaven els camions… vaig decidir no patir més per la fiança i que fos el què hagués de ser.


Pipa és un poble petit però mooolt xulo i unes platges espectaculars… hi ha la Bahia dels Golfinhos (dofins) que volten per la platja molt sovint, però just quan hi vam anar dormien…
Platges amb piscines naturals fetes entre la roca, allotjaments amb hamaques a peu de platja, molt surf, etc. Molts albergs i ambient animat… un altre lloc on no m’importaria venir a viure-hi…


Mentre dinàvem vaig sentir “mira el gall, el gall és el marit de la gallina”, i era la Montse, una noia de Manresa, que li explicava al seu fill de dos anys. Vaig estar parlant amb aquesta parella de catalans que han viscut un any i mig a Pipa i ara viuen a Natal, i em van explicar que precisament a Pipa hi ha una comunitat important d’espanyols, però molts relacionats amb el mal ambient… “y no hace falta decir nada más”. És ben trist que en aquests llocs “paradisíacs” hi trobin el refugi delinqüents i maleantes estrangers…
… i aquí segueix sense nevar…

































Hola Francesc!
Suposo que ja estas al cas del temporal de neu i fred a dia 8 de març que tenim per aquí oi? jo he penjat un parell de fotos a la meva web
Quines platges que veuen els meus ulls deu meu!!
Records
Jooo, quins cels, quines platges!
No pateixis tant home, que la gràcia està en el risc…
Per cert, acabo de veure Madrileños por el mundo i sortia Salvador de Bahia i els poblets de platges dels voltants, una passada, sobretot mota gent de pasta i hotels i cases de lujo…
si flipaaa, la fiança eren 1500 Reais bloquejats de la targeta… i vam veure un cotxe enclastar-se a un autocar frontal… brrrrr la conducció és esport d’aventura!!
jejeje però no, vaig decidir no patir i tot va anar bé. Conduia un brasiler, per si de cas…
Aquest programa només m’agrada mirar-lo en diagonal.. encara no he vist les cases de luxe, ja t’informaré jajajaja
Francesc,
Está genial esta ventana que compartes.
Me hace mucha gracia el letrerito en el que dices que este mes vas a Argentina.
Da la sensación de que Brasil…te está atrapando. Una vez oí que si uno va a Brasil, no quiere irse de ahí. Al asomarme a este blog y ver lo que nos cuentas y muestras, esa frase volvió a mi cabeza. Ja,Ja,Ja….!
Pues si que es bastante como dices… de momento ya tengo claro que volveré, jejejeje!! Es un país immenso y me queda mucho por conocer.
Hola Francesc,
què hi fan els delinqüents d’Espanya a Pipa? em sembla un lloc tan remot.
Per cert, m’encanta el teu blog.
Gracies Genis! Digue’m que es un lloc atracatiu i tranquil, remot… pero on es mou bastant droga…
s’hi deuen anar a amagar