Brasil: arribada a Fortaleza

Arribar amb dues hores de retard no seria problema, però quan un és patidor de mena, la persona que l’ha de recollir no el coneix de res i ja passen de les 11 de la nit, la sensació d’impotència començava a créixer… però no hi havia motiu… em van esperar i cap a casa.

Ens llevem dora i comença un dia d’activitats per visitar les platges dels voltants de Fortaleza, la primera destinació del viatge, gràcies a la Clarissa (i la seva família que m’ha acollit una setmana).  Visitem als tiets del poble del costat, amb una casa plena de cocoters i mangos… una zona on hi ha fruita per tot arreu!!

Parada al Engenho da canha, unes fàbriques artesanals on a partir de la canya, produeixen sucre i altres derivats (rapadura, confits, etc.) i el mític caldo de canha, que seria suc de canya de sucre fred. És interessant veure tot el procés, ja que la pròpia canya un cop espremuda i deixada a secar, serveix de combustible a les calderes que fan bullir els preparats que acabaran sent sucre…

Visitem platges de Beberibe i les seves Falesias (precipicis) d’argila de colors. Dinar as la platja amb peix acabat de pescar i a la tarda, visita a la perruqueria per tallar els cabells,  ja que  coincideix un dels anys més calorosos, màximes que han arribat a 50 graus a algunes regions… i aquí de moment no baixem de 27 a la nit, i a partir de dia passem els 35.

I avui al matí he pogut córrer pel passeig marítim (esport de gran tradició local), que fins i tot tallen un carril de circulació als cotxes per permetre a la gent córrer de bon matí… de 4 a 7 és l’hora punta, després la temperatura comença a pujar i seria poc indicat fer-ho…

He tingut alguna confusió amb la “quinta i sexta feria”  (dijous i divendres) ja que la immersió al portuguès/brasiler ha estat directa – no saben català ni castellà i jo no sé portugués – … i tot i que m’entenen i em puc fer entendre (hem vist que sinó, el francès també ens ajuda), no és el mateix haver de quedar a un lloc i una hora, i dir amb el cap que “sisi ja ho he entès” i al final no saps de quin dia parlàvem…  però  todo muito bem!